Gavà ha sigut el municipi català encarregat d’acollir l’acte d’inauguració d’aquesta gira, que les set defensores duran a terme donant a conèixer les seves lluites i reivindicacions.
El dimarts 30 de setembre, la Sala de Plens de l’Ajuntament de Gavà ha acollit l’esdeveniment que inaugura la gira de tardor del programa de Ciutats Defensores dels Drets Humans 2025, coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR). La gira durarà fins el 9 d’octubre i consistirà en xerrades de sensibilització i activitats que realitzaran les set persones defensores convidades en alguns dels 27 municipis participants al projecte.
L’acte ha començat amb la benvinguda institucional per part de la Gemma Badia, l’alcaldessa de Gavà, qui ha posat en valor la feina de les defensores, esmentant la importància del seu activisme, “més que mai en el actual estat del món”.
Seguidament, em pogut escoltar al Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació, parlar a les defensores sobre la necessitat “que els joves escoltin missatges com els vostres, perquè actualment s’informen a través de xarxes socials y no sempre és una font fiable d’informació”.
L’Olivia Paton, de la Diputació de Barcelona, ha continuat l’acte parlant de les polítiques internacionals de cooperació, fent èmfasi en la valentia de les defensores que creu que “arrisquen les seves llibertats i fins i tot a vegades la vida”.
Com a última portaveu institucional, ha parlat la Dilara Ekmen, codirectora de la CCAR (Comissió Catalana d’Acció pel Refugi), explicant que “el multilateralisme i el sistema de Nacions Unides ha quedat tocat de mort, perquè s’ha mostrat inoperatiu.” I reivindicant el paper de les institucions: “La nostra responsabilitat és oferir alternatives que no ens facin perdre l’esperança”.
Després, han pujat totes les defensores a l’escenari i han contestat una pregunta que els hi ha fet el presentador a cadascuna d’elles. La Yara Harake ha sigut la primera en participar, recordant que “tots podem ser activistes amb els nostres petits actes diaris”.
El Bruno Álvarez ha explicat com va començar el projecte de No Name Kitchen, durant un hivern a Belgrado, quan enmig d’una onada de fred, va anar a repartir jaquetes i va poder veure amb els seus propis ulls les condicions en les que estaven els migrants.
També en base a la seva història personal, la Mama Lulu ha explicat la dificultat per trobar els desapareguts forçats a Mèxic, ja que afirma que el govern del seu país en realitat “és un narco-estat” i per tant no estan interessats a investigar sobre el tema.
La Fátima Sánchez, que ha vingut en substitució de l’Iasonas Apostolopoulos, que actualment es troba a bord de la flotilla que va cap a Gaza, a recordat que “rescatar no és una opció. És la llei i nosaltres només complim amb la nostra obligació”.
Nascuda a Nicaragua, però exiliada des de fa tres anys a Barcelona, l’Itza López, ha afirmat que actualment el govern del seu país “s’ha convertit en la mateixa dictadura que ells mateixos van derrocar al 79”.
Com a defensor del mediambient, el Richmond Quarcoo, ha defensat la reducció de residus, com a l’acció més important per acabar amb la quantitat devastadora de plàstics que hi ha a l’oceà.
I per últim, ha parlat el Roland Mimi Ngoy, explicant que el 60% dels diners públics de la República Democràtica del Congo van a parar a mans dels funcionaris públics, en un país on no hi ha les infraestructures necessàries per viure, subratllant així la importància d’eliminar la corrupció del govern del seu país.
