Que sigui Sant Boi el municipi que hagi acollit ahir a la tarda l’acte inaugural de la gira de tardor de Ciutats Defensores dels Drets humans no és casualitat. Va ser justament aquest municipi que va engegar en projecte el 2013, sumant esforços i fent xarxa amb altres 11 ajuntaments i 3 entitats catalanes. Deu anys més tard, la lluita pels drets humans segueix amb encara més ímpetu i força: ja son 28 els municipis que participen al programa amb nou entitats i institucions.
Per això, ahir al Teatre Cal Ninyo, on es va celebrar l’acte, es va respirar sobretot una atmosfera de festa, marcada per l’alegria de poder mirar enrere i recollir els resultats d’aquesta dècada de treball, i alhora per l’entusiasme per seguir treballant per la defensa dels #dretshumans.
L’acte va començar amb les paraules de benvinguda de l’Alcaldessa de Sant Boi i Presidenta de la Diputació de Barcelona, la Lluïsa Moret i Sabidó, qui va celebrar el “clar compromís amb els drets humans dels 28 ajuntaments que participen al projecte”, subratllant que la defensa dels drets fonamentals ha d’estar present de forma horitzontal en totes les polítiques publiques municipals. Durant aquests deu anys, més d’un centenar de defensors i defensores han participat al programa, generant consciencia ciutadana i demostrant, com va emfatitzar Moret i Sabidó, que la mirada local està vinculada a la global.
L’Estel·la Pareja Morte, membre de la Junta de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi, organització que gestiona el projecte, va recordar que programes com el de “Ciutats Defensores” demostren als i les defensores que “no estan sols”, i que, gràcies a la seva tasca, contribueixen a un canvi de mentalitat, sobretot pel que fa als joves, que “aprenen a posar en dubte el relat hegemònic, a ser crítics”. També va intervenir l’Isidre Pineda, Alcalde de Montbui i President dels Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, entitat que coordina el projecte, que va agrair a les entitats organitzadores la seva feina durant aquesta dècada i també va recordar la tasca titànica que duen a terme les defensores, que “comparteixen les seves històries de vida”.
Després de la benvinguda institucional, vam gaudir de una obra de teatre sobre les “Deu anys de ciutats defensores, deu anys fent teatre pel Fòrum d’Alumnes” a càrrec de l’Aula oberta de teatre social i el grup de teatre “Els inestables”.
Acabada l’obra, van tenir la paraula dues de les defensores convidades a la gira: l’Adenike Oladosu i la Diana Damián. Oladosu va explicar el seu recorregut com a activista i impulsora del moviment “Fridays for Future” a Nigèria, matisant que al llac Txad hi una “una de les pitjor crisis humanitàries”, ja que al canvi climàtic i la sequera es se suma el conflicte i la inseguretat alimentària. Aquesta crisis ha provocat, fins ara, el desplaçament de 10,7 milions de persones, i hi ha avui dia més comunitats amenaçades, motiu pel qual aconseguir la neutralitat climàtica el 2050 seria massa tard. Oladosu també va denunciar que, encara que els països del Nord Global van assumir compromisos financers, aquests darrers no s’estan respectant.
La Diana Damián va parlar de la frontera sud del Mèxic, on ella acompanya i dona suport a dones migrats a través de l’organització Formació i Capacitació (FOCA). Es tracta d’una frontera sovint invisibilitzada, denuncia Damián, ja que la majoria dels grans mitjans només mostra la situació migratòria a la frontera entre Mèxic i els Estats Units. Damián va posar èmfasi en els perills als quals s’enfronten les dones que es veuen obligades a migrar. Segon una recent enquesta de FOCA, el 70% de les dones entrevistades va declarar que van ser víctima de violència durant el recorregut migratori, i moltes no van contestar, relata Damián, evidenciant l’alt índex de violència a Mèxic, “el país amb més nombre de dones del món”.
Finalment, amb unes paraules de cloenda, la regidora de Cooperació, Solidaritat i Pau de Sant Boi, Cristina Serna Vargas, va tancar l’acte, lliurant un regal per part de l’Ajuntament de Sant Boi a tots els presents: unes llavors “per fer brotar esperances i justícia”.
