Amanda Quijano

Drets sexuals i reproductius
El Salvador
Colectiva feminista

La Colectiva Feminista, referent en la lluita de les dones del Salvador, compleix enguany 15 anys de trajectòria. L’aniversari és el resultat d’un important esforç col·lectiu per posar els drets de les dones a l’agenda política i institucional salvadorenca, així com per enfortir les capacitats de les dones de cara a transformar les relacions de poder que les col·loquen en una posició subordinada respecte dels homes. En aquest esforç col·lectiu participa, des del 2013, l’activista salvadorenca Amanda Quijano.

Llicenciada en Relacions Internacionals per la Universitat del Salvador i màster en Desenvolupament Local, Quijano forma part de l’equip de San Salvador de la Colectiva Feminista. Coordina temes vinculats a la joventut i els drets sexuals i reproductius.

La seva tasca està també molt lligada al municipalisme, i treballa perquè les administracions locals incorporin la perspectiva de gènere a les polítiques públiques. És, a més, voluntària de La Radio de Todas, una ràdio en línia que des de la seva creació ha representat un espai d’expressió de diferents sectors de dones i joves. “És una eina de sensibilització i formació que, de manera incipient, ajuda a crear mitjans de comunicació feministes”, explica l’activista.

A banda, Quijano és també consultora per a diferents organismes nacionals i internacionals, especialment en temes relacionats amb els drets col·lectius i individuals de dones, adolescents i nenes. Ha impartit diversos tallers, tant per a joves com per a persones adultes, i ha participat en investigacions socials sobre qüestions vinculades al feminisme i els drets de les dones.

Entrevista a Amanda Quijano

Quin paper juguen les ciutats del Salvador en la defensa dels drets humans i, concretament, els drets de les dones?

Al 2006 hi va haver una reforma del Codi municipal i es va introduir una nova competència per als governs municipals: promoure accions per enfortir l’equitat de gènere a través d’una Unitat Municipal de la Dona (UMM). Això defineix un mandat clar a les municipalitats per treballar en la defensa dels drets de les dones.
Aquest reconeixement legal va ser producte de més de 10 anys d’incidència i treball de les organitzacions feministes. Actualment, el 87% dels municipis compta amb una UMM. Ara bé, això no garanteix que es faci un treball consistent per als drets de les dones, especialment per superar les desigualtats entre homes i dones. En molts municipis hi ha un enfocament més assistencial, dirigit a cap a les dones en situacions més vulnerables i vinculat a la generació d’ingressos i l’atenció a la violència. A més, no totes les UMM tenen una assignació de pressupost per a la realització d’accions positives. Tot i així, el fet que dins dels governs municipals es tingui present la situació i problemàtica que viuen les dones és un pas important.

Al novembre, la Colectiva Feminista va signar un conveni de col·laboració amb l’alcaldia de San Salvador.

L’objectiu del conveni és crear i enfortir mecanismes per institucionalitzar l’equitat de gènere a l’alcaldia. Per aconseguir-ho, s’han definit quatre línies d’acció: en primer lloc, la gestió de recursos tècnics i financers per a l’impuls d’accions positives; en segon lloc, l’enfortiment de les capacitats sobre equitat de gènere mitjançant la formació i l’assessoria tècnica en tres nivells (consell municipal, personal tècnic i personal administratiu); en tercer lloc, la transversalització de l’enfocament d’equitat de gènere en diverses àrees de l’alcaldia, i per últim, la creació d’espais especialitzats d’atenció legal i psicològica per a dones que pateixen violència.

Actualment, quins són els principals objectius de la Colectiva Feminista?

Tenim set eixos estratègics que per nosaltres són prioritaris: l’atenció, prevenció i erradicació de la violència contra les dones (Programa per a una vida lliure de violència i seguretat ciutadana); el municipalisme i la governabilitat democràtica (assessoria a governs locals per a l’elaboració d’instruments amb equitat de gènere); la defensa dels drets sexuals i reproductius; la justícia ambiental amb perspectiva feminista; la protecció integral de les defensores de drets humans; l’apoderament i l’autonomia econòmica de les dones, i la participació ciutadana i política per a la igualtat.

