Andrés Krakenberger

Espanya

Dret a la vida (lluita contra la pena de mort).
Asociación contra la pena de muerte Pablo Ibar.

www.krakenberger.org

Activista basc de drets humans, actualment portaveu de l’Associació contra la Pena de Mort Pablo Ibar.

Pablo Ibar és l’únic espanyol condemnat  a mort en tot el món. Després de dos judicis no exempts d’irregularitats, en 2000 el Tribunal de Broward County de Florida (Estats Units) va declarar culpable a Pablo Ibar d’un triple assassinat ocorregut en 1994. Malgrat que ni les empremtes dactilars ni l’ADN recollit a l’escenari del crim  coincideixen amb les de Pablo Ibar, porta més 20 anys pres i més de 14 al corredor de la mort a una presó de Starke, a l’estat de Florida. La prova principal que fonamenta l’acusació és una imatge borrosa i de baixa qualitat extreta d’una càmara de videovigilància que té un semblant a Pablo Ibar. Actualment, la defensa de Pablo Ibar ha apel·lat al Tribunal Suprem de Florida, la sentència emesa en 2012 del Tribunal de Broward County que va desestimar l’anul·lació i la repetició del judici a Pablo Ibar, tot i reconèixer que van haver-hi les mateixes irregularitats que en el judici de Seth Peñalver, l’altre co-acusat del triple assassinat.

Afortunadament, en 2012 es va repetir el judici de Seth Peñalver, a qui també l’havien condemnat a mort, i el van declarar innocent per falta de proves.

Actualment un jutge de Florida avalua si és admissible el testimoniatge d’un testimoni en la repetició del judici contra l’espanyol Pablo Ibar, qui va passar 16 anys en el corredor de la mort fins que la seva condemna va ser anul·lada en 2016.

Andres Krakenberger ha treballat també per Amnistia Internacional, com a coordinador de l’equip de lluita contra la pena de mort des de 1993 fins a la seva abolició al Codi Penal Militar espanyol (1995). Igualment ha estat president de la Secció Espanyola d’Amnistia Internacional fins al 2001 i coordinador d’Amnistia Internacional  d’Euskadi i Navarra. D’altra banda, presideix l’associació Pro Drets Humans Argituz, d’àmbit basc.

» Entrevista

> Després de l’última apel·lació presentada al Tribunal Suprem de Florida, quines són les possibilitats i els passos a seguir en el cas de Pablo Ibar?

Les estadístiques són millors en la situació en què ens trobem ara davant del Tribunal Suprem de Florida que amb el Tribunal de Broward County, però tampoc no és cap garantia d’èxit. Si ens donen la raó, hi haurà un altre recurs de reposició i s’hauria de repetir el judici, aquesta vegada amb un advocat en condicions. Recordem que l’advocat d’ofici que li van assignar no estava en condicions, doncs va interrompre dos cops el judici, la primera per una dolència hepàtica i la segona perquè va estar detingut acusat de violència masclista. A més a més, no va presentar les proves d’ADN en el moment processal oportú ni la prova pericial de reconeixement facial en base als fotogrames del vídeo de vigilància que és l’única prova de càrrec real per la qual cosa està condemnat a mort Pablo Ibar. Si no ens donen la raó, haurem d’apel·lar davant la jurisdicció federal.

> Com és la vida de Pablo Ibar?

Tremendament monòtona. Desdejuni, exercici, dutxa dos cops a la setmana, pati un altre parell de vegades a la setmana, menjar, aïllament, sopar, dormir. Durant els períodes d’aïllament estudia dret i, com molts altres reclusos en la seva situació, s’ha convertit en un expert en el seu cas. Respon a totes i cada una de les cartes que rep de molta gent d’aquí. És la seva manera de desconnectar.

> Després de tants d’anys al corredor de la mort, què anima a Pablo Ibar a seguir endavant?

L’advocat de Pablo Ibar  sempre comenta que té diversos clients al corredor de la mort i alguns d’ells estan completament trastornats. No és el cas de  Pablo. Li ajuda ser conscient de la seva innocència, el suport de la seva família, de la seva dona Tanya. La seva obstinació de mantenir-se física i mentalment actiu també li fa molt bé. En aquest últim aspecte són clau la multitud de cartes que rep i respon. Amb algunes persones manté una correspondència i jo diria que, fins i tot, una amistat epistolar des de fa anys.

> Com es podria explicar que els EEUU, sent la primera potencia mundial i un dels principals impulsors de la democràcia, sigui l’únic país occidental que està entre els 5 principals executors del món?

Possiblement un efecte  pervers de la pròpia democràcia.En la societat europea escollim als nostres representants polítics a partir d’un determinat nivell, però els policies, els fiscals i els jutges són funcionaris i han de passar unes oposicions. Als Estats Units, el jutge és electe, el fiscal és electe i el sheriff o cap de policia és electe i volen ser reelegits. Per aconseguir-ho volen presentar un expedient de tolerància zero contra el crim i ho intenten demostrar dient que han estat molt eficaços en la lluita contra el crim i que han detingut a tanta gent, d’aquests una gran majoria ha estat declarada culpable i d’aquests tants condemnats a mort. És una perversa dansa macabra de xifres que els manté als seus llocs.

> Després de tants anys treballant contra la pena de mort, quin ha estat un dels majors reptes al qual has hagut de fer front?

Ara mateix, sens dubte el cas de Pablo Ibar. En el passat, la campanya des d’Amnistia Internacional per a abolir la pena de mort del Codi Penal Militar espanyol, que vam aconseguir finalment el 1995. Espero i confio tenir un resultat igualment favorable en el cas de Pablo. Sovint em pregunten si sóc optimista o pessimista al respecte. Sempre responc el mateix: no és qüestió d’optimisme ni de pessimisme. L’optimisme pot desviar-te de la meta per confiar-te massa. El pessimisme et descoratja. Per tant, no serveixen el pessimisme ni l’optimisme. La clau només és una: la determinació!