La Fatou Nyang té 48 anys i és de Tujereng, en Kombo South, una regió en la qual proliferen els negocis informals i en la qual moltes persones treballen la terra. El propi pare de Nyang es va dedicar en el seu terreny a conrear síndries, mandioques i cacauets. Va tenir una vida sense luxes, sobretot per la baixa productivitat del camp. «Aquí es fa tot amb les mans, no hi ha eines apropiades o màquines», explica Nyang, qui als 20 anys es va casar amb un home de la localitatde Brufut.
Fa 16 anys, Nyang va començar a treballar en Wassu Kafo Gàmbia i, des de llavors, lluita per erradicar la mutilació genital femenina (MGF) en un país en el qual aquesta pràctica l’han sofert el 76% de les dones i una de cada dues nenes. Després de rebre la instrucció de Wassu, Nyang és formadora comunitària, i s’encarrega de comunicar en pobles i ciutats les complicacions derivades d’aquesta pràctica relacionada amb la tradició gambiana.
«Jo mateixa, abans d’entendre les conseqüències de la MGF, vaig ordenar que se li practiqués a la meva filla, que ara té 18 anys. Més tard li vaig demanar perdó i li vaig dir que no ho sabia. Si no hagués estat per Wassu, hauria circumcidat a totes les meves filles», recorda Nyang. «Ara la meva filla parla de la MGF a la gent, ho explica en el col·legi, i vol treballar en aquest àrea quan finalitzi els estudis», afegeix plena d’orgull.
Wassu Kafo Gàmbia i la lluita contra el matrimoni infantil i la mutilació genial femenina
Wassu treballa en l’àmbit de la salut i amb l’objectiu de prevenir les pràctiques tradicionals nocives. Establerta a Gàmbia des de 1999, actua contra el matrimoni infantil, encara que ha centrat els seus esforços en la prohibició de la MGF. A través de l’establiment d’un Observatori Transnacional amb dues bases de recerca: una a Gàmbia i una altra a Catalunya; és a dir, en l’origen i en la destinació de la diàspora. L’organització ha desenvolupat una metodologia pionera que ha permès crear el primer Programa Nacional de formació a professionals de la salut sobre la MGF. També, amb la col·laboració de la brigada mèdica cubana, que aporta el 80% del personal sanitari a Gàmbia, ha dut a terme dos estudis clínics que aporten dades sobre la prevalença de la MGF i les complicacions durant el part i per al nounat, entre altres. L’evidència científica produïda ha estat la base perquè en 2015 es promogués una llei contra la MGF a Gàmbia; llei que ara uns certs grups tracten de derogar.
La MGF, una pràctica encara molt habitual
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la MGF pot practicar-se de quatre maneres: resecció parcial o total del clítoris (clitoridectomia); resecció parcial o total del clítoris i els llavis menors (excisión); estrenyiment de l’obertura vaginal i recol·locació dels llavis menors o majors, amb o sense resecció del clítoris (infibulació); i altres procediments lesius com la perforació o la cauterització. Aquesta pràctica té efectes perjudicials per a la salut. A curt termini, genera dolor, hemorràgies i retenció d’orina; a llarg termini, incrementa les complicacions obstètriques i les morts de dones durant el part, així com la possibilitats de quedar-se estèril o contreure el VIH.
L’ONU estima que més de 230 milions de dones i nenes han sofert la MGF. La seva pràctica no entén de creences, ja que l’efectuen cristians, musulmans i jueus, i s’estén per una trentena de països d’Àfrica subsahariana i en part d’Orient Mitjà i el sud-est d’Àsia. A causa de les migracions, també existeixen casos a Europa, inclòs l’Estat espanyol.
A Gàmbia, malgrat que la MGF està prohibida per llei des de 2015, és habitual la seva pràctica. És una causa sensible i el marc legal no s’implementa correctament: en tots aquests anys només hi ha hagut una condemna per la seva pràctica a tres dones a la regió de Central River, i la multa de 15.000 dalasi la va pagar un líder religiós que dona suport a la MGF. Els més islamistes troben en l’Alcorà o en les hadices (dits o accions de Mahoma) una manera de justificar la seva imposició, mentre que unes certes ètnies argumenten que aquesta pràctica és higiènica i serveix com a iniciació a l’edat adulta i certificació de la feminitat i virginitat. Segons interessi, tradició i creença religiosa es barregen o anteposen per a justificar-la.
