Hatice Kamer

Kurdistan

Llibertat de premsa en defensa dels drets de les minories.
Associació de periodistes Diyarbakir.

Directora de cinema i periodista kurda, dirigeix una associació de periodistes locals a Diyarbakir. Corresponsal a terreny de mitjans britànics (BBC) i alemanys. Activista pels drets col·lectius del poble kurd.  Va ser empresonada per les autoritats turques mentre documentava un accident miner, acusada de donar suport al partit pro-kurd  PKK. El motiu probable de la seva detenció és la seva cobertura de temes desagradables per al govern turc i per a mitjans internacionals. L’associació de periodistes alemanys va demanar l’alliberament de la reportera de renom internacional, ja que és una de les poques de qui encara segueixen rebent notícies independents sobre el que està passant a Turquia. Després de l’intent de cop d’estat fallit del passat juliol, el govern turc ha empresonat més d’un centenar de periodistes. Pot visibilitzar també el desplaçament del poble kurd i la situació de persones en cerca de refugi a Turquia, ja que són temes que ha cobert i ha dirigit una pel·lícula sobre un noi kurd refugiat a l’UE.

» Entrevista

> Com valores la situació de periodistes i mitjans a Turquia després de l’intent de cop d’Estat?

Per desgràcia, la situació no és prometedora. Un total de 169 periodistes*, entre els quals molts kurds, estan empresonats. Més de 200 mitjans de comunicació han estat clausurats per decret llei i molts periodistes han estat processats. Molts altres han hagut de fugir a l’estranger. Alguns dels principals periodistes continuen informant a través de canals de notícies d’Internet. Lamentablement, els periodistes que comuniquen notícies sobre l’oposició són vinculats a una organització terrorista.

> Quin és el rol de l’Associació de Periodistes del Sud-est de Turquia?

És una organització professional que forma part de la Federació de Periodistes de Turquia. Té 40 anys d’experiència i compta amb uns 230 membres, periodistes que treballen a la regió i que han hagut de fer front a molts problemes al llarg dels últims dos anys (atacs, detencions, etc.). L’entitat treballa per oferir solucions legals i professionals als seus membres. De tant en tant, es coordina amb altres organitzacions del país per lluitar contra la manca de llibertat de premsa i la pressió que reben els periodistes, però no funciona com a organització de drets humans. Se situa entre els principals mitjans de comunicació i els mitjans de l’oposició per intentar trobar un equilibri i comunicar a la regió. Ara bé, és discutible fins a quin punt ho aconsegueix.

> Vas ser detinguda a Şirvan a finals de novembre, acusada d’haver donat suport al PKK a través de la teva informació.

El 17 de novembre hi va haver un accident en una mina. Uns deu dies després, s’havien recuperat els cossos de deu treballadors i en quedaven sis sota terra. Es va dir que aquests no podrien recuperar-se, i això va fer enfadar les famílies. Jo volia fer una notícia dels últims esdeveniments. Aquell dia, però, la primera dama, Emine Erdoğan, i el ministre d’Energia, Berat Albayrak (gendre del president), van visitar la zona. Algunes organitzacions de premsa havien estat informades de la visita, però jo no ho sabia. Els ministres prenen ara més mesures de seguretat quan vénen, i les famílies van ser apartades del lloc de l’accident. Per descomptat, van reaccionar.

Jo estava entrevistant els pares dels treballadors, prenent notes i fent fotografies. Com que no m’havia acreditat, i els va semblar que tenia actituds sospitoses, vaig ser detinguda per una unitat antiterrorista. Segons la nova legislació, amb una justificació raonable et poden arrestar a tot arreu i en qualsevol moment. Sota l’estat d’emergència, pots estar detingut fins a 30 dies; jo ho vaig estar durant dos dies.

> Treballes per a diferents mitjans estrangers. Et sents protegida per aquests vincles internacionals?

Sens dubte, les organitzacions per a les quals treballo van influir en el meu alliberament. Ara bé, no sempre tenen el mateix impacte. El cas del periodista de Die Welt Deniz Yüce gairebé ha provocat una crisi diplomàtica entre Turquia i Alemanya, però encara està detingut. El president i altres càrrecs del govern acusen els periodistes estrangers de ser espies, cosa que fa molt difícil la feina dels periodistes que treballem per a organitzacions estrangeres. A tothom se li aplica un patró de culpabilitat. Formes part d’un dels mitjans de l’oposició turca? Vol dir que estàs vinculat al FETÖ. Ets kurd? Estàs lligat al PKK. Aquestes acusacions també són un obstacle per a la teva feina.