Maria Sol Taule és una advocada filipina que defensa legalment persones que no tenen recursos econòmics per pagar un acompanyament jurídic, especialment activistes i defensores i defensors de drets humans criminalitzats des de les institucions de l’Estat. Llicenciada en Dret i en Administració Pública i Governança per la Universitat Politècnica de Filipines, la Maria Sol Taule treballa des de l’any 2011 amb Karapatan, una aliança d’organitzacions, col·lectius i programes que defensen els drets humans.
Karapatan monitora i documenta violacions de drets humans, proporciona assistència a les víctimes, i impulsa accions de formació i sensibilització. En un context d’intensa repressió, les cares visibles de l’organització reben sovint atacs i amenaces de mort, i a l’oficina de l’entitat s’han viscut diversos incidents. Taule, per la seva banda, ha rebut atacs a través d’Internet, sobretot de les xarxes socials. Són trols i persones usuàries de Facebook que, segons explica l’activista, tindrien vincles amb l’exèrcit. Acusen Taule de defensar legalment rebels, comunistes i terroristes.
A més de Karapatan, Taule desenvolupa la seva tasca de defensa dels drets humans per mitjà de la National Union of People’s Lawyers (NUPL, Unió Nacional d’Advocats i Advocades Populars). Es tracta d’una organització de defensa de drets humans, d’abast estatal, formada per estudiants de Dret i professionals de l’advocacia i la justícia. Taule es va unir a la NUPL quan era a la facultat de Dret i, com a assessora legal de Karapatan, treballa en estreta relació amb l’organització quan es dedica a casos que inclouen violacions de drets humans.
A banda de l’exercici de l’advocacia, Taule és també artista. Moltes de les seves obres estan lligades a la seva tasca de defensa dels drets humans. “És una eina molt efectiva per exposar i expressar qüestions d’una manera diferent”, explica.
Segons organitzacions de defensa dels drets humans, d’ençà que Duterte va assumir el càrrec el 2016, la seva “guerra contra les drogues”, s’ha cobrat entre 20.000 i 30.000 vides en assassinats extrajudicials. Les xifres oficials, atorgades per la seva administració, parlen d’uns 6.000 morts en el marc de les operacions antidroga. En aquest context, una de les funcions principals de Karapatan és la de documentar totes les desaparicions sospitoses i aquests assassinats. Maria Sol explica que: “A Karapatan tenim 14 oficines regionals, des d’on documentem les desaparicions i els assassinats. Ho fem des de terreny. Un cop aconseguim la informació, creuem les dades per tal de donar amb patrons. Per exemple, molts dels assassinats els duen a terme des de motocicletes: sempre són dues persones: una condueix i la que va de paquet tiroteja. També sabem que moltes de les persones a qui han matat, abans han estat red-tagged i prèviament les seves cares han aparegut en pòsters o posts a les xarxes socials. Parlem de persones que havien estat acusades de terroristes prèviament al seu assassinat”.
El 2017, el govern filipí va trencar les converses de pau amb el Front Nacional Democràtic i ara, juntament amb el New People’s Army i el Partit Comunista de les Filipines són considerats organitzacions terroristes. El març del 2018, el país va deixar de ser membre de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional (CPI). Com a colofó final a la seva tasca de govern, el 2020 Duterte va aprovar una nova Llei Antiterrorista, que acurta els processos judicials i fa que tothom sigui susceptible de ser acusat de terrorisme. Només cal estar mínimament relacionat amb una d’aquestes organitzacions per a ser red-tagged.
El 2021, però, el Tribunal Penal Internacional va començar a investigar les massacres dutes a terme per l’administració Duterte. Va ser el juny d’aquell mateix any que la fiscal Fatou Bensouda va publicar uns resultats de la seva investigació preliminar sobre la guerra contra les drogues. A l’informe es concloïa que hi havia bases raonables per determinar que a les Filipines s’han comès crims contra la humanitat. En aquests moments s’està investigant Rodrigo Duterte, la Policia Nacional de les Filipines i els militars i l’Agència de Control de Drogues. Maria Sol Taule confessa que té moltes esperances respecte a aquestes investigacions i està segura que el president filipí, a punt de marxar del càrrec, serà jutjat a mitjà termini.