«Fins que vaig conèixer els problemes que genera la MGF anava a les celebracions de la circumcisió i ballava. Quan ho vaig saber, vaig parar d’anar i vaig començar a parlar d’això a les persones. No és fàcil dir a algú que acabi amb alguna cosa que és part de la seva cultura», explica Nyang, qui, des de Wassu, sensibilitza i informa les comunitats sobre les conseqüències de la MGF.
Gàmbia: esperança democràtica després de l’era de Jammeh
Gàmbia encara està marcada per l’enderrocat dictador Yahya Jammeh, qui, després de participar en un cop d’estat en 1994, va guanyar cadascuna de les eleccions celebrades entre 1996 i 2016. Vint-i-dos anys de poder il·limitat, marcats per la repressió contra qualsevol veu opositora, que van arribar a la seva fi de manera inesperada: els comicis de 2016 van atorgar la victòria a l’opositor Adama Barrow. Malgrat que el exdictador no va reconèixer els resultats electorals, la pressió popular va fer que acabés per abandonar Gàmbia per a demanar asil a Guinea Equatorial. D’aquesta manera, en una transició pacífica, la població gambiana va posar fi a l’era de Jammeh.
La democràcia ha tornat a Gàmbia, però això no vol dir que el passat no condicioni el present. L’excèntric Jammeh va deixar de llegat positiu la llei contra la mutilació genital femenina de 2015 i la llei contra els matrimonis infantils de gener de 2016, però sempre serà recordat per les seves qüestionables teories sobre la salut, la bruixeria o l’homosexualitat: en una mescla de fe i ciència que va captar l’atenció mundial, ha assegurat que, gràcies als poders que li ha concedit Déu, és capaç de curar la sida o l’asma amb l’ajuda d’una combinació d’herbes secretes.
A més, el poble gambià vol esclarir les morts i les desaparicions durant la dictadura i, per això, el president Barrow va impulsar en 2017 la Comissió de la Veritat, la Reconciliació i la Reparació. Aquesta entitat treballa per a jutjar als culpables de crims de lesa humanitat. Malgrat les limitacions, entre elles la de mancar de potestat per a processar, la seva documentació ha ajudat a assenyalar a 70 sospitosos els casos dels quals estan en mans de la Justícia gambiana, que ara ha d’actuar. Moltes persones creuen que no serà possible encausar a Jammeh, exiliat en un país que no és signant dels acords internacionals d’extradició, però la recent condemna a 20 anys de presó a Suïssa al seu número dos, l’exministre d’Interior Ousman Sonko, permet tenir una certa esperança.
Gàmbia té més de 2,5 milions d’habitants. Els seus 10.120 quilòmetres quadrats de superfície estan marcats pel curs del riu Gàmbia i per la costa en la qual es troba Banjul, la capital. Envoltat íntegrament pel Senegal, Gàmbia és una petita llengua de terra en la qual la gent viu de la pesca, l’agricultura, les remeses de la diàspora i el turisme. En 2023 el seu Producte Interior Brut (PIB) va créixer un 5,6%, no obstant això, com en molts altres països de la regió, la distribució de la riquesa no és justa i la població manca d’infraestructures bàsiques com a sistemes per al tractament d’aigües residuals o aigua potable.
L’informe anual dels EUA sobre la situació dels drets humans a Gàmbia reconeix que existeixen informacions creïbles sobre les dures condicions en les presons, la seriosa corrupció governamental, l’estesa violència de gènere, l’acceptació dels matrimonis forçats i la prevalença de la MGF. A més, encara que no s’implementin, segueixen vigents lleis que criminalitzen les relacions homosexuals.
Si bé és innegable la millora, perquè Gàmbia ja no és una dictadura, la llibertat d’expressió segueix condicionada per l’autoritarisme dels governants, i els atacs contra les veus incòmodes continuen: segons la Unió Gambiana de Premsa, entre 2017 i 2022 s’han produït quinze atacs contra periodistes que no han estat investigats per les autoritats.
La religió i la pròpia cultura gambiana limiten la presència de la dona en l’espai públic. A Gàmbia, la llei fins i tot exclou com a delicte una violació si és perpetrada per un marit a la seva dona. És difícil ser dona a Gàmbia?
