Musni és originària de l’illa de Mindanao on exerceix d’advocada i de defensora de drets humans. Al seu país la seva feina i el seu activisme són etiquetats com a actes terroristes:
“quan defenses els pobles indígenes, quan defenses els agricultors, quan demanes la fi del conflicte armat, quan demanes converses de pau, quan es demanen responsabilitats, quan es demanen drets bàsics, se t’etiqueta com a membre d’una organització que l’Estat ha qualificat de grup terrorista a través del procés de l’etiquetatge vermell”. La Czarina ha estat etiquetada més d’una vegada i sap que la seva vida corre perill.
L’advocada i activista centra la seva feina en la defensa de les persones més vulnerabilitzades: acompanya les comunitats indígenes locals en la defensa de les seves terres en enfront de les empreses que es dediquen a indústries extractives. Les seves defenses es contraposen sempre als grans interessos de les empreses i als del govern.
Forma part de l’organització National Union of Peoples’ Lawyers (NUPL), i de la seva organització afiliada a Mindanao Union Peoples’ Lawyers in Mindanao (UPLM), d’on és secretària general.
Ambdues entitats presten serveis legals gratuïts a les víctimes de violacions de drets humans. Musni també forma part de Karapatan, una aliança nacional que treballa per a la promoció i la protecció dels drets als sectors marginats i oprimits de la societat filipina.
Segons l’informe del Consell de Drets Humans 2020 sobre Filipines, a Filipines hi ha enormes barreres per accedir a la justícia per això la tasca de NUPL és essencial sobretot per les minories i dels grups marginats.
Per la seva feina com a advocada defensora i la seva implicació amb la comunitat indígena, ha rebut amenaces, persecucions i assetjament; i s’ha situat entre els focs creuats de l’exèrcit, de la policia i d’assassins a sou. Arran d’aquesta situació, va haver de marxar del país.
El setembre del 2020 va rebre 3 mesos de protecció internacional als Països Baixos, a través de l’organització Justice and Peace, però el retorn a Filipines a finals de desembre no va ser possible a causa de la situació d’alt risc en la qual encara es troben les persones defensores de drets humans a Filipines, especialment advocats i advocades.
Una resolució del Consell de drets humans de l’ONU sol·licita a l’Alt Comissionat per als Drets Humans que proporcioni un informe detallat sobre la situació dels drets humans a Filipines. Què hauria de figurar en aquest informe?
Acollim amb satisfacció la resolució de les Nacions Unides per investigar els assassinats desenfrenats i nombrosos a Filipines, així com els incidents de matances extrajudicials d’activistes, líders de camperols i pobles indígenes i defensors dels drets humans. Això mostraria al món com el règim utilitza la força, el poder i la influència bruta per silenciar els seus detractors.
És crucial posar en context la situació política i econòmica abans i durant l’administració de Duterte per entendre el que realment està passant. Respecte a la Guerra contra les Drogues cal que siguem conscients que les víctimes són els venedors ambulants, els que venen paquets de drogues en petites quantitats i que provenen dels més pobres dels pobres. Els senyors de la droga, els proveïdors i els financers mai no són atrapats. Per tant, de facto és una guerra contra els pobres filipins.
L’informe també hauria de deixar clar per què hi ha activistes i per què lluiten. Per exemple, per què els camperols i els pobles indígenes marxen al carrer i fan una concentració davant les agències governamentals i les empreses privades? Per què els camperols són privats de terra per part de les empreses agràries multinacionals? Per què els pobles indígenes només volen exercir el seu dret a l’autodeterminació en els seus dominis ancestrals i protegir-los de les agressions al desenvolupament com la mineria, les preses, l’ecoturisme i les plantacions corporatives? Per què es reuneixen els treballadors per obtenir un augment salarial global i unes condicions laborals humanes?
El seu activisme és arreu
És impossible que no sigui arreu tenint en compte el context. Crec que els pobles indígenes haurien de ser respectats per l’exercici del seu dret a l’autodeterminació, que no siguin assassinats si diuen que no a un projecte miner; que els pobres de les ciutats rebin un refugi adequat i que els joves rebin un habitatge assequible i una educació de qualitat. Si realment volem protegir el medi ambient, hem de defensar les persones que defensen les muntanyes. No?
Us ataquen directament, a les advocades
Sí. I en tenim les xifres. En un informe que vam realitzar el passat 23 d’abril per presentar al Tribunal Suprem de Filipines sobre ‘atacs contra advocats, fiscals i jutges vam registrar almenys 176 atacs prima facie relacionats amb la professió o la feina contra advocats i jutges només entre gener del 2011 i fins al 22 d’abril del 2021. En aquest període hi va haver almenys 73 assassinats i 104 incidents relacionats amb altres formes d’atac, amb 145 advocats, fiscals i jutges.
També observem que el 91% dels atacs de denúncia van ser contra la nostra organització (NUPL). El nombre més alt d’atacs es va registrar el 2019, amb almenys 39 incidents.
I continues amb la feina tot i els riscos i les amenaces
Si, però perquè crec que val la pena, que alguna cosa de bo portarà, no només per a mi, sinó per a les comunitats a les quals serveixo, per al poble filipí, per al món. Vull viure molts anys, però si em maten a causa del que faig, potser aquest és el meu destí. Vull que la meva feina segueixi influenciant més persones perquè facin treballs en pro dels drets humans o facin costat a altres advocats quan estiguin en risc.
Com a advocats, ens enfrontem a constants amenaces i denúncies pels casos de drets humans que tractem. A causa de les seves demandes, els nostres clients són etiquetats com a “terroristes”, com a “comunistes” o com a “enemics de l’Estat”. I nosaltres també, els seus advocats. Però prenem aquestes marques com a insígnies de valor, ja que estem amb i per a les masses filipines que demanen justícia i igualtat”. “No ens intimidarem. No defallirem. Sortirem i defensarem els nostres clients. Fins i tot si ho hem de fer fins a la mort”.
Com afecta aquesta total vigilància cap a vosaltres a la feina de jutges, fiscals i advocats?
Ens fan campanyes de difamació, vigilància, assetjament i, pitjor encara, assassinen els nostres col·legues. En les nostres audiències, observem persones sospitoses fent fotos i notes i mirant-nos atentament. Pel que fa als jutges i fiscals, també tenen la sensació de ser ‘vigilats’ sobre com gestionen els nostres casos, cosa que afecta moltíssim la manera de fer la seva feina. Fa poc vam perdre un company, Benjamin Ramon, tenia 56 anys i era pare de tres fills. La seva filla s’ha convertit recentment en advocada i s’ha compromès a continuar amb el llegat del seu pare i defensar els pobres i els oprimits. Saber que Ben Ramon va ser assassinat per fer la seva feina ens provoca alarma i preocupació. Però la seva mort també il·lumina les nostres brúixoles morals a l’hora de decidir quines batalles hem de lliurar. I decidim lliurar aquestes batalles contra l’opressió, la repressió i la injustícia.
La teva professió és el teu activisme i la teva vida
Sens dubte. El jurament que vam fer com a advocats és defensar la justícia, defensar la igualtat. A la Facultat de Dret ens van ensenyar que amb això no guanyarem diners, que no és negoci, que no té ànim de lucre. La llei ens crida a servir per a la igualtat, per a la justícia i tots aquests ideals en una societat pacífica. I crec que no són només ideals, no només principis, sinó també des d’un punt de vista moral i espiritual que intentem convocar els advocats perquè s’uneixin a les nostres files, defensin la professió, defensin la gent, perquè aquesta és l’essència de la nostra feina i de la vida.
