Tot i que les dones i nenes són la meitat de la població mundial, la societat encara està lluny d’aconseguir que els seus drets fonamentals siguin reconeguts i hi hagi igualtat de gènere. La igualtat de gènere és necessària per viure en societats pacífiques, equitatives i justes. Per això, els drets humans de les dones i nenes han de ser reivindicats, ja que encara existeixen greus violacions a totes les regions del món.
Alguns dels principals drets que reivindiquen les defensores de drets humans arreu del món són el dret a la vida, el dret a la no discriminació a l’hora d’accedir a la terra i als recursos naturals, el dret a no ser maltractades ni agredides sexualment pel simple fet de ser dones, el dret a la llibertat, el dret a l’avortament i a decidir sobre el propi cos, el dret a un matrimoni lliure i a decidir sobre la seva vida sexual i reproductiva, el dret a poder viure amb llibertat la seva orientació sexual i la seva identitat de gènere, el dret a migrar amb seguretat, el dret a la pau, el dret a la vida política i pública, a ocupar càrrecs en la presa de decisions de les organitzacions, el dret a l’educació…
Des de Ciutats Defensores dels Drets Humans promovem els drets de les dones i nenes i treballem per visibilitzar i acompanyar la tasca de les defensores de drets humans, que lluiten contra les diferents formes d’opressió i desigualtat vers les dones des d’una mirada interseccional. Reivindiquem el ple respecte dels drets de les defensores de drets humans a desenvolupar la seva tasca sense riscos ni amenaces i ens comprometen a difondre la seva tasca, a facilitar la reflexió i el debat i a teixir xarxes de suport per augmentar la seva protecció.
Volem posar de manifest la tasca de les dones defensores dels drets humans que lluiten arreu del món per acabar amb el patriarcat, el racisme i la xenofòbia, i per eliminar les violències i les vulneracions dels seus drets i garantir les llibertats fonamentals dels pobles i individus.
Avui, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, volem reivindicar la tasca d’algunes de les defensores de drets humans que han participat al projecte des del 2013.
Esperanza Huayama
Esperanza Huayama lluita des de fa més de 20 anys per les 300.000 dones indígenes peruanes esterilitzades forçosament durant el Govern del president Alberto Fujimori (1990-2000) a través del Programa de Planificació Familiar i Reproductiva, enfocat a reduir la població al Perú i a controlar la natalitat de les dones indígenes, especialment de les més pobres i analfabetes.
Esperanza és víctima de l’esterilització forçada i Presidenta de l’Associació de Dones de la Província de Huancabamba (AMHBA), des d’on denuncia que aquesta violació dels drets humans és un delicte de lesa humanitat. Moltes dones van tenir greus seqüeles després del procediment, i algunes fins i tot van arribar a morir. Altres van perdre els seus bebès estant embarassades i moltes segueixen morint avui per infeccions.
Després de décades de lluita, el 2021, les dones peruanes van aconseguir que el govern aprovés indemnitzar les víctimes d’esterilitzacions forçoses durant el govern de Fujimori. La majoria de les víctimes eren indígenes quechues i d’origen humil. Si bé el govern va assegurar que les dones havien donat el seu consentiment, una investigació del Congrés peruà del 2002 va constatar que hi havia clares evidències que els funcionaris havien estat pressionats a esterilitzar un nombre determinat de dones per arribar a les cotes fixades al programa.
El desembre de 2021 es va obrir un procés penal contra Fujimori que encara està actiu.
“Estem malament, tenim molts malestars i patim molèsties permanents als nostres ventres. La majoria han estat abandonades per les seves parelles, perquè ja no podem tenir relacions sexuals com abans. Moltes han tingut càncers a la zona on vam ser operades, altres ja han mort”.
Llegeix aquí l’entrevista completa a Esperanza Huayama.
Aisha Altubuly
Aisha Altubuly és una jove líbia compromesa amb la societat civil líbia i amb la inclusió de la població jove i de les dones en els processos de pau i la presa de decisions. Actualment estudia el màster d’estudis de gènere i dones a la universitat Americana d’El Caire. Des de l’organització Together We Build treballa per a la transició democràtica a Líbia des de 2011 i posa de relleu com la participació política de les dones i dels joves contribueix en la construcció de pau. A més, forma part del Gender Innovation Agora (GIA) de l’ONU Dones als Estats Àrabs.
El 24 de desembre de 2021 estava previst celebrar eleccions presidencials a Líbia, però el govern va aplaçar-les i encara no s’han celebrat.
“Ha estat increïble veure com les dones volen fer sentir les seves veus quan se’ls dona la possibilitat de ser escoltades. Són contribucions que tenen molt de valor perquè demostren que els conflictes afecten les dones d’una manera específica”.
Llegeix aquí l’entrevista completa a Aisha Altubuly.
Sunitha Krishnan
És una veu de referència en la lluita contra la prostitució forçada i el tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual a l’Índia. Des de fa més de dues dècades treballa a Hyderabad, la capital de l’Estat d’Andra Pradesh. Allà va fundar, l’any 1996 i juntament amb el missioner catòlic Jose Vetticatil, una organització que ha impactat positivament en les vides de milers d’infants, adolescents i dones: Prajwala.
Prajwala ha aconseguit treure de situacions d’explotació sexual i prostitució forçada unes 21.000 persones. Unes 18.500 s’han recuperat i han pogut reconduir les seves vides. A més, es calcula que la tasca de Prajwala ha evitat que aproximadament 10.100 infants caiguessin en situacions de prostitució, i ha sensibilitzat milions de persones sobre els riscos que genera el tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació.
A l’Índia, tot i que les lleis ho prohibeixen, moltes dones són sotmeses a matrimonis forçosos i a l’explotació sexual. Segons l’ONG Mans Unides, el 47% de les dones és obligada a casar-se abans de la majoria d’edat i cada dia, unes 200 nenes i dones índies entren en el negoci del tràfic il·legal, el 80% de les quals ho fa contra la seva voluntat.
“Aquest tipus d’explotació sexual abans estava molt focalitzada en la captació de persones pobres i marginades; ara, però, amb les noves tecnologies i les xarxes socials ni tan sols la classe mitjana se n’escapa”.
Llegeix aquí l’entrevista completa a Sunitha Krishnan.
Sonia Mankongo
És originària de Ngambé-Tikar, un petit poble de la regió central del Camerun. Té formació en pedagogia i didàctica de llengües estrangeres, i és professora de castellà. Des del 2016, la seva trajectòria està vinculada a l’ONG Zerca y Lejos. En aquesta entitat, treballa com a coordinadora del Pla d’educació al Camerun.
Des de Zerca y Lejos han llançat la iniciativa #EllasCuentan, que promou l’educació de les nenes. Tal com explica Mankongo, els factors principals que dificulten l’accés de les nenes a l’educació són la manca de recursos econòmics, els embarassos precoços i els matrimonis forçosos.
A més, els conflictes d’Àfrica Occidental i Central són un dels motius principals que deixen fora del sistema educatiu els infants del país. Segons dades de l’ONG UNICEF, fins al juny de 2019, 4.437 escoles del nord-est i sud-est del país havíen tancat pels conflictes, i més de 609.000 nens van perdre el dret a rebre una educació digna.
“En general, a Àfrica les nenes són el grup més marginat del sistema escolar. En primer lloc per motius econòmics. En països en què el 60% de la població viu en zones rurals amb pocs recursos, l’accés a l’educació és un luxe que no totes les famílies es poden permetre. Després hi ha els embarassos precoços”.
Llegeix aquí l’entrevista completa a Sonia Mankongo.
