Maria Sol Taule

Filipines

Defensa dels drets civils i polítics.
Karapatan

www.karapatan.org/

“És una advocada filipina que defensa legalment persones que no tenen recursos econòmics per pagar un acompanyament jurídic, especialment activistes i defensores i defensors de drets humans criminalitzats des de les institucions de l’Estat. Llicenciada en Dret i en Administració Pública i Governança per la Universitat Politècnica de Filipines, la Maria Sol Taule treballa des de l’any 2011 amb Karapatan, una aliança d’organitzacions, col·lectius i programes que defensen els drets humans.

Karapatan monitora i documenta violacions de drets humans, proporciona assistència a les víctimes, i impulsa accions de formació i sensibilització. En un context d’intensa repressió, les cares visibles de l’organització reben sovint atacs i amenaces de mort, i a l’oficina de l’entitat s’han viscut diversos incidents. Taule, per la seva banda, ha rebut atacs a través d’Internet, sobretot de les xarxes socials. Són trols i persones usuàries de Facebook que, segons explica l’activista, tindrien vincles amb l’exèrcit. Acusen Taule de defensar legalment rebels, comunistes i terroristes.

A més de Karapatan, Taule desenvolupa la seva tasca de defensa dels drets humans a través de la National Union of People’s Lawyers (NUPL, Unió Nacional d’Advocats i Advocades Populars). Es tracta d’una organització de defensa de drets humans, d’abast estatal, formada per estudiants de Dret i professionals de l’advocacia i la justícia. Taule es va unir a la NUPL quan era a la facultat de Dret i, com a assessora legal de Karapatan, treballa en estreta relació amb l’organització quan es dedica a casos que inclouen violacions de drets humans.

A banda de l’exercici de l’advocacia, Taule és també artista. Moltes de les seves obres estan lligades a la seva tasca de defensa dels drets humans. “És una eina molt efectiva per exposar i expressar qüestions d’una manera diferent”, explica.

» Entrevista

>Com vas decidir convertir-te en una advocada per a la gent que no pot permetre’s pagar-ne una?

Quan estava a la facultat de Dret, tenia una visió clara: acabaria els meus estudis i dedicaria la meva pràctica jurídica a les persones que no poden pagar els serveis d’un advocat o advocada, especialment en els casos en què els seus drets són vulnerats per part de l’Estat. La meva presa de contacte amb els problemes socials de Filipines des que era una estudiant universitària i el meu compromís amb els moviments socials van influir considerablement en la meva decisió de dedicar-me a l’advocacia popular. Això implica defensar clients no només a les sales dels tribunals, sinó també als carrers i a qualsevol altre lloc on reclamin justícia.

>Com ha canviat la teva feina des de l’arribada al poder de Duterte, al 2016?

L’Administració Duterte no és diferent d’administracions anteriors pel que fa a la posada en marxa de programes de contrainsurgència, que realment tenen com a objectiu activistes i defensors i defensores dels drets humans. El que ha canviat és que el govern és ara més sistemàtic i atroç, perquè ha estat utilitzant les institucions de l’Estat per perseguir les persones percebudes com a enemigues: assassinant-les o sotmetent-les a assetjament judicial, amb acusacions i denúncies falses.

>La criminalització de defensores i defensors de drets humans és doncs una pràctica habitual.

Moltes persones defensores dels drets humans a Filipines s’enfronten a acusacions falses. Els seus noms són inclosos als registres judicials, al·legant que estan implicades en enfrontaments armats entre les Armed Forces of the Philippines (AFP, l’exèrcit de Filipines) i el New People’s Army (NPA, el braç armat del Partit Comunista de Filipines). Les autoritats també estan duent a terme registres il·legals de les seus d’organitzacions progressistes, col·locant proves falses com armes de foc i explosius, i detenint i empresonant les persones d’aquestes entitats.

