La María Caal Xol va néixer fa 36 anys al municipi de Santa María de Cahabón, al departament d’Alta Verapaz, a Guatemala, i continua amb el llegat familiar de lluita i resistència contra l’Estat guatemalenc i les empreses extractives que operen als territoris habitats per per les comunitats natives. Concretament, la seva lluita se centra en els projectes hidroelèctrics que, a Alta Verapaz, afecten els rius Oxec i Cahabón.
“Com a pobles originaris, els nostres avantpassats van lluitar per defensar el territori i l’entorn natural. Ara per ara, el departament d’Alta Verapaz ha estat envaït per estrangers i empreses extractives, i és per això que ens hem unit per defensar el nostre entorn natural”, explica María Caal Xol, que forma part del col·lectiu ‘La Resistencia’, que és una organització comunitària que dirigeix campanyes de conscienciació i que defensa l’entorn natural de les activitats extractives.
La María Caal Xol va néixer, créixer i, de fet encara hi viu, a la regió d’Alta Verapaz, on les carreteres asfaltades i els centres de salut són precaris, i on no hi arriba l’aigua potable ni l’electricitat a les zones més remotes. La majoria d’habitants d’aquesta zona es dediquen al conreu de blat de moro i fesols principalment. La comunitat pesca al riu Cahabón i als seus afluents, que ara perillen com a conseqüència de l’activitat de les hidroelèctriques.
La majoria d’habitants de la zona pertany a la comunitat maia q’eqchi. Segons la seva cosmovisió, el riu no només és un recurs per explota, sinó que és un ésser viu amb el qual hem de conviure. “Per a nosaltres, el riu és un ésser viu que dona vida a les plantes, als animals i a les persones. Per això pensem que les empreses l’estan assassinant”, es lamenta la defensora. La María ha participat al documental ‘Dos ríos’ i ha estat guardonada amb el premi ‘Brot a l’Activisme Ambiental’, que li va concedir el Festival Internacional de Cine Mediambiental de Canàries, per la seva defensa de l’ecosistema del riu Cahabón.
“Cada vegada que a La Resistencia fem una caminada per protestar, les dones ens posem una gerra buida al cap. Amb això volem representar que l’aigua és un bé molt escàs i que algun dia no en tindrem”, explica l’antiga professora d’escoles bilingües que a l’actualitat estudia el segon curs del grau en Ciències Jurídiques. Les gerres ens han fet conegudes a d’altres departaments de Guatemala. Les vam escollir perquè era el que feien servir els nostres avis per portar aigua, quan no hi havia aigua potable”, afegeix la María i es pregunta: “Què passarà d’aquí a 20 o 30 anys si els rius se segueixen canalitzant?”
Renace o Oxec, les hidroelèctriques a què s’oposen les comunitats
Després de l’acord de pau de 1996, que va posar fi a dècades de guerra civil, a Guatemala es va imposar un model liberal extractivista que ha permès que les empreses explotadores de recursos naturals hagin pogut actuar amb total llibertat i impunitat. Per això, com passa al departament d’Alta Verapaz, al segle XXI també es produeixen conflictes socials.
El 1991 i 1994, l’Estat va atorgar els permisos necessaris perquè el projecte hidroelèctric Renace pogués construir cinc centrals hidroelèctriques amb un gran impacte sobre el riu Cahabón, i que tindrien l’epicentre de la seva activitat en una àrea de 21 quilòmetres quadrats, prop del poble de Sant Pedro de Carchá, al departament d’Alta Verapaz. Propietat de dues de les famílies més riques de Guatemala, la dels Bosch-Gutiérrez i la dels Gutiérrez-Mayorga, entre el grup d’empreses implicades al projecte hi ha Cobra, que està participada per ACS, una empresa dirigida per Florentino Pérez, president del Reial Madrid, i que s’encarrega de construir els túnels que conecten el sistema de cascades de les centrals hidroelèctriques.
