Lorella Praeli

EUA

No discriminació: per una ciutadania inclusiva.
American Civil Liberties Union (ACLU).

www.aclu.org

Jove defensora de les persones sense papers als EEUU, directora de polítiques i campanyes d’immigració a l’American Civil Liberties Union (ACLU), que dirigeix Anthony Romero. Nascuda al Perú, als 10 anys va emigrar amb els seus pares als EEUU per aconseguir un tractament mèdic per a la seva cama amputada i va estar 14 anys sense papers. Va ser conscient de les implicacions de la seva condició d’indocumentada quan va voler anar a la universitat i li van demanar el seu número de la seguretat social. Aconseguí entrar a la universitat gràcies a una beca i fou la primera estudiant sense papers en aquella universitat. Va dirigir “United We Dream” (xarxa de joves llatinoamericans sense papers als EEUU) i també va ser directora d’enllaç amb la comunitat llatina de la campanya electoral de Hillary Clinton. Gràcies a activistes com ella, Obama va introduir un programa de regularització de milers de joves indocumentats que els va permetre quedar-se als EEUU.

 

» Entrevista

> Vas viure durant 14 anys sense papers als Estats Units. Quines van ser les principals dificultats?

D’una banda, tenia problemes pràctics; per exemple, no podia tenir permís de conduir o viatjar. De l’altra, estar indocumentada em va plantejar problemes d’identitat. Quan vaig prendre consciència de la meva situació, em vaig adonar de la distància que em separava de la resta de persones del meu entorn. Vaig començar a sentir por com mai abans, i a preguntar-me com devia sentir-se la meva mare, si jo ho vivia d’aquella manera. També em feia molta vergonya el fet de no tenir papers; crec que això va ser el més important.

> Quins han estat els principals èxits aconseguits pels DREAMers?

Un dels èxits més importants ha estat canviar la cultura d’aquest país i la vida dels joves somiadors. En el meu cas, el canvi va ser molt ràpid. Quan vaig començar a participar en el moviment, vaig passar de tenir molta vergonya a sentir-me molt orgullosa, perquè vaig entendre que aquella era la meva realitat i que havia de lluitar per la meva causa i explicar la meva història. En termes generals, el moviment ha transformat la manera com es viu el fet de ser una persona indocumentada.

També s’ha aconseguit influir en el debat públic sobre immigració, que abans estava definit únicament per veus contràries. Hem tingut un impacte en la narrativa pública.

Finalment, hi ha hagut diversos èxits en l’àmbit de les polítiques públiques. A nivell estatal, per exemple, s’ha facilitat l’accés als estudis universitaris per als DREAMers. A nivell federal, destaca sens dubte el DACA, que ha canviat més de 800.000 vides.

> Com vas viure la campanya de les eleccions presidencials?

Va ser fantàstic, em vaig sentir privilegiada. Es va visibilitzar la importància de tenir persones amb diferents experiències, que poden influir en la política d’una manera més personal. Jo podia parlar de la immigració des d’un altre punt de vista, perquè ho havia viscut, i podia preveure millor l’impacte que una mesura tindria en la comunitat.

Vaig haver d’estudiar molt ràpid com funciona el vot llatí als Estats Units. No es tracta d’un sector monolític: hi ha moltes diferències regionals, segons el país d’origen, la generació de què es tracta, l’edat, etc. Vaig aprendre molt, i sento que vam marcar una diferència en aquesta campanya.

> Com queda la defensa dels drets de les persones indocumentades després de la victòria de Trump?

Estem en un dels moments més difícils que com a moviment i com a població hem viscut en aquest país. No tenim només una batalla, en tenim múltiples, en tots els temes imaginables vinculats a la immigració.

Les últimes setmanes han estat molt dures*, i és fàcil veure-ho amb només tres exemples. En primer lloc, deu Estats encapçalats per Texas han enviat una carta demanant a Trump que elimini el programa DACA, i advertint-li que si el 5 de setembre no ho ha fet passaran a una estratègia de litigi. En segon lloc, el govern federal ha anunciat que utilitzarà les dades de les famílies que acullen menors sense papers (sponsors), moltes de les quals estan formades per gent indocumentada, per arrestar aquestes persones i imputar-los càrrecs penals per col·laboració amb el tràfic de persones. Per últim, la Cambra de Representants ha acollit dues propostes contràries a la immigració.

Són només tres exemples. Vivim atac rere atac. Trump va utilitzar la immigració com la narrativa més forta de la seva campanya, i ara el seu executiu busca criminalitzar la població indocumentada.

