Sonia Mankongo

Drets de les dones. Dret a l’educació.
Camerun
Zerca y Lejos

És originària de Ngambé-Tikar, un petit poble de la regió central del Camerun. Va créixer “en una societat altament masclista i dins d’una de les seves manifestacions més agudes, com és una família polígama”. Així ho explicava l’activista Sonia Mankongo la tardor passada, en el marc de la seva visita a Espanya per donar visibilitat a la campanya #EllasCuentan. La seva mare va tenir cinc filles, cap fill, i als ulls de la societat, això li va impedir convertir-se en una dona completa. “La meva mare era una dona que s’amagava a la seva habitació durant les festes, perquè d’un dia per l’altre va veure entrar a casa seva una segona dona”, relatava Mankongo amb duresa.

Lluny de debilitar-la, el fet d’haver viscut situacions d’aquest tipus la va enfortir. “Tantes lluites, tantes frustracions, tantes coses que són molt fortes i les vius de prop, a la vegada que et van trencant, et van construint”, explicava Mankongo. L’activista tenia molt clar què era el que no volia per a la seva vida, i això la va impulsar a estudiar i a buscar la seva independència econòmica.

Paradoxalment, en aquest camí va trobar el suport del seu pare.

Actualment, Mankongo aspira a obtenir un doctorat en literatures afrohispàniques a la Universitat de Maroua, amb una investigació sobre qüestions vinculades a la memòria de l’esclavitud. Té formació en pedagogia i didàctica de llengües estrangeres, i és professora de castellà. Des del 2016, la seva trajectòria està vinculada a l’ONG Zerca y Lejos. En aquesta entitat, treballa com a coordinadora del Pla d’educació al Camerun. Té una residència fixa a Yaoundé, però la feina la fa anar de l’extrem nord al sud del país.

“Tot passa per alguna cosa”, reflexiona Mankongo quan mira enrere en la seva trajectòria. “Néixer en una família amb valors patriarcals, com moltes altres del Camerun, m’ha permès adonar-me de com d’injusta és a vegades la nostra societat amb les dones, i posicionar-me davant d’això, amb la possibilitat d’escollir un camí diferent del que subtilment o obertament se t’imposa com a dona”, conclou.

Entrevista a Sonia Mankongo

Com vas arribar a Zerca y Lejos (ZyL)?

Al 2016, quan encara era estudiant universitària de Pedagogia, el professor Bouba Kidakou em va recomanar per fer un seminari de cinc dies amb el professorat dels centres escolars gestionats per ZyL. Això em va permetre descobrir una realitat del meu país que no imaginava tan forta. Sempre havia sentit parlar dels pigmeus, a l’escola ens deien que eren els primers pobladors de Camerun; ara bé, conèixer la seva vida quotidiana i la seva realitat em va sobtar, i encara més pel fet de descobrir-ho a través d’una organització espanyola. Des d’aleshores, hi he estat col·laborant.

Quina tasca desenvolupa ZyL en l’àmbit educatiu al Camerun?

Bàsicament, gestiona quatre escoles primàries i 22 centres preescolars localitzats en pobles pigmeus. També impulsa un programa d’acollida de menors en situació d’exclusió social i una llar per als infants que els apropa a les escoles. A més, ofereix un programa de beques escolars perquè els alumnes puguin continuar estudiant a secundària, i un altre de beques universitàries, dirigit essencialment a noies de l’extrem nord del Camerun que no poden continuar amb els seus estudis per raons econòmiques.

La iniciativa #EllasCuentan promou l’educació de les nenes. Quins són els principals obstacles perquè les nenes accedeixin a l’educació?

En general, a Àfrica les nenes són el grup més marginat del sistema escolar. Si mencionem els obstacles, en primer lloc hi hauria els motius econòmics. En països en què el 60% de la població viu en zones rurals amb pocs recursos, l’accés a l’educació (que no és gratuïta) es converteix en un luxe que no totes les famílies es poden permetre. Després hi ha els embarassos precoços. Parlem de societats on falla l’educació sexual, l’ús de contraceptius està poc estès i la capacitat de les dones de procrear s’entén com un valor positiu per a la seva condició de dona. També hi ha els matrimonis precoços o forçosos, que tenen greus conseqüències en els estudis de les nenes. A banda, hi ha els estereotips i prejudicis masclistes, així com codis socials de conducta que fan que estigui mal vist que les noies estiguin sense casar-se després de la pubertat. Això genera molta por als pares, que temen que les noies es quedin embarassades quan encara viuen a casa seva. Falten sistemes educatius inclusius que promoguin la igualtat de gènere. Finalment, a Àfrica hi ha nombrosos conflictes armats, que situen a les dones i les noies en una posició de major vulnerabilitat.

Què podrien fer les escoles per promoure l’accés i la permanència de les nenes la sistema educatiu?

Caldria una gran tasca de sensibilització amb les famílies sobre els perills dels matrimonis infantils i la importància que les nenes estudiïn. A més, seria necessari prevenir les violències basades en el gènere a les escoles, i educar tots els nens en el respecte de les noies i les dones, així com en la igualtat i el respecte de la diferència. L’educació hauria de ser completament gratuïta i obligatòria a primària i a secundària.

També participes en un projecte de centres preescolars comunitaris.

Està dins del programa d’educació de ZyL. Consisteix a apropar l’educació preescolar als infants pigmeus de tres a cinc anys, dins de les seves comunitats. L’objectiu és adaptar la criatura al ritme escolar perquè pugui encaixar bé quan entri en un centre de primària. Se’ls donen cursos en les seves llengües maternes i es va evolucionant cap al francès i l’anglès.

Quins són els principals problemes als quals s’enfronten les comunitats baka?

Són pobles que conviuen amb poblacions bantús des de fa molt de temps i que han construït relacions basades en l’explotació. Són bons caçadors i treballadors del camp, i s’han convertit en “treballadors” dels bantús. Ara ja no treballen per ells mateixos, i reben sous en forma de menjar i alcohol. Amb molt pocs recursos, no poden accedir ni a la salut més bàsica ni a l’educació. Com que són una minoria, els mantenen en la ignorància per explotar-los millor.

En el dia a dia de la teva feina a ZyL, probablement has conegut històries personals d’èxit que t’impulsen a seguir.

Una història remarcable és la de la Julienne. No sé exactament quines han estat les diverses etapes de la seva construcció com a dona pigmea, però veure l’impacte que a dia d’avui té en els nostres projectes, ens emociona a tots i ens anima a continuar creient en el que fem. La Julienne és una dona baka que és higienista en els nostres centres de salut oral. Es va formar amb nosaltres i ha sabut conjugar la seva vida familiar i el seu rol dins de la comunitat, cosa que no és fàcil per a una dona pigmea. És un model d’èxit individual per a la seva comunitat, i impacta molt les altres dones per la seva capacitat d’expressar els seus punts de vista dins i fora de la seva família.

Activistes relacionats i relacionades amb Sonia Mankongo

Bisharo Ali Hussein

Kenya
Drets de les dones. Drets de les persones migrades i refugiades.

Karima Shujazada

Afganistan
Drets de les dones. Drets de les persones refugiades.

Catalina Salazar

Xile
Dret a l’educació. Dret a la pau.

Nadia Ghulam

Afganistan
Defensant els drets humans des de Catalunya: drets de les dones.