Rebiya Kadeer

Minoria Uigur de la Xina

Drets civils i polítics.
Drets de les minories ètniques i nacionals.
World Uyghur Congress.

www.uyghurcongress.org

Rebiya Kadeer és activista en la defensa dels drets de la minoria musulmana uigur, sotmesa a l’opressió sistemàtica pel govern xinès. És la presidenta del Congrés Mundial Uigur. Va ser presa de consciència a la Xina i posteriorment nominada per al Premi Nobel de la Pau. Viu exiliada a EUA, des d’on denuncia la mort i el maltractament d’uigurs per part de la majoritària ètnia han, assenyalament que és desacreditat pel govern xinès que la considera separatista i impulsora de la violència i associada amb grups extremistes musulmans. Tanmateix, va ser una empresària d’èxit (va arribar a ser la setena fortuna de la Xina) i va dedicar-se a la filantropia, promovent iniciatives d’escolarització i capacitació de dones i infants uigurs.

A finals dels 90, va ocupar un càrrec polític com a assessora de les autoritats xineses, i posteriorment, entre el 1999 i el 2005, va ser empresonada per la seva dissidència. S’ha casat dues vegades i és mare d’onze fills. Des del 2005, Kadeer resideix als Estats Units com a exiliada política i treballa intensament per donar a conèixer les vulneracions de drets que pateix la comunitat uigur sota el règim de Beijing.

Presideix el Congrés Mundial Uigur, una organització internacional fundada al 2004 que té com a objectiu “promoure el dret del poble uigur a utilitzar mitjans pacífics, no violents i democràtics per determinar el futur polític del Turquestan Oriental”, segons s’explica al web de l’entitat. El compromís de Kadeer amb els drets i les llibertats del seu poble ha estat reconegut amb diversos premis (com el Rafto, al 2004, o el de la Fundació Lantos, l’any passat) i li ha valgut la nominació al premi Nobel de la Pau. Ara bé, el seu activisme ha tingut també un elevat cost personal. Tant ella com diversos membres de la seva família han patit penes de presó, arrestos i tot tipus d’intimidacions.

» Activitats Relacionades

» Entrevista

> Les pressions que s’exerceixen sobre els uigurs a la Xina són recurrents. Què ha passat durant el ramadà?

El que els uigurs han patit durant el mes del ramadà resumeix la seva desgràcia: les autoritats xineses han vigilat totes les llars, i han multiplicat les humiliacions contra vells i joves que volien resar. A més, han confiscat els passaports dels uigurs perquè no se n’anessin a l’estranger. A l’interior mateix del Turquestan, els uigurs tenen prohibit anar d’un poble a un altre; porten una mena de braçalets electrònics que avisen de seguida les autoritats locals. Els uigurs són considerats com a terroristes quan en realitat són víctimes del terrorisme. Ja no poden parlar la seva llengua, practicar la seva religió o viure la seva cultura; les fortunes dels més adinerats i les seves terres són confiscades

> Encarnes aquest patiment.

La situació és trista. El meu marit va estar empresonat durant 11 anys i alguns dels meus fills han estat privats de llibertat durant molt de temps. En total, la meva família acumula més de 40 anys a la presó. Moltes famílies uigurs han patit una repressió similar. Per desgràcia, moltes altres deploren morts; nosaltres, gràcies a Déu, no hem conegut aquest destí funest.

> Pel que denuncies, la situació dels uigurs empitjora. Quina seria la solució perquè el teu poble pogués viure dignament?

Abans, la gent plantejava una via intermèdia, un procés d’autonomia. Avui en dia, però, els xinesos s’han establert a la nostra regió. D’ara endavant, la idea d’independència està instal·lada a les nostres ments.


Aquesta entrevista va ser publicada pel setmanari Zaman France (www.zamanfrance.fr) el 8 de juliol del 2016