Leiria Vay: “Ja no tenim aigua ni dels rius, ni del cel. Dels rius, perquè estan desviats. Del cel, perquè no plou”

Ciutats Defensores dels Drets Humans va celebrar el dijous 10 de juny el Webinar “Connectant lluites de resistència ambiental a Amèrica Llatina”, en què van participar les defensores de drets humans Leiria Vay, Milena Florez i Reynaldo Domínguez.

La trobada virtual va estar moderada per Miguel Pajares, director de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Dr. en antropologia social i autor del llibre “Refugiats climàtics: un gran repte de segle XXI”, que va denunciar que “gran part de la riquesa del Nord Global es genera gràcies a l’explotació del Sud Global“.

Leiria Vay, defensora indígena Maia K’iche de Guatemala i lideresa del Comitè de Desenvolupament Camperol (CODECA), va parlar sobre l’acaparament de terres per part de l’agroindústria al seu país. La lideresa va explicar que a Guatemala la conflictivitat agrària és un problema històric i que les seves principals víctimes són les comunitats. Segons Vay, primer van ser els finquers qui es van enriquir amb les terres guatemalenques, i després el sistema financer. Les famílies camperoles van quedar relegades a una condició extremadament precària. “Els van donar terres infèrtils, sense acompanyament tècnic i sense possibilitat de comercialització. Quan van arribar les famílies es van trobar que el que els havien promès no era veritat. Les terres estaven lluny i quan van intentar conrear-les van veure que no eren fèrtils. Així es va produir un mecanisme de semiesclavisme. Les comunitats havien accedit sense saber-ho a una cadena per treballar per molts anys per pagar un deute al sistema financer“.

Un altre dels grans problemes que ha deixat l’acaparament de terres ha estat la destrucció dels ecosistemes. “Després de la signatura de pau es va posar de moda la paraula desenvolupament i es va obrir la porta a les transnacionals per extreure. Però l’únic que ha quedat ha estat més pobresa. Ja no tenim aigua ni del riu, ni del cel. Del riu, perquè estan desviats. Del cel, perquè no plou.”

Milena Florez, defensora colombiana de drets humans i ambientals i membre de l’organització Movimiento Ríos Vivos, va parlar sobre el desplaçament forçat de les víctimes d’accions industrials i del canvi de vida a què se sotmet moltes comunitats camperoles a conseqüència dels megaprojectes industrials. Segons Florez, hi ha diverses etapes en el desplaçament forçat de les comunitats. La primera es produeix quan les multinacionals decideixen implementar els seus megaprojectes i comencen els assassinats i la persecució de les defensores. Un cop s’aprova el projecte, el desplaçament de les comunitats augmenta. Més tard, quan entra en funcionament, arriben els danys ambientals i la gent es veu forçada a migrar a la ciutat perquè no pot subsistir mitjançant l’agricultura. “A la ciutat s’adonen que no estan acostumats a viure tancats i que la seva manera de viure és molt diferent”, va assegurar Florez.

L’activista va explicar  que “quan arriben els megaprojectes arriba també la mort, perquè posen fi a la vida dels humans i a la fauna. La poca aigua que queda també l’agafen per revendre-la. Les mega indústries arriben amb sang al territori i imposen tota la violència que poden. Estem acostumats a l’agricultura, però a la gent li toca buscar altres formes de viure”. Florez també va destacar el paper de les dones en la defensa de la terra. “Les dones ens hem posat la camisa per defensar la nostra terra i també a la nostra família. Estem en la lluita i tenint cura de la nostra llar.”

Per la seva banda, Reynaldo Domínguez, president de la Junta de l’Aigua de Guapinol i coordinador del Comitè Municipal de Defensa dels Béns Comuns i Públics de Tocoa, es va centrar a parlar dels danys provocats per la mineria a Hondures. “Ara per ara veiem a la comunitat que molts companys i companys han migrat internament i externament. Tot això ens fa vulnerables. No demanem res a l’estat, però sí que li demanem que no ens molesti i no ens porti aquest tipus de problemes”, va explicar. Domínguez, que actualment es troba desplaçat per defensar la terra, va parlar de la duresa del desplaçament perquè Guapinol ha estat el lloc on “ha aconseguit el pa de cada dia amb molta suor. La nostra vocació és agrícola i la mineria ens té ara com ara en una situació molt delicada. Si ens destrueixen el parc estan destruint uns 100.000 habitants”. 

Els impactes del canvi climàtic

La destrucció dels rius i la sequedat de la terra són les principals conseqüències de l’explotació de terres per part de les multinacionals en algunes comunitats camperoles d’Amèrica Llatina. Durant la reunió virtual, les defensores van explicar també els efectes del canvi climàtic en els seus països. Leiria Vay va assegurar que el problema és que les fonts d’aigua no estan en poder de les comunitats sinó de les grans multinacionals. “El principal canvi és la manca de pluja. A Guatemala la gent diu que el clima està boig, però no és que estigui boig, s’ha generat per les condicions actuals. L’altre problema que està generant el canvi climàtic és que s’estan morint les fonts d’aigua. Tenim rius que fa anys eren molt cabalosos i ara ja no tenen aigua”.

Florez va afegir que en tots els racons s’està veient que els costums de conreu dels avantpassats de les comunitats no poden seguir duent-se a terme a conseqüència del canvi climàtic. “Els cultius estan danyats. La terra s’està degradant i els pobles i ciutats s’inunden. Aquesta és la problemàtica que tenim pel fet que nosaltres, com a éssers humans, hem acabat amb els recursos bons que teníem”.

Reynaldo Domínguez va fer una crida de denúncia contra l’estat hondureny, a qui va acusar de no frenar els danys ambientals malgrat les seves competències. “L’institut de conservació forestal d’Hondures no posa cap condició a les grans empreses que es dediquen a tallar fusta, però sí als propietaris de petits terrenys. El mateix estat actua perquè el clima s’alteri“, va explicar.

Finalment, les defensores van demanar a la ciutadania catalana un seguit d’accions concretes per a contribuir a les seves lluites. Entre elles, que exigeixin als seus estats deixar d’invertir en grans multinacionals, que demanin saber què fan les empreses a Amèrica Llatina, que difonguin les lluites de les defensores i que siguin conscients que la comoditat de nord provoca greus conseqüències en el sud.

“Un altre element és demanar a les ambaixades que acompanyin projectes en els nostres països i que vegin què fan les empreses amb capital d’allà. La destrucció de la mare terra afectarà els pobles més empobrits de Llatinoamèrica, però deixarà sense oxigen a tot el planeta“, va sentenciar Leiria Vay.

Notícies relacionades

Caldes de Montbui inaugura la gira de Primavera de “Ciutats Defensores dels Drets Humans”

26/03/2024
El dia 8 d’abril a la Sala Noble de l’Espai Can Rius se celebrarà l’acte...

El moviment ciutadà “Y en a Marre” i la crisi democràtica al Senegal

19/02/2024
Fa gairebé un any, en ocasió de la gira de primavera de “Ciutats Defensores dels...

10 anys pels drets humans, 10 anys de Ciutats Defensores: comença la gira de tardor

03/10/2023
Que sigui Sant Boi el municipi que hagi acollit ahir a la tarda l’acte inaugural...

Conèix tots els defensors i les defensores

Mai Shanin, Iris Gur - Combatants for Peace

Mai Shanin & Iris Gur

Palestina i Israel
Dret a la pau.

Sara López

Mèxic
Drets dels pobles indígenes. Dret al medi ambient.

Bisharo Ali Hussein

Kenya
Drets de les dones. Drets de les persones migrades i refugiades.