Intel·lectual i activista uigur que ha dedicat les darreres dues dècades a intentar construir ponts entre la seva comunitat i la població d’ètnia han, cada cop més present a la regió xinesa de Xinjiang. Va esdevenir professor d’Economia a una universitat de Beijing.
A mitjans dels anys 90 va començar a escriure sobre el conflicte que es viu a Xinjiang, la seva terra d’origen, i les vulneracions sistemàtiques de drets de què és objecte el poble uigur. La relació entre els uigurs i les autoritats xineses s’ha caracteritzat pels abusos de poder i la repressió de qualsevol dissidència.
Entre 1999 i 2003, les autoritats xineses van prohibir a l’Ilham Tohti la possibilitat de donar classes; també van fer impossible que publiqués en espais que fins aleshores li eren habituals. L’activista va apostar per Internet: al 2006, va engegar Uyghurbiz.net, un web que tenia com a objectiu promoure el diàleg sobre la qüestió uigur entre els xinesos han i els mateixos uigurs.
L’any 2009, en el marc de l’esclat de violència que va viure Xinjiang, Tohti va publicar al seu web noms de persones d’ètnia uigur detingudes, assassinades o desaparegudes. Això li va comportar diverses setmanes de detenció i diversos períodes sota arrest domiciliari.
El 2014 la policia va detenir-lo i, segons Amnistia Internacional, no va donar cap informació a la família durant els cinc mesos següents. Se sap que durant deu dies no li van subministrar cap aliment, i que va estar vint dies seguits amb els peus encadenats. Va ser condemnat a cadena perpètua per “separatisme”, una demanda amb la qual l’Ilham Tohti mai no s’havia identificat.
El seu cas ha aixecat una onada de suport internacional, tant d’institucions com d’acadèmics i organitzacions de la societat civil. L’octubre passat, Ilham Tohti va rebre el premi Martin Ennals, un guardó atorgat per deu ONG internacionals (entre les quals hi ha Amnistia Internacional, Human Rights Watch o Front Line Defenders) que reconeix la tasca de defensors i defensores dels drets humans.
Aquí troba la informació sobre la campanya de suport de “Ciudades Defensores dels Drets Humans” per exigir la seva alliberació.