Per la seva banda, Duterte ja ha assegurat que com que no forma part de la Cort Penal Internacional, aquesta no té jurisdicció sobre el país i, per tant, cooperarà amb la investigació. Considera la investigació “il·legal”, però el cert és que la Cort Penal Internacional està investigant fets que van passar abans que el país abandonés l’Estatut de Roma, en conseqüència, es pot continuar investigant. De fet, a l’estudi també estan inclosos assassinats que es van produir a Davao quan Duterte n’era alcalde.
El 9 de maig, hi ha programades unes eleccions crucials que poden determinar el rumb del país. L’actual mandatari no es pot presentar a la reelecció —la Constitució ho prohibeix— però sí que s’hi presenta la seva filla, Sara Duterte, actual alcaldessa de Davao, com a vicepresidenta, en tàndem amb Ferdinand “Bongbong” Marcos, fill de l’exdictador filipí Ferdinand Marcos, que va governar el país asiàtic des del 1965 i fins al 1986. Per a Maria Sol Taule, la victòria d’aquest tàndem seria una pèssima notícia per al país, ja que dificultaria el diàleg i es posarien molts entrebancs a la investigació de la Cort Penal Internacional.
Com vas decidir convertir-te en una advocada per a la gent que no pot permetre’s pagar-ne una?
Quan estava a la facultat de Dret, tenia una visió clara: acabaria els meus estudis i dedicaria la meva pràctica jurídica a les persones que no poden pagar els serveis d’un advocat o advocada, especialment en els casos en què els seus drets són vulnerats per part de l’Estat. La meva presa de contacte amb els problemes socials de Filipines des que era una estudiant universitària i el meu compromís amb els moviments socials van influir considerablement en la meva decisió de dedicar-me a l’advocacia popular. Això implica defensar clients no només a les sales dels tribunals, sinó també als carrers i a qualsevol altre lloc on reclamin justícia.
Com ha canviat la teva feina des de l’arribada al poder de Duterte, l’any 2016?
L’Administració Duterte no ha estat fent res diferent d’administracions anteriors pel que fa a la posada en marxa de programes de contrainsurgència, que realment tenen com a objectiu activistes i defensors i defensores dels drets humans. El que ha canviat durant el seu mandat és que el govern s’ha tornat més sistemàtic i atroç, perquè ha estat utilitzant les institucions de l’Estat per perseguir les persones percebudes com a enemigues: assassinant-les o sotmetent-les a assetjament judicial, amb acusacions i denúncies falses.
La criminalització de defensores i defensors de drets humans és doncs una pràctica habitual.
Moltes persones defensores dels drets humans a Filipines s’enfronten a acusacions falses. Els seus noms són inclosos als registres judicials, al·legant que estan implicades en enfrontaments armats entre les Armed Forces of the Philippines (AFP, l’exèrcit de Filipines) i el New People’s Army (NPA, guerrilla comunista). Les autoritats també estan duent a terme registres il·legals de les seves d’organitzacions progressistes, col·locant proves falses com armes de foc i explosius, i detenint i empresonant les persones d’aquestes entitats.
Una de les pràctiques habituals de l’administració Duterte ha estat el red-tagging. En què consisteix?
No hi ha una definició universal i exacta, però podríem dir que el red-tagging consisteix en la difamació, la desacreditació o el desprestigiar de qualsevol persona que pensi diferent al que marca el govern. S’utilitza com a arma per fer callar els activistes i els dissidents.
Ha aprofitat Duterte el context de crisi ocasionada per la Covid-19 per tancar el país? Com us ha afectat la pandèmia?
Filipines va ser un dels últims països a tancar les fronteres perquè a l’inici de la pandèmia Duterte era negacionista. Quan va veure com començava a afectar el país, va decidir tancar-lo. Abans de la pandèmia, la seva administració sempre va estar preocupada per l’entrada de gent estrangera com periodistes, defensors dels drets humans o observadors internacionals. Pel que fa a la pandèmia, som un dels països que dedica menys diners a la sanitat i això ha estat un problema. L’administració ha hagut de subcontractar els serveis d’altres governs per tal de fer front a la crisi. Això ha fet que el deute hagi augmentat considerablement. La gent ha patit i encara hi ha qui passa gana i qui no té feina. Per sort, les comunitats han treballat molt i s’han creat xarxes de solidaritat conformades per voluntaris que s’han estès com bolets i que han ajudat a apaivagar la situació d’algunes famílies.
Recentment, s’ha tancat un dels mitjans més grans del país, l’ABS-CBN. A Karapatan heu manifestat la preocupació que això us ocasiona i heu condemnat l’escalada de violència contra els i les periodistes en el marc de les pròximes eleccions.
