» Entrevista
> Un dels teus èxits musicals és “Nací mujer”. Per què neix aquesta cançó i quin missatge vol transmetre?
Neix d’una conversa de quan gravava el meu primer disc. Era a Medellín, en una cafeteria amb uns amics, i després havia d’anar a l’estudi de gravació. Vam començar a parlar de com era ser dona en el hip-hop, al barri, a Medellín, a Bogotà i a tot el país. Aleshores, vaig adonar-me que teníem molts prejudicis sobre el fet de néixer dona, i molta por a l’hora de reconèixer el lideratge i la fortalesa de les dones. També nosaltres, les dones, teníem un deute amb nosaltres mateixes: identificar aquests lideratges, potenciar-los i fer-los visibles. Vaig pensar que havia d’escriure sobre aquesta conversa. Va ser una cançó màgica, perquè la vaig escriure en una hora més o menys, un temps rècord, i la vaig gravar el mateix dia.
> Quin és el teu diagnòstic de la situació que es viu al país, i en altres nacions, de violència contra les dones?
Una vegada vaig sentir una frase que em va quedar marcada, i era que la violència contra les dones és una epidèmia de salut pública. Vaig entendre que una epidèmia contagia qualsevol persona, i et mata. A les dones, literalment. […] La vacuna penso que és un procés no de perdó, sinó de reconciliació, però sobretot d’apoderament. Quan una dona sap on és el límit, entén que la seva vida i la seva dignitat, i la dels seus fills, val molt més que qualsevol companyia, suport econòmic o comoditat. Això pot salvar-li la vida a una dona: identificar en quin moment l’amor es converteix en un amor malaltís.
> Parlem d’un altre problema greu, que es viu a Bogotà i en altres ciutats del país: l’estigmatització contra els joves dels barris populars.
Sí, efectivament. […] Estigmatitzar els joves és com exterminar el propi futur. Qui ve darrere nostre? Els infants i els joves. Així com avui tinc una certa edat, demà en tindré una altra i vindran joves que passaran pels reptes i les dificultats als quals jo i altes generacions hem fet front. Ara bé, el jovent té el repte d’armar-se de pensament, d’accedir a possibilitats i de reclamar amb arguments. En l’àmbit del hip-hop, per exemple, hi ha molta feina per fer. És responsabilitat nostra mostrar a la ciutat que podem oferir un canvi, que tenim paraules i arguments per contribuir-hi, i que podem ser part d’una transformació i positiva.
> Una altra de les teves cançons d’èxit és “La tierra del sur”. Quina és la seva història?
És una crida a la unitat llatinoamericana. “La tierra del sur” està inspirada en un llibre de William Ospina, que es titula Ursúa; és el primer d’una sèrie de tres textos que parlen de la colonització de les nostres terres i de com eren els nostres avantpassats. “La tierra del sur” parla d’una perifèria global, d’un sud global […] que ha d’unir-se al voltant d’unes preguntes i unes reivindicacions, bàsicament per la vida digna i per la terra.
* En aquest text es recullen fragments de l’entrevista realitzada per Mauricio Rodríguez, de l’emissora RCN Radio, a Diana Avella, el 6 de juliol del 2015.