Regina Zoe Magallón

Mèxic

Drets del col·lectiu LGBTIQ+

És defensora dels drets de les persones trans i sobretot de les dones trans perquè considera que estan en una situació encara més vulnerable dins del col·lectiu. Va néixer a Tecomán (Colima) i l’any 2015 va fer el canvi d’identitat convertint-se en la primera dona trans del seu Estat en fer-ho. Per aconseguir-ho, però, va haver d’anar a la Ciutat de Mèxic i demanar el suport d’una associació civil que va haver de fer d’intermediària per tal que li donessin l’autorització. En aquell moment calia ser resident de la capital del país per tal d’obtenir-la.

Després, Regina va iniciar la lluita perquè en el seu estat, Colima, es legislés pel dret a accedir a la identitat de gènere. Gràcies a la seva lluita l’any 2019 es reforma el Codi Civil estatal i es redacta i s’aprova la iniciativa per aconseguir garantir aquest dret. Des d’aleshores les persones transgènere poden canviar la seva acta de naixement.

Regina és una figura molt visible i destacada en la lluita pels drets de la comunitat trans. Ha participat en l’organització de la marxa LGBTI, en moltes manifestacions culturals i també en alguns documentals per tal de visibilitzar la situació de vulneració de drets de les persones trans.

Des del 2016 col·labora amb el Col·lectiu Inclusión que promou els drets de la diversitat sexual i també s’ha sumat a la lluita en favor dels drets de les dones.

Durant els últims anys Magallón va a patir amenaces i agressions que la van fer sortir de Mèxic. Intensificats després d’anunciar al juny de 2020 que es presentaria com a candidata a l’alcaldia de Tecomán per via independent.

» Entrevista

> Com i amb qui comences la lluita?

Sola. No hi havia cap col·lectiu trans a Colima. Això si, vaig començar a lluitar per la llei d’identitat en conjunt amb el Col·lectiu Inclusión, una associació que ara, durant la pandèmia ha estat ajudant a les trans que es van quedar sense feina proporcionant les coses bàsiques, higiene i menjar.

> Vas ser pionera en l’activisme LGTBI a Colima

Al meu Estat l’activisme LGTBI és molt recent. Només hi havia dues associacions i cap s’enfocava a la comunitat trans, sempre s’enfocava més als gais o a les lesbianes. Aleshores vaig optar per visibilitzar el meu cas. Estava farta que els mitjans de comunicació parlessin de nosaltres com a “gais” o “femenines”.

Vaig començar a explicar la meva història quan vaig aconseguir canviar el meu nom al DNI convertint-me en la primera dona trans en rebre’l amb les meves dades legals com a dona. Després, vaig aconseguir que m’atorguessin també el carnet de conduir amb el meu nom. A partir d’aleshores, la directora de Transports a l’Estat de Colima va decidir canviar la casella de “sexe” al carnet de conduir per la de “gènere” i aquí vaig obrir una gran porta per les dones trans del meu estat.

Després vaig acudir a la Secretaria d’Educació Pública i al Departament de Salut per modificar les meves dades i ara només em falta que ho faci la Universitat de Dret. De moment no ho he aconseguit i és perquè té una línia fundacional catòlica.

> Les trans volen ser invisibles per por?

Normalment la dona trans vol ser invisible per evitar ser discriminada, per a poder trobar una feina digna o adequada i, sobretot, per no patir agressions. No hi ha hagut dones trans que es dediquin a la defensa de la comunitat trans. És un activisme molt recent, però cada cop més dones ens armem de valor per sortir a la llum pública.

> L’any passat vas patir una agressió per ser trans

Sí. Vaig sobreviure Quan et passen aquestes coses te’n adones que a Mèxic ningú defensa les víctimes.

Colima ocupa el primer lloc de la República en nombre de persones desaparegudes, i les persones trans de l’estat, ocupen el primer lloc en els casos de violència que han acabat en assassinat. Després de la meva agressió van matar una dona trans i van dir que era un “crim passional”. No hi ha dret. No hi ha cap llei que recolzi a les dones trans ni tan sols quan les han matat. Ens queda molt per fer.

> Com creus que es pot combatre l’estigmatització i la discriminació?

Fent feina de formigueta. Per exemple, quan els mitjans es feien ressò dels assassinats de persones trans sempre escriuen que era “un home vestit de dona”. Sempre hi havia un tema discriminatori en contra de la comunitat trans. Vam aconseguir, després de molt insistir, que comencessin a escriure, amb respecte, la seva identitat a les notícies on apareixien dones trans. Tristament, el motiu d’aparició als mitjans era sempre una agressió o un assassinat.

El que faig com a activista és donar visibilitat a la comunitat trans i lluitar contra l’estigma que la societat ens ha imposat a tota la comunitat. Ens classifiquen i ens encasellen en el món laboral, també, com si només poguéssim treballar de prostitutes o d’estilistes. Jo respecto a totes les dones trans que es dediquen al treball sexual i a les estilistes, però crec que ens han estigmatitzat molt perquè dins la comunitat trans hi ha advocades, doctores, arquitectes etc. A Colima, després que es comencés a visibilitzar el meu cas, van començar a sortir les “invisibles” que abans no sortien per por a perdre les seves feines.

> Per què et vas presentar com a candidata a alcaldessa?

Volia visibilitzar els drets de les trans i conquerir més esferes de drets per a nosaltres. Però també va ser un moment on vaig adonar-me que hi havia molta rivalitat entre associacions a Tecoman i això m’entristeix perquè ens fa perdre força. Moltes entreguem la vida a l’activisme i es confon que volem ser famoses. Només volem que les generacions futures puguin caminar lliurement sense ser agredides ni assassinades.

> Com es va aconseguir i què permet l’aprovació de la Llei d’identitat sexogenérica?

Va ser el 2019, el mes de febrer. Després de moltes lluites i reunions amb diputats, es va aconseguir, la modificació del Codi Civil en la qüestió de l’expedició d’actes de naixement per la comunitat trans. Avui les dones trans de Colima ja poden accedir a un lliure tràmit sense la necessitat de viatjar a un altre estat. Amb aquesta nova llei pot arribar a qualsevol institució del govern i demanar la modificació de les seves dades personals anteriors.

> Quines són les teves demandes principals ara?

Que fiscalia investigui els assassinats de dones trans o intents de feminicidi i que hi hagi més unió de tota la comunitat i entre col·lectius trans, perquè totes defensem els nostres drets i denunciem les violacions de les autoritats cap a nosaltres. Ser la primera dona trans reconeguda oficialment pel govern no serveix de res a l’hora d’exigir justícia.

> Quan veurem mecanismes de protecció a les defensores trans?

Això trigarem a veure-ho, però anem obrint camí. Les meves companyes trans tenen por de sortir al carrer. Continua havent-hi molta violència. Mèxic té 32 Estats i això comporta 32 realitats diferents. Malgrat que hi hagi lleis per garantir, promoure i respectar els drets de les persones, no hi ha mecanismes de compliment i menys de protecció, transparència i rendició de comptes. Però no desistirem i continuarem conquistant els drets que són nostres.