Les dones tenen dificultats per a acudir als hospitals i donar a llum. A Gàmbia, no és fàcil que una dona aixequi la veu o es queixi encara que tingui dolor. Els nostres marits, també per la influència de la religió, volen que fem o acceptem tot el que ens demanen. En la nostra cultura, cal respectar al marit. Però són els homes els que no ens respecten i surten a reclamar en públic que descriminalicen la MGF, aquests mateixos homes que no acompanyen a les seves dones a l’hospital quan donen a llum.
Com van afrontar la teva família i la teva comunitat la posició que mantens respecte a la MGF?
No vaig saber quines conseqüències té la MGF fins que vaig conèixer Wassu. Vaig entendre que danya a les dones i vaig decidir anar al poble en el què vaig néixer i vaig créixer; havia de fer-ho saber. Llavors li ho vaig explicar a les meves dues germanes i a la meva mare, que no va voler ni escoltar-me perquè per a ella és part de la seva cultura. Al final, la meva mare va acceptar parlar amb mi i li vaig explicar que havia d’explicar-li-ho a tota la comunitat. Amb la família del meu pare no va haver-hi tants problemes, perquè no practiquen la MGF, però en la tradició de la família de la meva mare està molt arrelada. I no va ser fàcil, en la comunitat em van insultar, però no em vaig detenir: lluitava per la meva pròpia família, per les meves amigues pròximes. Vaig acabar anant allí amb la directora de Wassu, que porta treballant al país des de fa més de 30 anys, la professora Adriana Kaplan, i ara, tot el meu poble ha estat informat i ja no practiquen la MGF.
Què argumenten els qui defensen aquesta pràctica?
Diuen que, si no estàs circumcidada, necessites un home constantment, que vols tenir sexe tota l’estona. No és cert. Ara els imants van als pobles a fer propaganda a favor de la MGF. Diuen que ho demana l’islam. I no és cert, perquè l’islam no vol que la gent sofreixi. La MGF és una tradició i res té a veure amb l’islam. Han de deixar d’utilitzar l’islam per a enganyar la gent religiosa.
Quan parles amb la gent que dona suport a la MGF, què els dius per a demostrar que és una mala pràctica?
Una vegada em va dir una persona que volia circumcidar a la seva filla. No sabia les conseqüències, ni tampoc que jo treballava en Wassu. Li vaig explicar que ella no sabia ni qui anava a practicar la MGF a la seva filla i li vaig parlar sobre les complicacions que possiblement anava a tenir la seva filla, malalties que no tenen altres nenes a les quals no se’ls realitza la pràctica. També li ho vaig explicar al seu marit, que era militar. Em va dir que no sabia les conseqüències de la MGF i que no acceptaria aquesta pràctica mai més.
Enguany, el parlamentari Almameh Gibba ha tractat de revocar la llei que criminalitza la MGF. Per què és tan difícil convèncer a la societat?
És [del poble] jola, i els jola tenen molt arrelat el costum de la MGF, fins i tot la practiquen dues vegades: una sense tall, i en l’altra si que tallen. Ells dansen quan fan aquesta pràctica. La meva mare és jola, una orgullosa jola, i per això es queixava. Hem anat una vegada i una altra als pobles jola per a entrenar a dones i continuarem anant fins que ho entenguin. I no és fàcil, sobretot quan les persones no han estat educades. Però estem en el bon camí: per a afrontar el problema, hem anat als hospitals i a les escoles mèdiques per a entrenar a sanitaris i explicar-los què és la MGF; i perquè li ho expliquin a altres persones, hem acudit als col·legis i informem les i els joves.
Yahya Jammeh va estar 20 anys en el poder i deia que podia curar el VIH i l’asma. Com va influir en la percepció que la societat té de la ciència i el sistema sanitari?
Una dona que no podia tenir un bebè va anar a veure a la Jammeh, que li va donar la seva medicina, i es va quedar embarassada. Ho vaig veure jo mateixa. Va funcionar i el fill d’aquesta persona es diu Jammeh. No obstant això, quan Jammeh es va anar, molta gent va reconèixer que no s’havien curat de les seves malalties. El problema és que tothom temia a Jammeh, i estaven obligats a dir «sí, sí, sí». Va tenir molt de poder: calia fer qualsevol cosa que volgués. Tenia de bo que abans no hi havia tanta criminalitat: si Jammeh t’enxampava, no ho tornaves a fer. Ara els lladres robaran a les cases i amenacen amb assassinar-te. La gent té un altre tipus de por, però Gàmbia avança.