Els periodistes són un dels col·lectius que ha experimentat, durant aquests anys, un risc més gran. Molts d’ells tenen causes criminals obertes i d’altres han estat arrestats. Això ha succeït de manera sistemàtica. Hi ha hagut un atac frontal al dret a la informació i a la llibertat d’expressió.
Duterte va guanyar el 2016 amb una àmplia majoria. Ha canviat la seva imatge a ulls de la ciutadania?
La imatge de Duterte com a home fort ha anat desapareixent durant aquests anys; de fet, molta gent ha quedat molt decebuda de la seva gestió. Ell va guanyar perquè és un populista que es va mostrar com un ciutadà corrent i perquè usa un llenguatge que apel·la al poble. No es va presentar com els polítics tradicionals, que habitualment són grans tenidors de terres.
El seu discurs es va fer molt popular, però el nombre d’assassinats de la seva guerra contra les drogues ha fet que la seva imatge se’n ressentís, sobretot a Manila i els seus voltants. És curiós perquè va ser la gent més empobrida qui va votar massivament per Duterte i aquests han estat principalment el seu blanc.
Quin paper hi ha jugat la policia i l’exèrcit?
A la guerra contra les drogues, els agents segueixen ordres que venen de més amunt. El govern els responsabilitza de què ha passat, però en última instància els responsables són els alts càrrecs. Tot això s’ha fet amb una absoluta impunitat i ara el govern vol canviar i controlar la narrativa.
Com heu treballat a Karapatan amb la nova Llei Antiterrorista?
D’ençà que es va posar en marxa, hem documentat diversos casos de persones activistes a qui se’ls ha aplicat. Hem demanat a la Cort Suprema que revisi els casos. El fet és que aquesta llei s’utilitza contra tothom i és una eina molt convenient i útil per a etiquetar a activistes i dissidents de terroristes, perquè és una llei molt àmplia i molt interpretable.
Com veus les pròximes eleccions? Son molt importants per al país.
Sí, i tenim fe i no perdem l’esperança. Creuem els dits per a que no guanyi el tàndem “Bongbong” Marcos-Sara Duterte. Evidentment, si guanyen aquestes dues persones, les investigacions aniran molt més lentes, perquè clar, qui vol posar el seu pare entre reixes? És per això que les eleccions del maig són crucials.
Què diuen les enquestes?
Les enquestes diuen que Leni Rubredo, l’actual vicepresidenta, podria guanyar els comicis, però fa poc es van publicar unes informacions que asseguren que hi ha molta diferència entre ella i Marcos. Aquest últim guanyaria i obtindria el 60% dels vots davant el 16% de Rubredo. Tot i que posem en dubte els resultats d’aquestes intencions de vot, sí que veiem que la ciutadania està mostrant certa simpatia per Marcos, qui fa temps que pensa a retornar al poder.
Aquest és el pitjor escenari?
Sí. Si guanya Rubredo, pot ser que es reobri el diàleg i la seva administració estigui disposada a canviar de rumb. Això no es produirà si Marcos guanya les eleccions. Aquesta família encara té casos pendents i han estat sentenciats per temes de drogues i corrupció. No han tornat els diners que van robar al país.
Creus que es podria abolir la Llei Antiterrorista?
Tenim la sensació que les violacions de drets humans al país continuaran i que la llei no desapareixerà, sinó que es continuarà aplicant contra dissidents i activistes, entre d’altres.
Què pot fer la comunitat internacional per contribuir amb els defensors i defensores de drets humans de les Filipines?
La comunitat internacional ha de donar suport a la crida perquè es faci una investigació independent sobre la situació dels drets humans a Filipines. És molt important que es pressioni el govern perquè aturi els atacs contra la societat civil i les persones defensores dels drets humans. I més important encara, la solidaritat d’altres pobles i el suport de la comunitat internacional a les persones defensores dels drets humans i les seves comunitats és fonamental per aixecar els ànims i que sentin que no estan soles quan busquen pau i justícia enmig d’atacs i repressió.
Ets molt aficionada a l’art i en el teu temps lliure pintes amb aquarel·la. Com es pot fer activisme des del món de la cultura?
Actualment, formo part d’un grup d’artistes que fa campanya contra Duterte i Marcos. Fem exhibicions en línia per mostrar la lluita del poble filipí i és ara quan m’estic començant a introduir a l’escena artística del país. Penso que des de l’art es pot fer molta crítica, però cal més organització.
