Yolanda Oquelí

Guatemala

Dret al mediambient.
Frente Norte del Area Metropolitana (FRENAM)- Resistencia La Puya.

És una de les veus que s’ha oposat amb força al projecte miner Progreso VII Derivada, que pretenia extreure or i plata dels municipis de San José del Golfo i San Pedro Ayampuc. L’any 2011 va participar en la fundació d’un moviment de protesta que s’acabaria coneixent com la Resistencia pacífica La Puya i que ha esdevingut referent a Guatemala. Va ser per compartir aquesta experiència que la Yolanda va visitar ja al 2015 les Ciutats defensores dels drets humans.

La seva tasca de defensa del medi ambient i els drets humans l’ha situat en una posició de risc extrem. Al juny del 2012, va ser víctima d’un atemptat contra la seva vida. Dos homes que circulaven en moto van aturar-se al costat del vehicle de la Yolanda i van disparar-li. Si bé va aconseguir sobreviure, duu una bala allotjada molt a prop del fetge i ha de suportar que l’atemptat hagi quedat totalment impune.

A més, l’activista ha estat criminalitzada i involucrada en diversos processos judicials. No és un cas aïllat. L’informe de 2017 de la Procuradoria de Drets Humans de Guatemala, que alerta de la greu situació en què viuen les defensores i defensors de drets humans del país, adverteix que “en els darrers anys s’ha utilitzat el dret penal de manera indeguda per bloquejar la feina de les persones defensores de drets humans”.

El passat 2 de gener, la Yolanda va decidir sortir del país i buscar un lloc segur per a ella i la seva família. A Catalunya, resta a l’espera que li reconeguin el dret a l’asil. I continua la seva lluita. “He après que des d’aquesta banda també es pot fer molt per denunciar i aturar aquests projectes”, assegura.

» Entrevista

> Vas ser la primera dona que es va comprometre en la lluita contra el projecte Progreso VII Derivada.

Quan vaig participar en la fundació de la Resistencia de La Puya, al 2011, la meva tasca es va centrar en fer incidència, parlar amb les comunitats, explicar quins problemes comportava la mina, i exposar el paper tan important que havíem de jugar les dones en la resistència.

Aleshores, les dones van començar a venir a les reunions, i van entendre que havíem de posar-nos al capdavant de la lluita. Perquè l’estratègia d’empresa i govern era enviar la policia a reprimir. De seguida, la policia començava a agredir els homes, els empenyien, i els homes responien… I ja era endur-se’ls a la presó. Nosaltres fèiem barricades de dones, cos a cos, i per a la policia era un delicte tocar-nos. Ho feien, però ja eren ells qui queien en el delicte.

A nivell nacional, La Puya ha estat l’única resistència en què hem aconseguit posar els homes darrere. En altres lluites, el paper importantíssim que hi han jugat les dones ha estat invisibilitzat. Sempre són els homes qui es posen al davant, parlen i fan declaracions. A La Puya no, hi hem sigut totes.

> Has afirmat en algunes ocasions que el fet de ser dona t’ha fet encara més difícil la teva tasca de defensa dels drets humans.

Sí. A banda que t’intenten invisibilitzar, per a les dones la criminalització i la difamació són més dures. A moltes companyes, només pel fet de ser dones els diuen que participen en la lluita perquè estan buscant amants, o perquè no tenen res a fer, o perquè no tenen vergonya.

> Quines perspectives tens sobre la possible continuïtat de la mina a La Puya?

És una lluita guanyada. Des del moment que nosaltres vam crear el precedent que no permetríem l’ingrés ni la sortida de més cotxes i màquines al projecte, ja estàvem guanyant.

L’empresa ha sol·licitat empara després del dictamen de la Cort Suprema de Justícia, però penso que encara que ho continuïn intentant, el projecte no podrà tirar endavant. Les comunitats i la resistència de La Puya han rebut suport de totes les lluites a nivell nacional. Si l’empresa intentés tornar a treballar, vindrien totes les comunitats del país.

> Com connecta la Resistencia de La Puya amb altres lluites a nivell estatal?

La Puya ha esdevingut un referent perquè ha mantingut una lluita no violenta que no han pogut aturar. Lamentablement, altres lluites han caigut en la provocació d’empresa i govern. Nosaltres creiem que l’únic que fan és defensar-se, però cauen en delicte, se’ls criminalitza i se’ls empresona. Això desgasta molt, i finalment l’empresa i el govern guanyen. No ha estat fàcil, però a La Puya hem pogut suportar la provocació i la criminalització. De fet, empresa i govern no han aconseguit provar el que havien inventat per criminalitzar-nos.

> Tens un interès especial en el diàleg amb la gent jove.

La força per guanyar la massa d’impunitat i saquejos es troba en la joventut. Per això, m’interessa que els joves que estan estudiant s’adonin del seu paper i es llegeixin la consciència. Perquè si esdevenen enginyers, químics o biòlegs, per exemple, treballin professionalment i amb sensibilitat, i no es moguin pels diners que ofereixen les multinacionals. Cal que hi hagi la consciència que un anell no pot costar sang.

> Tot i l’elevat preu personal que has hagut de pagar pel teu compromís, podries compartir algun aspecte positiu del teu paper a la Resistencia de La Puya?

El fet d’estar viva ja és, per a mi, una victòria. Un altre èxit és la importància que s’ha donat a les dones, haver aconseguit que la seva lluita sigui més visible i apreciada al meu país. A més, el projecte miner ha estat aturat. Cada pas que hem donat ha valgut la pena.