Des que es va fundar, la Colectiva ha aconseguit diversos èxits. Quins destacaries?

Un dels èxits ha estat construir una forma de direcció col·lectiva que es recrea quotidianament, entre les companyes que en formem part. També ha estat important poder treballar amb tots els governs locals sense importar el partit polític que es troba en el poder, assessorant en l’elaboració i seguiment de les polítiques públiques sobre equitat de gènere.

A més, s’han impulsat estratègies per a la defensa dels drets de les dones acoblades a les realitats i particularitats dels territoris.

Has impartit tallers i coordinat processos formatius sobre drets sexuals i reproductius. Com valores l’educació en salut sexual i reproductiva a la qual tenen accés els i les joves del Salvador?

Malgrat l’esforç del Ministeri d’Educació per tenir documents dirigits a tota la comunitat educativa sobre educació integral de la sexualitat, això només ha estat posat en pràctica com a prova pilot i executat per organitzacions de la societat civil. Des del govern no hi ha una educació sexual que estigui institucionalitzada i dirigida a adolescents o joves.

La prohibició total de l’avortament al Salvador ha popularitzat l’expressió “de l’hospital a la presó”. Com és la situació de les dones que tenen un avortament i acaben a la presó?

En aquest moment* hi ha 23 dones que es troben a la presó per aquest motiu, 21 condemnades i dues que esperen condemna. La situació a les presons és molt difícil. D’entrada, les presons estan superpoblades. Per exemple, la presó d’Ilopango està dissenyada per a 400 persones, i n’hi ha més de 2.000. Hi ha una manca important de serveis, com l’aigua, que genera condicions inhumanes. A més, l’estigmatització que hi ha al voltant de l’avortament fa que quan les dones ingressen al recinte altres recluses les assetgin i les marginin, perquè suposadament han comès un crim contrari al mandat de la maternitat.

Les dones senten que són condemnades per un delicte que no han comès, i això genera sensació d’indefensió. La situació de pobresa de la qual venen fa també que en molts casos les seves famílies no les puguin visitar ni els puguin proporcionar productes bàsics com sabó, xampú o compreses, que el sistema penitenciari no garanteix. Moltes d’elles tenen fills dels quals queden separades a causa de les llargues condemnes, de 20 o 30 anys; els vincles es trenquen i això no només afecta les dones, sinó també els nens o nenes.

Les eleccions d’aquest febrer han confirmat un canvi de color del govern salvadorenc. Què n’esperes?

D’entrada, que continuï amb els programes que s’han estat impulsant en defensa dels drets de les dones. A més, durant la campanya [el nou president, Nayib Bukele], es va manifestar a favor de la despenalització de l’avortament quan la vida de la dona corre perill i es va mostrar contrari a la criminalització de les dones. Espero que això generi un canvi substancial en la vida de les dones. També crec que caldrà reforçar els mecanismes institucionals per garantir els drets de les dones i les persones LGTBI.

*Aquesta entrevista es va realitzar durant la primera quinzena de febrer de 2019.

Per saber-ne més: https://ciutatsdefensoresdretshumans.files.wordpress.com/2019/03/amanda-quijano.pdf

Activistes relacionats i relacionades amb Amanda Quijano

Bisharo Ali Hussein

Kenya
Drets de les dones. Drets de les persones migrades i refugiades.

Karima Shujazada

Afganistan
Drets de les dones. Drets de les persones refugiades.

Nadia Ghulam

Afganistan
Defensant els drets humans des de Catalunya: drets de les dones.
Diana Damián

Diana Damián Palencia

Mèxic
Drets de les dones. Drets de les persones migrants i refugiades.