Hayat Rguibi

Sàhara Occidental

Protesta no violenta contra l’ocupació
Equipe Média

És una activista sahrauí que treballa per trencar el bloqueig informatiu que envolta el conflicte del Sàhara Occidental. Va néixer a Smara i va créixer a la ciutat més important dels territoris ocupats, Al-Aaiun. Quan era encara adolescent, l’any 2005, va participar en la creació d’una organització de joves en lluita contra l’ocupació, en el marc de les mobilitzacions que es van produir a Al-Aaiun i altres localitats.

Anys després, al 2009, es va involucrar en un nou projecte, Equipe Media, al qual continua dedicant esforços a dia d’avui. L’objectiu d’Equipe Media és trencar els silencis forçosos i denunciar les vulneracions de drets humans que es produeixen als territoris ocupats del Sàhara Occidental. El passat mes de març, la tasca d’Equipe Media va ser reconeguda amb el XII Premi Internacional de Periodisme Julio Anguita Parrado; el jurat va valorar “el seu esforç col·lectiu per fer un periodisme de gran qualitat, en quatre idiomes, que subministra informació a periodistes de tot el món i lluita per posar el focus sobre un conflicte oblidat pels mitjans de comunicació”.

A més d’Equipe Media, Rguibiforma part del Fòrum Futur de Dones Sahrauís, nascut també fa aproximadament una dècada. Es tracta d’un col·lectiu que reivindica el paper de les dones en la lluita contra l’ocupació marroquina i pels drets del poble sahrauí. Segons explica Rguibi, moltes de les dones que conformenel Fòrum han estat preses polítiques i conviuen amb dures històries de vida.

La mateixa Rguibi ha patit greus tortures i ha passat per la presó. L’any 2010, quan tenia 20 anys, va ser detinguda a l’aeroport d’Al-Aaiun. Acusada d’haver participat en el campament de protesta de GdeimIzik, l’activista va passar sis mesos empresonada. Actualment es troba en llibertat provisional i, des del 2013, resideix a Espanya. Primer va traslladar-se al País Basc, i en els darrers temps ha viscut a Lanzarote.

» Entrevista

> Com és ser periodista als territoris ocupats del Sàhara Occidental?

Si ets periodista, saps que pots ser empresonada, maltractada o assassinada en qualsevol moment, perquè el Marroc no vol que s’informi als Estats estrangers de què està passant sota l’ocupació. Ser periodista és realment perillós.
El cas del nostre company Mohamed Mayara és il·lustratiu. Ell està sempre fent informes i tradueix continguts a l’anglès, l’alemany i el francès. Mayara era professor, però ara ja no el deixen treballar, tampoc en altres feines. Pateix molta pressió, tant ell com la seva família. A la seva dona, que no és activista, també li han pres la feina.

>També tu has patit repressió.

Al Sàhara passen moltes coses, gairebé cada dia hi ha coses noves. Per exemple, abans-d’ahir* estava a Al-Aaiun, al carrer, i estava gravant. Va venir la policia i va intentar robar-me el mòbil; em van dir que no tenia dret a gravar, que no tenia carnet de periodista i que el que feia era il·legal. Aleshores, jo els vaig respondre que els que feien alguna cosa il·legal eren ells estant allà. Va ser greu, perquè em van dir que havia d’anar a la comissaria a signar un document en què reconeixia que jo no tenia dret a gravar, i m’hi vaig negar. Vaig dir que si volien, que m’hi portessin a la força, però que jo no hi aniria ni amb el seu cotxe ni en taxi.

La situació està cada vegada pitjor. I tampoc no pot entrar cap periodista estranger. A l’abril, dues amigues del País Basc van venir a casa meva. Van passar un dia fent entrevistes a activistes i membres d’associacions del Sàhara, però després va venir la policia a casa, van pegar els meus germans i van dir que elles havien d’anar a Agadir. Va ser una nit increïble.

> Quines són les teves expectatives per al futur del Sàhara Occidental?

Nosaltres volem la nostra terra però no volem la guerra, no volem més sang. Sobre el nostre futur, no tinc una anàlisi, però sembla que els altres Estats es preocupen més pels seus interessos i pels recursos dels pobles empobrits. No obstant això, encara tenim força per lluitar contra l’ocupació, contra el patiment del nostre poble.

>En diverses ocasions has expressat la teva preocupació pel jovent sahrauí.

El Marroc té una estratègia contra la joventut. Per exemple, em preocupa molt veure que hi ha infants d’11 o 12 anys que prenen drogues. I vivim en un Estat 100% militar que, en lloc de lluitar contra les drogues, lluita contra la gent que es manifesta sota l’ocupació. També hi ha molts joves a la presó, que no poden finalitzar els seus estudis.

>A principis d’any es va signar un nou acord de pesca entre el Marroc i la UE que inclou les aigües del Sàhara Occidental. Què suposen aquest tipus d’acords per a la lluita del poble sahrauí?

La UE i els Estats europeus saben que aquests acords són il·legals, i estan també tacats amb la nostra sang. Quan signen, signen contra la pau i contra un poble que pateix diàriament l’ocupació. Els interessen més els nostres recursos, i és evident que estan donant suport a l’ocupació i actuant en contra de la democràcia, la pau i la dignitat.

*Aquesta entrevista va realitzar-se el 21 de juny de 2019, quan Rguibi acabava de tornar d’una visita al Sàhara Occidental.