Esperanza Huayama lluita des de fa més de 20 anys per les 300.000 dones indígenes esterilitzades forçosament durant el Govern del president Alberto Fujimori a través del Programa de Planificació Familiar i Reproductiva, directament enfocat a reduir la població i controlar la natalitat de les dones indígenes, i de les més pobres i analfabetes. Esperanza és víctima de l’esterilització forçada i Presidenta de l’Associació de Dones de la Província de Huancabamba (AMHBA), des d’on denuncia aquesta violació dels drets humans i un delicte de lesa humanitat. Algunes dones van morir en la intervenció, unes altres van perdre els seus bebès estant embarassades i moltes segueixen morint avui per infeccions.
“Jo no sabia llegir ni escriure. Al 1996, van aparèixer un metge i una infermera al meu caserío de Rodeopampa. A les dones, ens van dir que havíem de baixar a Huancabamba a vacunar els nostres fills. I a l’hospital, que millor que ens féssim la lligadura [de trompes] per no tenir més fills. Van dir que era una ordre del govern. Em van fer unes anàlisis i van dir que estava normal. Van posar-me l’anestèsia i em van passar a una habitació per operar-me. Al cap d’una estona, vaig escoltar que una infermera deia: ‘La senyora estava embarassada!’.
Pel que sembla, estava de tres mesos, però no me n’havia adonat. Vaig suplicar-li al metge que no m’operés, que preferia tenir el meu fill, però no em va fer cas. Em va fer la lligadura en una de les trompes. Jo vaig continuar l’embaràs fins als 8 mesos, amb moltes complicacions, fins que vaig donar a llum. Però el bebè ja estava mort.” Aquest és el dur relat de la història d’Esperanza Huayama, recollit per la periodista Sara Cuentas fa un parell d’anys en un article a El País.
Huayama va ser una de les víctimes del programa d’esterilitzacions forçades impulsat pel govern d’Alberto Fujimori, al Perú, durant la segona meitat dels anys noranta. I ha estat també, després, una de les veus valentes que ha denunciat amb insistència aquesta greu vulneració dels drets humans. Fa més de 10 anys que l’Esperanza ocupa càrrecs directius a l’AMHBA, entitat que presideix des de fa poc més d’un any. Dins de l’AMHBA, l’Esperanza participa activament en el Comitè de defensa dels drets humans de les dones esterilitzades de Huancabamba. Convençuda que l’organització de les dones és clau per defensar els seus drets, es planteja com a un dels reptes del futur més pròxim la consolidació i l’enfortiment de l’Asociación Nacional de Mujeres Peruanas Afectadas por las Esterilizaciones Forzadas.
Quina és la situació de les dones esterilitzades a la força durant el govern d’Alberto Fujimori?
Estem malament, tenim molts malestars i patim molèsties permanents als nostres ventres. La majoria han estat abandonades per les seves parelles, perquè ja no podem tenir relacions sexuals com abans. Moltes han tingut càncers a la zona on vam ser operades, altres ja han mort. No podem treballar com abans, i per tant ens hem empobrit. Els nostres fills i filles han migrat a les grans ciutats per ajudar-nos amb l’economia.
Quins avenços s’han produït en els àmbits de veritat, justícia i reparació?
En relació a la veritat, les esterilitzacions forçoses van ser denunciades per la nostra amiga Giulia Tamayo i per diverses organitzacions i entitats del país. Però de part de l’Estat peruà encara esperem que es creï una Comissió de la Veritat que investigui què va passar realment i qui en van ser els culpables. Pel que fa a la justícia, estem pendents que la fiscal Marcelita Gutiérrez es pronunciï sobre la responsabilitat de l’expresident Alberto Fujimori i els exministres Eduardo Yong Motta, Marino Costa i Alejandro Aguinaga. La investigació va obrir-se fa 14 anys i encara no ha estat resolta.*
Per a la reparació, el govern d’Ollanta Humala ha donat un primer pas. Simbòlic, això sí. S’ha creat un registre únic de víctimes (Reviesfo), per documentar tots els casos de dones que vam ser víctimes de l’esterilització forçosa al Perú. Se’ns ha entregat, després d’una entrevista personal amb cada afectada, una fitxa que ens reconeix com a víctimes. Això ens permetrà exigir amb més força que ens reparin. A més, amb aquesta fitxa tenim accés a un tractament prioritari a l’Assegurança Integral de Salut, gestionada pel Ministeri de Salut. També tenim dret a l’atenció en Centres d’Emergència per a la Dona, del Ministeri de la Dona i Poblacions Vulnerables. No és una reparació, però sí un reconeixement.
*La fiscal va dictar sentència el juliol i anunciava l’arxivament de la denúncia. L’AMHBA ha emès un comunicat de rebuig en contra de l’arxivament i la impunitat dels perpetradors del delicte de lesa humanitat.
