Cornellà de Llobregat ha sigut el municipi català encarregat d’acollir l’acte d’inauguració d’aquesta gira, que és la primera de les diferents activitats de sensibilització que les cinc defensores duran a terme, donant a conèixer la seva història com a activistes i les seves lluites i reivindicacions.
El dilluns 31 de març, el Castell de Cornellà de Llobregat ha acollit l’esdeveniment que inaugura la gira de primavera del programa de Ciutats Defensores dels Drets Humans 2025, coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR). La gira durarà fins el 9 d’abril i consistirà en xerrades de sensibilització i activitats que realitzaran les cinc persones defensores convidades en alguns dels 28 municipis participants al projecte.
L’acte ha començat amb la benvinguda institucional per part d’Andrea Costafreda, directora general de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, qui ha expressat l’orgull de la Generalitat de Catalunya de poder donar suport a aquest programa que, a través de les persones defensores, permet visibilitzar i internacionalitzar aquestes lluites compartides i que, alhora també aconsegueix la coordinació entre els diferents actors compromesos amb la cooperació i la solidaritat a Catalunya.
Des de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, ha participat Sergio Gómez, regidor de Polítiques Comunitàries qui ha agraït molt l’exemple inspirador de les persones defensores que posen el seu cos i el seu dia a dia per defensar els drets humans i que la seva gent tingui una vida millor.
Seguidament, Jordi Cuadras, president del Fons Català, ha ressaltat que els drets humans són tangibles gràcies a les persones que els defensen i lluiten cada dia, els testimonis de les persones defensores també són necessaris per fer valdre els drets que hem pogut aconseguir a la nostra societat i que moltes vegades donem per descomptat, perquè són molt difícils d’aconseguir però molt fàcil de perdre.
També ha participat Dilara Ekmen, codirectora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), ha reiterat que aquestes cinc veus ens recorden que la defensa dels drets humans no és una lluita individual sinó col·lectiva i demostra que sumant esforços de diferents parts del món poden crear espais de transformació social.
A continuació, s’han presentat les defensores convidades a la XV edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans:
La il·lustradora i terapeuta artística Nadine Feghaly (Líban) ens ha explicat que l’art li permet fer la seva tasca d’activisme amb una perspectiva d’empatia i tendresa per a visibilitzar els efectes de la guerra, el trauma i la necessitat de protegir a la terra, als animals i a tots aquells que no tenen veu.
L’especialista en política exterior, seguretat, migracions internacionals Sani Ladan (Camerun), ha interpel·lat a les autoritats i la societat a què s’uneixi a la lluita pels drets humans perquè és complex defensar els drets humans en el context actual. Sani ha reivindicat que en molts casos la concepció i els instruments legals que recullen els drets humans, no inclouen a totes les persones titulars de drets. Per tant, per a defensar els drets no podem dissociar aquesta defensa d’una qüestió racial.
La defensora dels drets mediambientals i dels pobles originaris María Caal (Guatemala), ha ressaltat la importància de les lluites compartides i del paper essencial de les dones en la protecció dels ecosistemes, ja que “igual que durant l’embaràs són capaces de portar vida el món, els rius i la terra també són éssers vius que ens donen vida i ens proveeixen de tota mena de recursos que necessitem”. Per aquesta raó és imprescindible consultar i empoderar als pobles originaris que en el seu cas reclamen l’espoli de les 150 hectàrees de bosc natural del seu territori, i la desviació 50 quilòmetres dels rius per part de les hidroelèctriques espanyoles a Guatemala.
La militant feminista Ana María Hernández (Mèxic), ha explicat que la millor manera de respondre de manera articulada i ser solidaris davant les amenaces, i els autoritarismes, és la de tornar a posar en l’agenda política el treball conjunt, l’acció col·lectiva, incorporant a les dones, a totes les persones titulars de drets i cuidant a les persones defensores dels drets humans per treballar en xarxa.
La cofundadora de Mujeres Creando María Galindo (Bolívia), ha reivindicat que ni la terra ni les dones som territori de conquista. Ja n’hi ha prou de comprendre el feminisme com una lluita sectorial, com una lluita únicament per a les dones. El feminisme ha de servir-nos com a horitzó de sentit i de canvi i proposta de societat. També ha volgut exigir a les autoritats que “cal repensar les categories amb les quals treballem amb la resta del món, perquè són categories colonials i caduques”. La cooperació ha de tenir en compte també la seva responsabilitat amb la restitució, igual que el desenvolupament no pot suposar una expropiació dels recursos externs.
Finalment, Claudio Carmona, tinent d’alcalde de Polítiques Medioambientals i Comunitàries, ha clausurat l’acte recordant-nos que encara queda molta feina per fer, ja que “part de la població avui en dia desconeix la Carta de Declaració dels Drets Humans, que és el mínim instrument al qual aspirem”. El tinent d’alcalde ha convidat les defensores a mantenir aquest empeny i convicció, per difondre la seva tasca entre les noves generacions.