A partir del 2013, quan Renace va iniciar la construcció de la segona i la tercera central i va obtenir l’autorització final per a la quarta i la cinquena, van començar les mostres més grans de resistència popular contra el projecte. El ressentiment va anar creixent perquè, en paral·lel, la companyia Energy Resources Capital Corp va obtenir llum verda per construir tres noves centrals al riu Oxec, afluent del Cahabón. Així, els fronts de la lluita social es van ampliar a altres punts del departament d’Alta Verapaz.
El 2017, el Tribunal Suprem es va pronunciar i va donar la raó a les comunitats natives, que havien interposat una demanda per intentar aturar les centrals hidroelèctriques al·legant que no s’havia implementat el Conveni 169 de l’OIT, que obliga a consultar les comunitats natives. Tot i això, els projectes van seguir endavant, i el 2019 es va acabar la construcció de la central Renace IV. Després de més d’una dècada de lluita, la disputa se centra ara en la llicència atorgada a la tercera central al riu Oxec.
Com a venjança, i com a avís per als qui s’atreveixin a aixecar la veu, la Justícia guatemalenca va iniciar una campanya de criminalització contra els activistes i les defensores. El 2018 es va orquestrar una farsa legal en què es va condemnar a set anys de presó el germà de María Caal Xol, Bernardo, que llavors era portaveu de la seva comunitat. Des del 2022, segons la Unitat de Protecció de Defensors de Drets Humans de Guatemala, 91 persones han estat forçades a exiliar-se per la persecució legal i les amenaces que afrontaven; entre elles, 26 defensores dels drets humans. A més, afegeix aquesta institució, entre el març del 2023 i l’agost del 2024 han estat assassinats 18 defensors.
A l’informe anual, Human Rights Watch (HRW) recull aquestes dades i lamenta que els principals grups de poder no rendeixin comptes a Guatemala i que “la manca d’independència judicial continuï sent una causa crítica, menyscabant l’Estat de dret i amenaçant la proteccions dels drets humans”. Destaca també les decisions de la Comissió Interamericana dels Drets Humans (CIDH), que ha mostrat la seva preocupació per “la manca de mecanismes per al reconeixement i la titulació de terres ancestrals, permetent l’avenç de companyies hidroelèctriques, mineres i petrolieres, i projectes de monocultiu sense consulta lliure prèvia”. De fet, la CIDH va considerar al desembre que Guatemala ha violat en múltiples ocasions els drets de la comunitat maia q’eqchi a la municipalitat de l’Estor, a Izabal, en haver fallat en la titulació de territoris i la consulta prèvia respecte a les activitats mineres. Casos que es repeteixen per tota Guatemala i que recorden la disputa oberta amb les hidroelèctriques al departament d’Alta Verapaz.
Parli’m sobre el col·lectiu ‘La Resistencia’. Quin tipus d’activitats duen a terme a Alta Verapaz?
Amb documentació, expliquem a les comunitats qui són les persones que venen el nostre territori a les empreses. Cada quatre anys, amb les campanyes electorals, [els polítics i els empresaris] arriben a enganyar les persones. Ells en són els grans responsables. Aleshores, fem campanyes de conscienciació perquè les persones no canviïn la dignitat per unes regalies, perquè nosaltres ens alimentem de la Mare Terra i no del que ells ofereixen cada quatre anys. I les comunitats s’han adonat de la situació: cada cert temps hi ha zones d’Alta Verapaz on hi ha escassetat d’aigua.
A Guatemala, les dècades de conflicte van deixar més de 200.000 víctimes, la majoria provocades per les forces militars estatals. Vostè va néixer el 1988 i els acords de pau són del 1996. Des d’aleshores, com ha canviat la seva regió?
Al meu pare no el vaig poder conèixer perquè va morir quan jo tenia tres anys. Els meus avis materns em van comentar com va ser el conflicte armat intern. Em van explicar que hi va haver massacres, assassinats de familiars i amics. Actualment encara es viuen massacres, tot i que han canviat les tàctiques: ja no hi ha tants assassinats, però empresonen, persegueixen i criminalitzen les persones que defensen el territori. Per exemple, el meu germà Bernardo va ser condemnat a més de set anys de presó i hi va estar empresonat més de quatre. Per què? Perquè va fer veure que els nostres drets van ser violentats: les empreses extractives i l’Estat no van respectar l’article 169 de l’OIT, que estableix el dret de consulta. Per tant, es continuen vivint tensions, com quan existia el conflicte armat.