Lorella Praeli

EUA

No discriminació: per una ciutadania inclusiva.
American Civil Liberties Union (ACLU).

www.aclu.org

Jove defensora de les persones sense papers als EEUU, directora de polítiques i campanyes d’immigració a l’American Civil Liberties Union (ACLU), que dirigeix Anthony Romero. Nascuda al Perú, als 10 anys va emigrar amb els seus pares als EEUU per aconseguir un tractament mèdic per a la seva cama amputada i va estar 14 anys sense papers. Va ser conscient de les implicacions de la seva condició d’indocumentada quan va voler anar a la universitat i li van demanar el seu número de la seguretat social. Aconseguí entrar a la universitat gràcies a una beca i fou la primera estudiant sense papers en aquella universitat. Va dirigir “United We Dream” (xarxa de joves llatinoamericans sense papers als EEUU) i també va ser directora d’enllaç amb la comunitat llatina de la campanya electoral de Hillary Clinton. Gràcies a activistes com ella, Obama va introduir un programa de regularització de milers de joves indocumentats que els va permetre quedar-se als EEUU.

http://www.bbc.com/mundo/noticias/2015/11/151103_eeuu_hillary_clinton_lorella_praeli_hispanos_jg
http://internacional.elpais.com/internacional/2015/05/20/actualidad/1432149978_092744.html
http://elpais.com/elpais/2014/12/02/eps/1417546902_921883.html

» Entrevista

> Vas viure durant 14 anys sense papers als Estats Units. Quines van ser les principals dificultats?

D’una banda, tenia problemes pràctics; per exemple, no podia tenir permís de conduir o viatjar. De l’altra, estar indocumentada em va plantejar problemes d’identitat. Quan vaig prendre consciència de la meva situació, em vaig adonar de la distància que em separava de la resta de persones del meu entorn. Vaig començar a sentir por com mai abans, i a preguntar-me com devia sentir-se la meva mare, si jo ho vivia d’aquella manera. També em feia molta vergonya el fet de no tenir papers; crec que això va ser el més important.

> Quins han estat els principals èxits aconseguits pels DREAMers?

Un dels èxits més importants ha estat canviar la cultura d’aquest país i la vida dels joves somiadors. En el meu cas, el canvi va ser molt ràpid. Quan vaig començar a participar en el moviment, vaig passar de tenir molta vergonya a sentir-me molt orgullosa, perquè vaig entendre que aquella era la meva realitat i que havia de lluitar per la meva causa i explicar la meva història. En termes generals, el moviment ha transformat la manera com es viu el fet de ser una persona indocumentada.

També s’ha aconseguit influir en el debat públic sobre immigració, que abans estava definit únicament per veus contràries. Hem tingut un impacte en la narrativa pública.

Finalment, hi ha hagut diversos èxits en l’àmbit de les polítiques públiques. A nivell estatal, per exemple, s’ha facilitat l’accés als estudis universitaris per als DREAMers. A nivell federal, destaca sens dubte el DACA, que ha canviat més de 800.000 vides.

> Com vas viure la campanya de les eleccions presidencials?

Va ser fantàstic, em vaig sentir privilegiada. Es va visibilitzar la importància de tenir persones amb diferents experiències, que poden influir en la política d’una manera més personal. Jo podia parlar de la immigració des d’un altre punt de vista, perquè ho havia viscut, i podia preveure millor l’impacte que una mesura tindria en la comunitat.

Vaig haver d’estudiar molt ràpid com funciona el vot llatí als Estats Units. No es tracta d’un sector monolític: hi ha moltes diferències regionals, segons el país d’origen, la generació de què es tracta, l’edat, etc. Vaig aprendre molt, i sento que vam marcar una diferència en aquesta campanya.

> Com queda la defensa dels drets de les persones indocumentades després de la victòria de Trump?

Estem en un dels moments més difícils que com a moviment i com a població hem viscut en aquest país. No tenim només una batalla, en tenim múltiples, en tots els temes imaginables vinculats a la immigració.

Les últimes setmanes han estat molt dures*, i és fàcil veure-ho amb només tres exemples. En primer lloc, deu Estats encapçalats per Texas han enviat una carta demanant a Trump que elimini el programa DACA, i advertint-li que si el 5 de setembre no ho ha fet passaran a una estratègia de litigi. En segon lloc, el govern federal ha anunciat que utilitzarà les dades de les famílies que acullen menors sense papers (sponsors), moltes de les quals estan formades per gent indocumentada, per arrestar aquestes persones i imputar-los càrrecs penals per col·laboració amb el tràfic de persones. Per últim, la Cambra de Representants ha acollit dues propostes contràries a la immigració.

Són només tres exemples. Vivim atac rere atac. Trump va utilitzar la immigració com la narrativa més forta de la seva campanya, i ara el seu executiu busca criminalitzar la població indocumentada.