Artista de Hip Hop colombiana, llicenciada en Llengua castellana i mare. Ha treballat des del rap durant 17 anys amb importants distincions com el reconeixement de l’AECID a les 53 colombianes que canvien el món, el Premi Subterránica a la millor artista de Hip Hop i ha fet gires per diversos països. Ha estat la primera dona Hip Hopper convidada com a artista a l’entrega del premi nacional a la defensa dels drets humans a Colòmbia, i la primera artista llatinoamericana a treballar la defensa dels drets de les vides de les dones en les seves cançons, amb el LP “Nací Mujer” el 2010. Des del 2011 forma part de la Xarxa Llatinoamericana i del Carib UNETE en contra de la violència cap a les dones. El 2010 acompanyà la campanya “Juntos por la Vida”, per la objecció de consciència i la vida dels joves dels sectors populars. Ha acompanyat processos de formació per a joves des del Hip Hop en sectors populars de Bogotà i actualment també en l’àmbit rural amb la Fundació Oriéntame en la prevenció de l’embaràs adolescent, i amb la Fundació Hollcim en la prevenció de la violència.
Un dels teus èxits musicals és “Nací mujer”. Per què neix aquesta cançó i quin missatge vol transmetre?
Neix d’una conversa de quan gravava el meu primer disc. Era a Medellín, en una cafeteria amb uns amics, i després havia d’anar a l’estudi de gravació. Vam començar a parlar de com era ser dona en el hip-hop, al barri, a Medellín, a Bogotà i a tot el país. Aleshores, vaig adonar-me que teníem molts prejudicis sobre el fet de néixer dona, i molta por a l’hora de reconèixer el lideratge i la fortalesa de les dones. També nosaltres, les dones, teníem un deute amb nosaltres mateixes: identificar aquests lideratges, potenciar-los i fer-los visibles. Vaig pensar que havia d’escriure sobre aquesta conversa. Va ser una cançó màgica, perquè la vaig escriure en una hora més o menys, un temps rècord, i la vaig gravar el mateix dia.
Quin és el teu diagnòstic de la situació que es viu al país, i en altres nacions, de violència contra les dones?
Una vegada vaig sentir una frase que em va quedar marcada, i era que la violència contra les dones és una epidèmia de salut pública. Vaig entendre que una epidèmia contagia qualsevol persona, i et mata. A les dones, literalment. […] La vacuna penso que és un procés no de perdó, sinó de reconciliació, però sobretot d’apoderament. Quan una dona sap on és el límit, entén que la seva vida i la seva dignitat, i la dels seus fills, val molt més que qualsevol companyia, suport econòmic o comoditat. Això pot salvar-li la vida a una dona: identificar en quin moment l’amor es converteix en un amor malaltís.
Parlem d’un altre problema greu, que es viu a Bogotà i en altres ciutats del país: l’estigmatització contra els joves dels barris populars.
Sí, efectivament. […] Estigmatitzar els joves és com exterminar el propi futur. Qui ve darrere nostre? Els infants i els joves. Així com avui tinc una certa edat, demà en tindré una altra i vindran joves que passaran pels reptes i les dificultats als quals jo i altes generacions hem fet front. Ara bé, el jovent té el repte d’armar-se de pensament, d’accedir a possibilitats i de reclamar amb arguments. En l’àmbit del hip-hop, per exemple, hi ha molta feina per fer. És responsabilitat nostra mostrar a la ciutat que podem oferir un canvi, que tenim paraules i arguments per contribuir-hi, i que podem ser part d’una transformació i positiva.
Una altra de les teves cançons d’èxit és “La tierra del sur”. Quina és la seva història?
És una crida a la unitat llatinoamericana. “La tierra del sur” està inspirada en un llibre de William Ospina, que es titula Ursúa; és el primer d’una sèrie de tres textos que parlen de la colonització de les nostres terres i de com eren els nostres avantpassats. “La tierra del sur” parla d’una perifèria global, d’un sud global […] que ha d’unir-se al voltant d’unes preguntes i unes reivindicacions, bàsicament per la vida digna i per la terra.
* En aquest text es recullen fragments de l’entrevista realitzada per Mauricio Rodríguez, de l’emissora RCN Radio, a Diana Avella, el 6 de juliol del 2015.
