Aliya Harir

Pakistan

Dones i joves en la construcció de la pau.
Citizen Diplomacy International.

Jove pakistanesa coordinadora de programes al sud d’Àsia a l’organització Citizen Diplomacy International i coordinadora de programes del Festival Mundial de la Pau per a Joves (GYPF) de Chandigarh. Aliya treballa per la construcció de pau entre l’Índia i el Pakistan i en aquest sentit ha dissenyat i desenvolupat projectes basats en la diplomàcia ciutadana per facilitar el contacte entre la ciutadania dels dos països, treballar l’odi i la sospita d’uns envers altres, i crear una cultura de pau i comprensió i educar sobre les causes del conflicte per apostar pel diàleg i solucions pacífiques. També és mentora de joves universitaris pakistanesos que volen fer projectes per a la seva comunitat i ha empoderat sobretot a joves i a dones per participar en la construcció de pau i la resolució de conflictes en ambdós països. Per això és vista per alguns com una espia o traïdora.

» Entrevista

> Quan vas començar a qüestionar la percepció que els indis eren els pitjors enemics dels pakistanesos?

Quan tenia 19 anys, vaig ser seleccionada per participar en un programa d’intercanvi als Estats Units. Era la primera vegada que sortia del meu país. Al principi no interactuava gaire amb indis perquè pensava que eren “enemics”, però quan estava enyorada m’agradava passar temps amb ells i altres amics del sud d’Àsia, perquè m’hi podia relacionar en termes de menjar, vestimenta, llengües i gustos similars en la música i les arts. Com més m’hi relacionava, més m’adonava de la quantitat de coses que teníem en comú.

El punt d’inflexió va ser quan em vaig posar malalta i vaig haver d’estar hospitalitzada durant gairebé un mes. Els meus amics indis em visitaven cada dia perquè estigués acompanyada, perquè no tenia més família o amics als Estats Units. Veure’ls cuidant-me i compartint el seu caliu i amor va fer-me qüestionar els meus prejudicis.

> Com va reaccionar el teu entorn al Pakistan?

La malaltia també va motivar el canvi de percepció de la meva família. Els meus pares i germans estaven frustrats i angoixats perquè durant cinc dies vaig estar amb suport d’un ventilador i no vaig poder parlar amb ells. Els meus amics, però, anaven informant-los de la meva evolució. Els metges van arribar a dir que no sobreviuria. Quan vaig començar a mostrar signes de millora, i finalment vaig poder parlar amb la meva família, el meu pare em va dir que els meus amics havien estat una font constant de suport. Quan vaig comentar-li que alguns d’ells eren de l’Índia, recordo que va dir: “Si els enemics són així, qui necessita amics?”.

Per tant, la meva família i jo vam canviar alhora. De tornada a casa, vaig explicar als meus amics com els meus “enemics” s’havien convertit en els meus “salvadors” en un tercer país, i això també va ajudar a trencar alguns dels seus estereotips.

> Què vol dir per a tu “diplomàcia ciutadana”?

La diplomàcia ciutadana es basa en la idea de connectar persones a través d’interaccions i intercanvis educatius, culturals i d’amistat. Es tracta d’abordar l’odi i els prejudicis artificialment construïts, posant en qüestió nocions preconcebudes. En aquest sentit, s’apel·la al pensament crític, que a la vegada reforça la comprensió mútua, la cultura de pau, la confiança en la negociació i el diàleg, i la fe en els mitjans no violents i pacífics per a la resolució dels conflictes.

> Ets coordinadora de programes del GYPF. Quin impacte pot tenir la formació del jovent en la construcció de pau?

Quan formes persones joves en resolució de conflictes i construcció de pau, generes tota una cadena d’impacte. Amb una sessió de 30 estudiants, per exemple, influeixes en 30 famílies. Quan des de Yuvsatta [entitat organitzadora del GYPF] involucrem el jovent en la construcció de pau, posem en relleu la futilitat de la guerra i el conflicte, promovem la pau i el diàleg i defensem la humanitat com a identitat superior i global.

La participació de la gent jove en la construcció de pau està fortament connectada amb la materialització dels drets humans, de diverses maneres. Quan el jovent aborda l’odi, l’exclusió i els drets de les minories, en realitat està promovent la tolerància, la igualtat i l’harmonia.