Lucinda Evans

Sud-àfrica

Lluita contra les violències masclistes.
Philisa Abafazi Bethu

https://www.philisaabafazi.org/

https://www.onebillionrising.org

“És una reconeguda activista sud-africana, una de les cares visibles de la lluita contra les violències masclistes que impacten les vides de dones, infants, i persones LGTBIQ+. Des de Lavender Hill, una comunitat formada a la perifèria de Ciutat del Cap durant l’apartheid com a resultat de la segregació, treballa de manera insistent per fer valdre els drets humans de les persones que l’envolten.

L’any 2008 va posar en marxa l’organització Philisa Abafazi Bethu (PAB, Guarir les nostres dones), una entitat sense ànim de lucre que promou l’empoderament de les dones i la protecció d’infants i joves. Per millorar la situació en què viuen les dones de Lavender Hill, PAB impulsa programes de formació i grups de suport, i ofereix acompanyament a les dones que decideixen actuar judicialment contra els seus agressors. Des de 2012, l’organització compta amb un refugi d’emergència per a dones que han patit violència masclista. Pel que fa al benestar d’infants i joves, PAB impulsa programes educatius, esportius i d’acció comunitària. L’organització ha establert també un mecanisme de protecció de nadons, un dispositiu on les persones que no poden assumir la cura d’un bebè poden deixar la criatura de manera segura. A més, l’entitat compta amb un equip de recerca i rescat d’infants, que porta el nom de René Roman, una nena de 13 anys de Lavender Hill segrestada, violada i assassinada al 2017.

Aquest equip està format per persones que coneixen molt bé l’àrea i que disposen de la formació necessària per dur a terme una recerca sistemàtica quan es té notícia que una criatura ha desaparegut. Per últim, Evans ha participat també en diverses iniciatives per acabar amb la violència juvenil amb armes de foc.

La tardor passada, Lucinda Evans es va convertir en un dels referents del moviment #AmINext, una àmplia protesta contra les violències masclistes que va tenir com a espurna l’assassinat de la jove estudiant Uyinene Mrwetyana. A l’exterior del Parlament sud-africà, Evans va reclamar al govern una actuació contundent per a la protecció de les dones, les nenes i les persones LGTBIQ+. “Com a país, estem en crisi”, va sentenciar. Setmanes després, la cadena britànica BBC la va incloure a la seva llista de les 100 dones més influents i inspiradores del món.

Finalment, Lucinda Evans és coordinadora a Sud-àfrica de la campanya internacional One Billion Rising, que posa de manifest la persistència i l’abast de la violència contra les dones, les nenes i les persones LGTBIQ+ arreu del món.

» Entrevista

> Què ens diu Lavender Hill pel que fa al llegat de l’apartheid?

En bona mesura, encara vivim en les cases de l’etapa de l’apartheid, amb pisos dúplex que no han estat renovats en els més de 50 anys d’història de la comunitat. Les famílies han crescut i han començat a viure també als patis de darrere de les cases. En els darrers 15 anys s’han establert tres assentaments informals. L’apartheid ens va marginar, i tristament hem heretat una violència que, des de l’arribada de la democràcia, continua fent mal a les estimades comunitats amb qui treballo. L’apartheid ens va prendre la nostra història, la cultura i fins i tot la llengua. Ara, les nostres comunitats han de fer front a la violència.

> Com vas decidir posar en marxa Philisa Abafazi Bethu (PAB)?

Vaig engegar PAB des del meu garatge, un 24 d’agost, després de ser testimoni de l’atac d’un home a la seva parella. Quan vaig aturar la baralla, ella sagnava profusament. A ell, li vaig preguntar si hauria volgut això per la seva mare, filla o germana. Aleshores, la dona agredida em va respondre i em va dir que no era assumpte meu. Vaig decidir fer-ne un assumpte meu, i vaig posar en marxa el projecte des de casa meva, que es va convertir en una oficina d’atenció i assessorament, un espai on amagar-se, un lloc al qual les dones recorrien quan estaven a punt de ser assassinades. Vam tenir dones desconegudes dormint al terra del nostre menjador o a la caseta de fusta de 3 x 12 metres que tenim a la part de darrere de casa. Vam salvar moltes vides i també vam acompanyar molts parts a casa nostra.

> Has estat una de les veus destacades del moviment #AmINext. Creus que aquesta protesta generarà canvis en un futur proper?

És un moviment que ha generat una crida col·lectiva perquè nosaltres, les dones de Sud-àfrica, alcem la veu contra el flagel de la violència perpetrada contra els nostres cossos i els de les nostres criatures, així com contra les persones dissidents de gènere i LGTBIQ+. Ara bé, políticament, no ha canviat res. Les dones i les criatures continuen sent assassinades, i el que ha fet govern –inclòs el discurs del president del 5 de setembre– no ha significat res per a nosaltres.

El canvi es produirà quan les dones afectades per totes aquestes violències intensifiquem el nostre activisme.

No obstant això, l’enorme divisió entre nosaltres és encara un dels principals obstacles en el nostre moviment per la seguretat i la protecció de les dones al país. Tenim la sensació que el comportament patriarcal també porta faldilla al Parlament.

>Ets, segons la BBC, una de les 100 dones més influents i inspiradores del món.

Va ser inesperat, per a una dona procedent d’un township*, etiquetat a més com a violent, rebre un reconeixement com aquest. Confio que m’ajudarà a inspirar gent jove dia a dia, perquè és la mostra que les teves circumstàncies no determinen el que pots fer per donar esperança a altres persones.

> Coordines a Sud-àfrica la campanya internacional One Billion Rising. Per què són importants les xarxes internacionals en la lluita contra les violències masclistes?

One Billion Rising ha estat i és encara una font de suport i solidaritat. Quan vaig alçar la veu en la campanya #AmINext, qualsevol possible ajuda, suport o finançament es van esvair. Totes les portes se’m van tancar immediatament, a mi, a la meva feina i a la gent per la qual treballo. El fet de criticar al govern i al nostre president per no abordar de manera adequada la matança que s’està produint de dones i nenes em va col·locar en una situació d’aïllament total. Vaig deixar de ser convidada a espais estratègics de participació, i es van cancel·lar invitacions que ja havia rebut.

El suport internacional, el fet de tenir ulls globals que miren cap al que està passant a Sud-àfrica, ens ha ajudat. Personalment, com a defensora a petita escala, he pogut aprendre de la resiliència d’altres activistes. També he tingut la possibilitat de plorar i deixar-me anar, de manera completament honesta, a través de videotrucades. He vessat llàgrimes de frustració, cada vegada que arribo a l’escena d’un nou assassinat, que m’adono de les portes que es tanquen a causa del meu activisme, que vull enviar a la merda el sistema patriarcal que ens assassina, ens viola i no ens protegeix.

*A Sud-àfrica, els townships eren territoris segregats, habitualment construïts a les perifèries de les ciutats, on residien les persones no blanques.

** Entrevista realitzada al febrer del 2020