Ahmed Ali

Egipte

Dret a la llibertat d’informació, expressió i opinió.
Comissió Egipcia de Drets i Llibertats

Era encara petit quan l’Ahmed Ali va veure, a la televisió, un vídeo que mostrava com uns soldats israelians mataven un nen palestí davant del seu pare. El nen es deia Muhammad al-Durrah, i va morir a la Franja de Gaza el 30 de setembre del 2000. Les imatges li van deixar una empremta profunda. Va començar a interessar-se per la causa palestina i, quan va ser una mica més gran, va començar a treballar amb grups juvenils que donaven suport a persones refugiades de Palestina que vivien a Egipte.

Més endavant, Ali va implicar-se plenament en el Moviment 6 d’Abril, que tindria un paper fonamental en la caiguda del règim de Hosni Mubarak. Diplomat en Informàtica, la revolució va convertir-lo en fotoperiodista. Va publicar en diversos mitjans egipcis (El Masdr News, Al-Tahrir Newspaper i Vetogate Newspaper).

Al 2012 va començar a treballar oficialment per la Comissió Egípcia de Drets i Llibertats. Després d’haver estat detingut cinc dies l’estiu del 2014, va assabentar-se a l’octubre del 2015 que havia estat condemnat a 25 anys de presó. Va tenir sort: un advocat amic seu era als jutjats quan va sortir la sentència, i va poder avisar-lo.

Va sortir d’Egipte cap a Uganda, on es va quedar durant dos mesos. Després es va traslladar a Kènia i, al cap de tres mesos, va arribar a Espanya. Va viure primer a València i, actualment, resideix a Madrid. Ha passat pel Programa de protecció temporal de defensores i defensors de drets humans d’Amnistia Internacional. Ara, després que li hagin denegat la sol·licitud d’asil, resta a l’espera que li acceptin l’apel·lació.

A Espanya, Ali treballa en un documental sobre la vida de les persones refugiades al nostre país. És coordinador a Europa de la Comissió Egípcia de Drets i Llibertats, i està implicat en una campanya de defensa dels drets humans en el treball de la llar al Líban. A més, ha donat els primers passos per crear una organització de drets humans a Espanya que treballi per als països mediterranis.

» Entrevista

>Ets diplomat en Informàtica. Com vas fer el pas cap al fotoperiodisme?

Havia estudiat Informàtica i estava treballant en una companyia francesa a Egipte quan va esclatar la Revolució de Gener [de 2011]. Totes les notícies i canals egipcis donaven suport a Hosni Mubarak i el seu partit; la gent jove vam decidir transmetre la veritat, explicar què estava passant als carrers d’Egipte. Vam crear un web on mostràvem les manifestacions i les concentracions. Treballàvem com un diari, transmetent la veritat sense prendre partit.

> Has criticat l’enduriment del règim egipci després de l’era Mubarak.

L’11 de febrer va ser per a mi una veritable victòria de la voluntat del poble egipci, especialment de la gent jove, el principal motor de la revolució. En el moment en què Mubarak va renunciar, era a la plaça Tahrir. Vaig ser molt feliç, va ser el millor moment de la meva vida. Vaig sentir que Egipte es convertiria en un dels països més importants del món, un país respectat en tots els àmbits de la ciència i la política. Vaig pensar que el temps de la dictadura s’havia acabat i que seria lliure. No puc explicar bé què vaig experimentar en aquell moment, però em vaig sentir com un ocell lliure sense restriccions.

> Com vas viure la caiguda de Mubarak?

La situació actual a Egipte és molt pitjor. Per exemple, durant deu anys Mubarak va tenir 10.000 presos polítics; en els dos primers anys de l’era Al-Sisi, n’hi havia 61.000. Amb Mubarak hi havia oficines d’organitzacions internacionals de drets humans, però ara se n’han tancat moltes, tant internacionals com egípcies. Amb Mubarak hi havia molt poca llibertat de premsa, però amb Al-Sisi no hi ha cap periodista contrari al règim que pugui treballar a Egipte. També en termes econòmics, en l’era Mubarak l’euro equivalia a 6 lliures egípcies, mentre que ara equival a 21 lliures egípcies.

Podria posar molts exemples. Tot i així, cal remarcar que l’època de Mubarak va ser també molt negativa. La revolució contra el seu règim va ser un dels majors esdeveniments polítics en la història de l’Egipte modern.

> Hi ha hagut canvis positius a Egipte després de la revolució?

La revolució va enfortir la cultura política de molts egipcis, especialment del jovent. En l’època de Mubarak hi havia pocs joves que parlessin de política i assumptes socials, però després de la revolució això va canviar. Molta gent jove va començar a conèixer els seus drets i a ser conscient del paper que jugava en la societat. Abans, la gent tenia por de parlar i reclamar els seus drets. Ara ja no.

> Has defensat els drets dels Germans Musulmans però políticament t’hi oposes. Quina és la teva visió per a Egipte?

Des de la infància he estat contrari als corrents religiosos. Somio un Egipte democràtic, on totes les orientacions polítiques convisquin sense racisme i sense el domini d’un partit al poder. Per això, estic en contra de la Germandat Musulmana i les seves idees. Però és clar que he de defensar-los, perquè són éssers humans i m’oposo a la injustícia contra qualsevol ésser humà, fins i tot si no hi estic d’acord en qüestions polítiques o ideològiques.
Sóc encara membre del Moviment 6 d’Abril, que és el més proper als meus pensaments i la meva orientació política. En aquest moviment no hi ha ideologia: s’hi poden trobar islamistes, gent d’esquerra, seculars, liberals, socialistes i comunistes. Quan va néixer aquest moviment, volíem crear un petit país on tot l’espectre pogués viure sense problemes. Ho hem aconseguit, i ara volem transmetre aquesta experiència cap al conjunt d’Egipte. No és fàcil, però ho intentem, i si no ho aconseguim, ho tornaran a provar els nostres fills en el futur.