Yurany Cuellar

Colòmbia

Drets de les dones. Dret a la pau.
Defensa de la terra, el territori i el mediambient.

Asociación Campesina del Valle del río Cimitarra (ACVC) i Coordinadora de Mujeres de la Zona de Reserva Campesina del Valle del río Cimitarra

“És una activista colombiana que treballa per la defensa dels drets de les dones rurals i camperoles. Des de fa anys, el seu compromís es vehicula a través de l’Asociación Campesina del Valle del río Cimitarra (ACVC), una organització que aglutina més d’un centenar de Juntes d’Acció Comunal i altres agrupacions comunitàries de diversos municipis de la regió del Magdalena Medio.

La tasca de l’ACVC, que arrenca a mitjans dels anys 90, s’emmarca en la defensa integral dels drets humans, i promou la lluita per l’accés a la terra i la dignificació de la vida camperola. A més, des de l’ACVC s’impulsen projectes productius i de seguretat alimentària, de desenvolupament regional i de foment dels processos organitzatius camperols. Al 2010, l’entitat va rebre el Premi Nacional de Pau, atorgat pel el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), la Fundació Friedrich-Erbert-Stiftung de Colòmbia, diversos mitjans de comunicació i altres organitzacions. El passat mes de setembre, l’organització va ser reconeguda també amb el Premi Nacional a la Defensa dels Drets Humans a Colòmbia, concedit per l’ONG Diakonia i Act Iglesia Sueca, en la categoria de Procés social comunitari.

El treball de defensa dels drets de les dones va engegar-se a l’ACVC al 2005. Explica la Yurany Cuellar que va ser aleshores “quan les

dones camperoles van alçar les seves veus per ser escoltades”. Es van crear els primers comitès de dones, que l’ACVC va enfortir amb iniciatives productives i econòmiques. Al 2017 es va conformar la Coordinadora de Mujeres de la Zona de Reserva Campesina (ZRC) del Valle del Río Cimitarra, on participen delegades dels quatre municipis de la ZRC (Cantagallo, San Pablo, Remedios i Yondó). Cuellar, com a coordinadora de gènere de l’ACVC, va ser una de les fundadores d’aquesta Coordinadora de Mujeres.

Poc després, a l’agost del 2018, l’articulació de les dones camperoles de l’ACVC va adquirir solidesa i amplitud amb el naixement de la Coordinadora de Mujeres del Nororiente Colombiano. A més de l’ACVC, a la Coordinadora s’integren la Corporación Acción Humanitaria por la Convivencia y la Paz del Nordeste Antioqueño (CAHUCOPANA), l’Asociación de Hermandades Agroecológicas y Mineras de Guamocó (AHERAMIGUA), l’Asociación Campesina del Catatumbo (ASAMCAT) i diferents Espais Territorials de Capacitació i Reincorporació de les persones desmobilitzades de les FARC-EP. Cuellar, que és una de les impulsores d’aquesta nova Coordinadora, explica que l’objectiu ha estat enfortir les agendes de pau i crear un programa conjunt per a la defensa dels drets de les dones camperoles, per incidir políticament en els espais de presa de decisions.

» Entrevista

> Com és el feminisme camperol i popular pel qual aposteu?

És un feminisme que construïm les dones des de la base. Un feminisme inclusiu, perquè homes i dones entenguem que ens hem de mirar amb respecte, que hi ha un deute històric cap a les dones i que cal rescabalar tot allò que l’Estat i la societat han fet a les dones. El feminisme camperol és una forma de lluita que reclama el reconeixement de les aportacions de les dones al desenvolupament econòmic, social i polític dels nostres territoris. Connecta amb la identitat camperola, com una força d’unitat per a la defensa de la terra, el territori, la sobirania alimentària i les llavors natives. Defensa la igualtat i l’equitat, que ens ha de permetre veure’ns com a iguals i generar accions que garanteixin la participació activa i efectiva de les dones en tots els àmbits de la societat. Implica l’enfortiment polític organitzatiu i l’empoderament femení, amb el desenvolupament d’escoles de formació política amb enfocament de gènere i drets humans de les dones. I per últim, promou la sororitat i la complicitat, que ens fan créixer des de les diferències.

> Precisament, un dels objectius amb què neix la Coordinadora de Mujeres Campesinas del Nororiente Colombiano (CMCNC) és visibilitzar les aportacions de les dones a les seves comunitats. Quines destacaries?

D’entrada, la creació d’espais de trobada perquè les dones puguin parlar i debatre sobre les necessitats i la situació de les dones camperoles i rurals. A continuació, la definició d’una agenda programàtica per fer incidència a nivell local, nacional i internacional. I per últim, la formació de les líders camperoles com una oportunitat per a les dones de formar-se políticament per a la defensa dels seus drets fonamentals.

> La CMCNC es va posar en marxa amb el lema “Con la mujer en casa, la reforma agraria se atrasa”.

És un lema amb què s’ha estat treballant des que vam començar a constituir un espai nacional de dones camperoles que estem en territoris de Zonas de Reserva Camperoles. El lema va néixer cap al 2015, per trencar la cultura masclista que entén que les dones hem nascut només per estar a casa.

Pretén animar i impulsar les dones perquè siguin més presents en els espais públics, on poden defensar els seus drets. Com a dones camperoles, des de casa no defensarem la reforma agrària integral ni lluitarem contra un govern que només busca acabar amb la pagesia.

> Amb quins obstacles es troben les dones camperoles de cara a una participació política efectiva?

Són diversos. En primer lloc, tenim el reduït accés de les dones camperoles a l’educació i a la formalització i la titularitat de les terres. En segon lloc, hi ha la baixa participació política de les dones camperoles en els espais de presa de decisions. En tercer lloc, cal parlar de la inexistència de programes de salut sexual i reproductiva per a les dones camperoles, així com de serveis d’atenció integral.

> Com treballeu, des de la Coordinadora de Mujeres de l’ACVC i la CMCNC, per promoure l’erradicació de les violències masclistes?

No tenim una recepta. Hem estat treballant en un procés de formació amb les comunitats camperoles, amb dones i homes del territori. Aquest procés ha permès entendre que cal enfortir els espais de les dones camperoles, i que les dones hem d’estar presents en els espais de decisió política. Hem desenvolupat moltes accions de sensibilització en temes de gènere i, com a estratègia, hem entès que ens cal un diàleg amb els homes. Al principi no aconseguíem arribar a cap acord, perquè sempre xocàvem i no se solucionava res. Vam veure la necessitat de trobar-nos.

> La CMCNC treballa, a més, amb exguerrilleres en procés de reincorporació.

En la nostra agenda, el treball per la pau és fonamental. Per això, acompanyem el procés de reincorporació i garantim la participació de les dones en tots els espais de formació i visibilització. Dins de l’estructura de la Coordinadora hi ha un espai per la delegada de reincorporació, que té veu i vot en la presa de decisions.

* Aquesta entrevista va realitzar-se el 12 de gener de 2020.