Ruth Mumbi

Kenia

Drets de les dones
Dret a una vida digna
Bunge La Wamama Mashinani.

A ctivista de drets humans keniana i defensora dels drets de les dones, especialment de les dones que viuen en situacions de vulnerabilitat als barris marginals de Nairobi. Ruth mateixa va néixer i continua vivint a Kiamaiko situat a Mathare, el segon suburbi més gran de Nairobi. 

Fundadora i actual coordinadora de Bunge La Wamama Mashinani (Parlament de les dones), moviment popular que duu a terme campanyes per la justícia social i la rendició de comptes a diferents parts de Kènia. Aquest moviment també dóna veu a les dones, les informa dels seus drets i lluita per millorar les condicions de feina, especialment, de les empleades domèstiques; promou l’accés a la salut i sobretot treballa per garantir els drets reproductius de la dona. També es dediquen a fomentar l’educació i a facilitar l’accés a la justícia. Mumbi és també impulsora de Warembo Ni Yes, moviment de dones joves de Kènia que s’organitza per promoure els drets garantits a la Constitució. 

A causa del seu activisme, Ruth Mumbi pateix intimidacions i amenaces i al 2011 la policia keniana la va colpejar i detenir acusada d’ “incitació a la violència” arran de la seva participació en una manifestació pacífica en protesta de l’alt nombre de morts de dones embarassades a la sala de maternitat de Huruma, un dels majors suburbis de Nairobi. 

El 2014 va ser una dels 6 finalistes d’entre els 90 candidats al Premi 2013 Defensors de Drets Humans en Risc de l’organització Frontline Defenders.

» Entrevista

> Quin tipus de reptes has d’afrontar personalment com a defensora dels drets humans, com a dona i com a habitant de Kiamaiko?


Com a defensora dels drets humans i com a dona que viu en un assentament urbà on la gran majoria viu en condicions de pobresa extrema, i en una zona on conviuen diferents comunitats que han emigrat des de diferents parts del país amb les seves creences i pràctiques culturals que situen a la dona com a ciutadà de segona classe, s’espera que romangui asseguda mirant mentre els homes prenen les decisions. Per ser una dona que desa a el status quo, he estat rebutjada socialment, estigmatitzada, agredida sexualment per part de les autoritats per reivindicar un sistema fiscal just, processada injustament i discriminada per motius ètnics. 

Per a mi suposa un gran repte que la comunitat tingui moltes expectatives a l’hora de que es solucionin els problemes que han d’afrontar i mirar de satisfer totes les seves necessitats, fins al punt que em veig obligada a utilitzar recursos personals. Malgrat això, els recursos segueixen sent insuficients per a sufragar aquestes necessitats. 

Sovint és difícil trobar l’equilibri entre la doble responsabilitat de ser una mare soltera i una organitzadora comunitària. 

> Quina és la situació de la dona en els assentaments urbans de Nairobi? Quines són les necessitats més urgents per a aquestes dones i les violacions dels drets humans més freqüents? 

Les dones als assentaments urbans de Nairobi continuen vivint en condicions d’extrema pobresa, fet que les situa en una posició vulnerable a la violència de gènere tant a nivell familiar com a nivell de la societat, tot això sumat a les injustícies històriques dels diferents règims. A moltes dones d’aquests barris se’ls nega l’educació i els pares o d’altres familiars les obliguen a casar-se joves per obtenir els beneficis de la dot. 

Les violacions i la deshonra continuen sent una gran amenaça per a les dones i les nenes que viuen als assentaments, fets que s’accentuen per les característiques físiques del barri com carrerons estrets, desguassos oberts i àrees sense il·luminació, tot això conforma un terreny fèrtil per a les violacions i els atracaments. 

D’altra banda, la violència domèstica contra la dona és flagrant en aquestes àrees. 

> Per què vas decidir fundar Bunge La Wamama Mashinani (el parlament de les dones)?


Volíem crear un espai per a les dones dels assentaments urbans, que es veien privades dels seus drets, perquè així poguessin participar i compartir les experiències i els reptes que havien d’afrontar. El moviment va néixer després de les eleccions presidencials, que van desencadenar unes onades de violència afectant a tot el país i, especialment, a les dones i els nens. El país va quedar dividit per grups ètnics. En aquest context BLWM va esdevenir una plataforma per a la reconciliació, doncs, va unir a les comunitats enfrontades promovent la coexistència pacífica entre els diversos grups ètnics que resideixen a la zona.  

> Quin tipus de canvis han aconseguit aquests moviments a la teva comunitat i a la societat keniana?

El fet d’haver creat una gran força i unir les veus de les dones de diferents regions del país. Ara mateix, les dones són molt més conscients dels seus drets que abans. 

> La violència policial és arreu

Sí. No hem deixat de denunciar la mort de Stephen Gichuru, el meu cunyat, a mans de la policia. També Chris Ndwiga, de 17 anys, va morir a causa dels trets d’agents de la policia de Kiamaiko. És per això que demanem al President de Kènia, Uhunu Kenyatta, que s’obri una investigació immediata i imparcial dels casos de Stephen Gichuru i dels altres joves que han mort a mans de la policia de Kiamaiko i que els responsables d’aquestes morts siguin portats davant la justícia. Així mateix, instem a què es prenguin les mesures necessàries perquè en el futur no es produeixi cap cas de possible execució extrajudicial o d’ús excessiu de la força per part de les forces de policia de Kènia.

> Durant la pandèmia han continuat les matances i també els desallotjaments

L’any passat Kenia va tenir molts casos de Covid, vam ser confinats. Però continuaven morint innocents civils a mans de la policia. El cas més flagrant va ser durant el desallotjament d’una família a Karobangi. Tenien tota la documentació legal que necessitaven per viure allà, però a les 3 de la matinada van venir amb tractors i van començar a demolir les cases. Com pot ser que desallotgin la gent de les seves cases en plena pandèmia? El govern ens va demanar que ens quedéssim a casa i el que va fer és aprofitar per desallotjar dones grans i nens. Això és un crim contra la humanitat! La gent està perdent les feines i també les cases i el govern està actuant amb impunitat. En temps de pandèmia quan no sabem que passarà demà, el govern et converteix en sensellar en comptes d’ajudar-te.

Volia que tothom sàpigues què passava i vaig cridar un activista defensor de drets humans que té molts seguidors a twitter i va fer un streaming. El seu vídeo va ser tendència aquí. Almenys vam poder mostrar-ho al món. Vull un país que respecti els drets humans. La solidaritat internacional ens ajuda a trencar la narrativa del govern que ens acusa de coses que no hem fet, mentre assassina les nostres famílies i desallotja gent vulnerable.