Fredy Samuel Vásquez

El Salvador

Activisme social artístic per la prevenció de la violència i contra la criminalització dels joves
Acción Urbana

És un jove raper de San Salvador, que a través de les paraules busca transformar el context de violència estructural en què viuen moltes persones del seu país. Busca, també, visibilitzar les realitats de vida quotidiana i de pau que la violència oculta. Ho explicava fa un parell d’anys revisant la pròpia història: “Poses qualsevol noticiari i està ple de morts, de violència. És la imatge que tothom té del Salvador, però és una part mínima de la riquesa que tenim aquí. He vist al meu pare aixecar-se a les 4 de la matinada perquè aquell dia havia d’acabar un moble, i no anar-se’n a dormir fins tenir-lo fet, a les 12 de la nit. He vist la meva mare enganxada tot el dia a una màquina de cosir perquè, entre els dos, els números sortissin quan jo era petit. Tota aquesta gent mou el país, en són el motor, i ningú no els presta atenció. Jo, com a artista, he de fer un contrapès.”

Va apropar-se al rap des de l’skateboarding i el grafiti. L’art de les parets el va impulsar a buscar-se una signatura pròpia.

Un dia, va obrir un llibre de caricatures, i va trobar-hi el dibuix d’algú que esternudava amb la paraula “Snif”. Tenia 15 anys quan va començar a ser Snif: “El nom es va impregnar en mi i jo en ell”, explicava l’artista fa un parell d’anys en un article a La Prensa Gráfica. Poc després va formar el grup de rap Poesía Clandestina, on participaria fins al 2014.

Actualment, el compromís social i artístic d’Snif es vehicula a través de tres projectes. El primer és la seva carrera en solitari, amb la qual estrena aquest 2019 el disc “Fredy Krudo”. El segon és el grup Los Recados de la Ruptura, un projecte compartit que busca fer rap amb un format musical i instrumental més ampli. I el tercer és el col·lectiu Acción Urbana, que va néixer el 2014 després d’uns tallers de hip-hop per a joves a Soyapango i Cuscatancingo, i que ha esdevingut un segell de rap independent; a Acción Urbana, la tasca d’Snif se centra en l’assessorament i la cura de continguts.

» Entrevista

> Com pot contribuir el rap, i el hip-hop, a la transformació de les comunitats empobrides?

Amb la formació d’artistes amb pensament crític i consciència de classe, gent que des de les seves trinxeres artístiques dignifiqui les comunitats i parli dels temes que no formen part de l’agenda dels mitjans de comunicació, però que són realment importants per generar canvis en els llocs on viuen.

> Afirmes: “Ningú no canviarà les nostres comunitats si no canviem nosaltres.”

La transformació social parteix del canvi individual, i d’allò que es genera quan el pensament individual es recompon i evoluciona en la col·lectivitat. En la comunitat on jo em vaig criar, el hip-hop s’ha convertit en una forma de resistència contra tota la violència estructural que exerceixen les oligarquies, amb l’Estat com a vehicle principal. La cultura urbana és un refugi per a joves que, tot i estar envoltats de tot tipus de violències, troben en les manifestacions artístiques del hip-hop una eina de denúncia i una forma de fer comunitat. Els codis del hip-hop (respecte, germanor, tolerància) et fan entendre la vida des d’un altre punt de vista, més col·lectiu, on hi ha més solidaritat que competència. Això és important per trencar el sistema i l’statu quo. A la meva comunitat, la transformació s’està aconseguint a través del col·lectiu de hip-hop, que genera canvis en el pensament de les famílies i en l’entorn de les persones que formen part d’aquest moviment.

> Quines conseqüències té l’estigma que pesa sobre el jovent pobre del Salvador?

Són múltiples, però entre les més importants hi ha la violència i els abusos de poder que exerceix l’aparell de l’Estat (exèrcit i policia) i les violacions de drets humans que pateix la gent jove. Destaca també la pèrdua d’oportunitats laborals i la criminalització de determinats sectors socials.

> Quin tipus de violència exerceix l’Estat salvadorenc a les comunitats empobrides del país?

Es materialitza de diverses maneres: violència verbal, física i psicològica; empresonaments fraudulents; desaparicions i execucions extrajudicials; violència de gènere; persecució i intimidació familiar; manipulació de la justícia, i danys a la reputació i la imatge pública.

> En alguna ocasió has lamentat que només es visibilitzi la violència que es viu al Salvador i que tot el que és positiu quedi ocult. Quin missatge t’agradaria transmetre?

Sempre ho he lamentat. Soc artista i he hagut de bregar amb aquest tipus d’estigmes. Per a molta gent, sobretot dels mitjans de comunicació, els únics interessos semblen ser la violència i els assassinats. Rarament s’apropen per preguntar: “Què està passant artísticament?”. El meu missatge seria que quan s’interessin per un artista li preguntin què està fent artísticament i quines són les seves projeccions. La gent de les comunitats ha de bregar cada dia amb aquests problemes, i està cansada que els ho recordin a cada moment. Estigmatitzar és un gran negoci, molta gent hi veu guanys, però no les persones que pateixen aquest tipus de violència.

> Des del 2014 has impulsat i participat en el col·lectiu Acción Urbana. Podries compartir algun èxit del qual estiguis especialment satisfet?

N’hi ha tres que m’agradaria destacar. El primer és que Drovek, un raper de Cuscatancingo, estrenarà el seu primer disc al 2019. El segon és que Street Fighter Crew, un col·lectiu de break-dance també de Cuscatancingo, ha aconseguit fer-se un nom a l’escena nacional i ha guanyat molts tornejos en aquesta disciplina. Per últim, Werstan Producciones és el primer segell independent de San Luis Mariona, a Cuscatancingo.