Helena Maleno

Espanya

Drets de les persones migrants.
Caminando Fronteras.

Activista del col·lectiu Caminando Fronteras, resident a Tànger (Marroc) que treballa per la defensa dels drets dels immigrants, especialment a la frontera de Ceuta i Melilla. Les principals línies de treball del col·lectiu són la sensibilització a través de la denuncia de la vulneració dels drets de la població subsahariana al Marroc, l’educació i la salut.

Concretament, Helena Maleno ha esdevingut la persona de contacte a la qual recorren els immigrants quan tenen qualsevol problema al Marroc, a la frontera o fins i tot a alta mar a bord de les pasteres.

Investigadora especialista en migracions i tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació, ha treballat també com a consultora independent per a Women’s Link Worldwide, Save the Children i CEAR. Destaca la seva feina com a assessora en l’informe 2012 “La trata de seres humanos en España: víctimas invisibles” del Defensor del Pueblo.

Autora del blog “Pandoras Invisibles” de Periodismo Humano, a través del qual denuncia les violacions dels drets humans que succeeixen als trànsits migratoris amb una perspectiva de gènere i dimensió transnacional amb l’objectiu de construir un discurs més humà i de canvi. És autora també del documental “Frontera Sur” i co-guionista del documental “En el camino”, produït per Save the Children.

L’agost de 2014 Helena Maleno va ser agredida verbal i sexualment a Tànger arran d’un incident en què veïns marroquins armats van atacar a un grup d’immigrants subsaharians, davant la presència i la passivitat de la policia marroquí. Helena Maleno va rebre el 10 de desembre de 2015 el Premi Drets Humans Nacho de la Mata de l’Advocacia Espanyola.

A finals del 2017, Helena Maleno va ser citada a declarar perquè la relacionen amb xarxes de tràfic de persones per les seves trucades a Salvament Marítim quan hi ha pasteres que han de ser rescatades. Per tal de donar-li suport davant d’un procés judicial que criminalitza la seva gran tasca de defensa dels drets humans, s’ha engegat la campanya #DefendiendoAMaleno: https://goo.gl/qiVQAZ

» Entrevista

> Com és el teu rol de pont entre els immigrants i les seves famílies als països d’origen i entre els immigrants i les autoritats?

Ajudo a identificar als morts, a buscar desapareguts i que aquesta informació arribi a les famílies als seus països d’origen. També a explicar les situacions de violència que han provocat la pèrdua dels seus familiars. Intento que els immigrants entenguin, treballant conjuntament, les polítiques institucionals i apoderar-los perquè aconsegueixin l’accés als seus drets. D’altra banda, pressiono a les autoritats perquè, coneixent la realitat dels immigrants, millorin les polítiques institucionals i els estats assumeixin les seves responsabilitats amb la ciutadania migrant.

> Com és la situació dels subsaharians al Marroc? I a Ceuta i Melilla? Quins drets fonamentals es violen principalment?

La situació de retrocés en drets humans a la Unió Europea s’està justificant i alimentant per la crisi econòmica. La frontera sud, conformada per països amb una economia més dèbil que la resta, s’ha convertit en els primers espais on s’han deteriorat greument els drets humans. La imatge de situació de guerra, devessall, d’invasió que es dibuixa des dels mitjans de comunicació europeus es manifesta clarament a Ceuta i Melilla. Hem assistit durant l’últim any a violacions greus de drets, incloent-hi el dret a la vida, en aquests dos enclavaments europeus situats en territori africà.

Aquestes situacions s’han expandit a països tercers per efecte del control de les fronteres exigit per la Unió Europea. Al mateix temps el Marroc ha pres una sèrie de mesures destinades a millorar la situació dels drets de la població migrant en trànsit: el govern ha anunciat una reforma de la llei d’estrangeria i d’asil i el naixement d’una llei contra el tràfic de persones. S’ha iniciat una regularització de migrants i, gràcies a la pressió de les Nacions Unides, s’ha acabat amb les batudes indiscriminades i les deportacions col·lectives.

Malgrat tot això, la situació dels drets de les persones migrants en el trànsit migratori es deteriora degut a les polítiques de control de la UE i dels acords bilaterals entre l’estat espanyol i el Marroc. Els drets a la vida, a la dignitat, a l’asil, a l’educació, a la salut, es veuen minvats per les nostres polítiques de control.

> Què opines de la resposta de la Unió Europea davant l’elevat nombre de naufragis al Mediterrani del passat mes d’abril de 2015?

La Unió Europea no té capacitat de controlar l’espoli que les grans multinacionals han creat a l’Àfrica, incloent-hi Líbia. El gran nombre de refugiats són el resultat de les seves polítiques internacionals que causen conseqüències terribles sobre la justícia social. La política europea pretén donar una solució militar als efectes col·laterals de les seves polítiques a l’exterior, vinculant, com sempre, la situació a un discurs de conflicte a la Frontera Sud.

> De tots aquests  anys que portes treballant amb  immigrants a la frontera, quin és el millor record o experiència que guardes?

Són molts perquè m’he trobat amb persones amb una gran capacitat de resiliència de les quals aprens a ser millor ciutadana. Al 2004 vam aconseguir demostrar que s’havien deportat des de Ceuta sol·licitants d’asil i, tot i que van intentar fer-los desaparèixer a Algèria, les comunitats migrants van aconseguir que pugessin fins a Tànger i des d’allí que tornessin a entrar a Europa mitjançant un visat, doncs havia estat una acció il·legal per part de les autoritats. Aquella nit hi va haver una gran festa al bosc pròxim a Ceuta per celebrar el triomf d’haver estat treballant en xarxa i per la solidaritat de les comunitats migrants.

Al 2015 hem aconseguit que el govern marroquí accepti l’avortament d’una menor d’11 anys víctima de tràfic, la vida de la qual estava en perill si seguia amb l’embaràs. L’avortament s’havia de realitzar en una clínica privada i tot el personal mèdic ho va fer gratuïtament, tot i tractar-se d’una clínica molt cara.

I així un llarg etcètera de triomfs d’exercici de la ciutadania, pels quals em considero una persona privilegiada d’haver pogut acompanyar i viure’ls.