Recentment*, per exemple, es va presentar una demanda per perjuri contra membres de les organitzacions Karapatan (Elisa Tita Lubi, Cristina Palabay, Roneo Clamor, Edita Burgos, Gabriela Krista Dalena, Fr. Wilfredo Ruazol i Jose Mari Callueng), Gabriela (Joan May Salvador i Gertrudes Ranjo Libang) i Rural Missionaries of the Philippines (Elenita Belardo i Emma Cupin). És una acció judicial en represàlia a la petició que van presentar davant del Tribunal Suprem per sol·licitar un recurs d’empara i habeas data, al qual es poden acollir persones que tenen amenaçada la seva vida, llibertat i seguretat. La perversa acusació de perjuri va ser presentada pel general retirat Hermogenes Esperon Jr, assessor de seguretat nacional i vicepresident de la National Task Force to End Local Communist Armed Conflict (NTF-ELCAC, Grup operatiu nacional per acabar amb el conflicte armat comunista local).

Inicialment, el fiscal va desestimar els càrrecs contra tothom excepte Elenita Belardo, però Esperon va presentar una moció perquè aquesta decisió fos reconsiderada. La petició d’Esperon va ser acceptada, i ara gairebé totes les persones que inicialment havien estat acusades continuen amb càrrecs. La majoria es troben en llibertat sense fiança. La nostra secretària general, Cristina Palabay, pagarà la fiança quan arribi a Manila de la 43a sessió del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. Totes les persones acusades de Karapatan aniran a judici.

>Hi ha altres casos que vulguis destacar?

Hi ha el de l’exsecretària general de Karapatan a la regió Southern Tagalog, Glendhyl Malabanan. Va ser detinguda il·legalment en un punt de control policial i militar a Puerto Princesa (Palawan), juntament amb altres sis defensors i defensores dels drets humans. Acabaven de dur a terme una missió per investigar la militarització de les comunitats camperoles i pescadores. Les autoritats insisteixen que entre les seves pertinences hi havia armes de foc i explosius. Actualment es troben sota arrest a la presó de Puerto Princesa, mentre se celebra el seu judici.

També cal destacar la sèrie de registres il·legals que han dut a terme forces conjuntes de la policia i l’exèrcit, i que han tingut com a resultat arrestos massius d’activistes i defensors i defensores dels drets humans. El 7 de febrer de 2020, cinc persones (entre elles Alexander Philip Abinguna, membre del Consell Nacional de Karapatan per Eastern Visayas) van ser arrestades il·legalment després que les autoritats col·loquessin armes de foc i explosius, durant la matinada, dins de les oficines de les organitzacions Bayan, Katungod Sinirangang Bisayas i Sagupa. Actualment estan detingudes a la presó de Leyte.

>Has reballat com a advocada en el cas de l’Alexandrea Pacalda.

És una defensora de drets humans que treballa a Southern Tagalog. Va ser arrestada il·legalment sense ordre judicial, torturada, privada de son i interrogada de manera ininterrompuda sense la seva advocada, fins que va admetre ser membre de l’NPA. Va estar detinguda en un camp militar durant set dies abans de ser acusada de manera formal, amb un cas fals de possessió il·legal d’armes de foc i explosius. Actualment es troba a la presó a Quezón Province.

Moltes defensores i defensors dels drets humans com l’Alexandrea Pacalda han estat acusats pel govern de ser membres o donar suport a l’NPA. D’aquesta manera es justifica la seva detenció il·legal i la col·locació de proves falses. Són casos que mostren com és de perillós Filipines per als defensors i defensores de drets humans, que pateixen atacs continus per part de l’Estat.

>Quines són les teves expectatives per al futur més immediat en relació amb la situació de drets humans a Filipines?

Els atacs contra defensores i defensors de drets humans continuaran i és possible que s’agreugin. Però el més important és que la gent també continua reivindicant els seus drets i resistint les polítiques antipersones que el govern utilitza per reprimir la dissidència.

>Què pot fer la comunitat internacional per millorar aquesta situació?

La comunitat internacional ha de donar suport a la crida perquè es faci una investigació independent sobre la situació dels drets humans a Filipines, especialment a la llum de l’informe que l’Alta Comissionada de les Nacions Unides pels Drets Humans, Michelle Bachelet, presentarà al juny. És molt important que es pressioni el govern perquè aturi els atacs contra la societat civil i les persones defensores dels drets humans. I més important encara, la solidaritat d’altres pobles i el suport de la comunitat internacional a les persones defensores dels drets humans i les seves comunitats és fonamental per aixecar els ànims i que sentin que no estan soles quan busquen pau i justícia enmig d’atacs i repressió.

*Aquesta entrevista va ser realitzada l’11 de març de 2020.