Quin problema hi ha amb les centrals hidroelèctriques als rius Cahabón i Oxec?
El riu Cahabón recorre la major part d’Alta Verapaz. Allà es van instal·lar més de sis empreses elèctriques. Al territori de Santa Maria de Cahabón estan funcionant Oxec I i Oxec II. A més, ja hi ha llicència perquè comenci a operar Oxec III. Què fem des del 2015? Ens organitzem amb les comunitats per investigar què està passant al recorregut del riu Cahabón. Les empreses hidroelèctriques van violar els nostres drets, el Tribunal Constitucional ens va donar la raó i va dir que calia fer una consulta. Més tard es va dur a terme una consulta comunitària en què 26.536 persones van dir ‘no’ a les empreses hidroelèctriques a Cahabón. Però les empreses no respecten aquesta consulta i continuen operant-hi.
Aquestes empreses com van obtenir els terrenys i van convèncer la població local?
Les persones que van acceptar-ho van ser enganyades i van vendre els seus terrenys. I després, la resta de terres són comunals. Les companyies van entrar a robar: les empreses hidroelèctriques van arribar a casa nostra sense demanar permís i s’hi van instal·lar. Evidentment, ho van fer amb el suport del govern d’aleshores, el d’Otto Pérez Molina.
Les comunitats natives de Cahabón continuen demanant l’expulsió de les empreses hidroelèctriques?
La majoria seguim resistint. Les comunitats s’han adonat que dèiem la veritat sobre la despulla natural. Els rius han estat desviats, perquè n’han canalitzat més de 50 quilòmetres, i només hi queda sorra a la ribera on abans hi passaven els rius Oxec i Cahabón.
Davant la manca de feina ben remunerada, hi ha divisió a les comunitats natives per la presència de les empreses hidroelèctriques?
Hi ha comunitats a l’àrea d’influència que s’han enemistat amb nosaltres. Diuen que desinformem les persones, que les empreses signifiquen desenvolupament i treball. Hi ha onze comunitats que estan a favor de les hidroelèctriques. Després, cada quatre anys hi ha canvis al Govern i intenten comprar la voluntat de les persones. Hi ha molta pobresa a Cahabón, i d’això se n’aprofita cada govern, amb les seves regalies, donant uns quants queviures perquè les persones estiguin en contra nostra. Les empreses i les autoritats han fet tot el possible perquè nosaltres quedem malament davant de les comunitats.
Ara governa el país el progressista Bernardo Arévalo. Tenint en compte l’opacitat que envolta aquestes empreses, podria cancel·lar les llicències dels projectes?
L’any passat, com a part de ‘La Resistencia’, vam demanar una visita amb el senyor Arévalo. Vam anar a exigir-li que anul·lés la llicència d’Oxec III i que es respectés la consulta. També vam fer saber a Patty Orantes, que és la Ministra per a la Transició Ecològica, que no volem que atorguin més llicències i que, si es pot, n’anul·lin les que ja existeixen.
Entenc que allò que està fet continuarà i que l’objectiu és que les autoritats no lliurin noves llicències.
No és que continuï el que està fet. Demanem que empresonin les persones que han violat els nostres drets, perquè estan envaint les terres comunals i ens han desposseït de més de 15 hectàrees de bosc natural. En una comunitat, els avis i les àvies anaven a fer cerimònies maies a un lloc que els han pres. També exigim que es faci un estudi d’impacte ambiental. Però no ho fan. A més, hi ha molta persecució, i la justícia no funciona i no tenim a qui acudir. Al final, ens vam quedar soles batallant. Per sort, ens queden els homes, les dones i els nens de ‘La Resistencia’ de Cahabón.
