Yolanda Oquelí

Guatemala

Dret al mediambient.
Frente Norte del Area Metropolitana (FRENAM)- Resistencia La Puya.

Activista mediambiental de San José del Golfo (Guatemala), líder comunitària de l’organització Frente Norte del Área Metropolitana (FRENAM – Resistencia La Puya). Aquest moviment de resistència pacífica lluita contra les empreses multinacionals extractives i, concretament, contra el projecte miner “El Tambor” als municipis de San José del Golfo i San Pedro Ayampuco. Protesten, d’una banda, perquè a les comunitats afectades pel projecte miner no se’ls va informar ni consultar abans de concedir la llicència tal i com estipula la llei; i, de l’altra, per les conseqüències mediambientals i sanitàries que ocasionaria l’extracció d’or, en especial al recurs de l’aigua.

Exmingua S.A. (Exploraciones Mineras de Guatemala) és qui disposa de la llicència d’explotació, empresa subsidiària de la canadenca Radius Gold en un primer moment i més endavant de la nord-americana, Kappes Cassiday & Associates. Aquest moviment de resistència pacífica és l’únic en tot el país que s’ha mantingut durant més de tres anys i que ha aconseguit frenar el projecte miner tot i haver estat concedida la llicència. El moviment va començar a organitzar-se en 2010, però va ser al març de 2012, quan els habitants de la zona van decidir bloquejar l’entrada a la mina i van instal·lar “el plantón” de La Puya on fan torns de 24h per evitar que entri la maquinària i comenci l’explotació de la mina.

Degut al seu activisme i al rol de líder del moviment, Yolanda Oquelí està perseguida, amenaçada i ha estat víctima d’un intent d’assassinat. En 2012, després de participar en una manifestació pacífica en contra del projecte miner, Yolanda va ser tirotejada i una bala se li va allotjar molt a prop del fetge. Arran d’aquest fet, la Comissió Interamericana de Drets Humans va ordenar a les autoritats guatemalenques concedir serveis de protecció a Yolanda. Des de llavors, l’activista viu amb guardes de seguretat. Igualment, pateix persecucions constants i el govern de Guatemala li ha posat diverses demandes, d’entre les quals, la més greu és una demanda acusant-la de segrest.  A més a més, el govern de Guatemala ha engegat campanyes de desprestigi i criminalització contra els integrants de La Puya i, en especial, contra les dones.

En  els  darrers  temps,  la  Yolanda Oquelí  ha  rebut  amenaces  que  fan témer per la seva seguretat i la de la seva família. A més, els responsables de l’atac que va patir al juny del 2012 continuen impunes. No obstant això, Oquelí no ha deixat de treballar en la defensa dels drets humans de la seva comunitat.

» Entrevista

> Quina creu que ha estat la clau de l’èxit del moviment de resistència pacífica La Puya?

La clau és el fet de ser una lluita legítima, que no creiem en la violència, les dones han estat al capdavant, som gent de fe i, sobretot, que és una lluita autònoma que no pertany a cap organització. Crec que aquesta ha sigut la clau perquè no hem caigut en la provocació del govern ni de l’empresa.

> Com han anat les taules de diàleg amb el govern?

Per a mi hi ha hagut una manca   de voluntat política, ha estat simplement un show per part del govern per intentar convèncer-nos que acceptem el projecte argumentat que el país necessita inversió i que el projecte aportaria desenvolupament.

> Amb quins obstacles s’ha d’afrontar en la seva lluita diària i, a més, per ser dona activista de drets humans?

Bona la pregunta! He d’anar amb molt de compte i sempre amb la por al cos perquè no tornin a atacar als meus fills o a mi. He d’afrontar el masclisme, l’enveja dels meus companys, la deslegitimització per ser dona ser titllada de prostituta i que diguin que tinc interessos personals i polítics.

També he hagut de patir la desocupació, doncs no em donen cap feina per ser activista. No accepten que sóc dona, mare, casada i filla i que ho he  apostat tot per lluitar i defensar la vida, els drets humans i el planeta. Tot això m’està costant el meu matrimoni, la meva vida per l’atemptat i la meva pròpia família. Però tinc la convicció que com a ésser humà i mare tinc el compromís de defensar el futur dels meus fills!

> Després d’haver sofert un atac directe i de comprovar els riscs que comporta la defensa dels drets humans, què t’impulsa a seguir lluitant cada dia?

La dignitat, el fet de creure que com a ésser humà tinc l’obligació de defensar aquest planeta, l’amor a la vida i el desig per lluitar perquè crec en un món millor.

> D’aquests 3 anys de resistència, quin és el millor record o experiència que guardes?

Veure que la llavor que  vaig llançar de no protestar amb violència va caure en terra fèrtil i l’oportunitat de seguir viva després d’un atemptat.