Més de 4.200 camperols d’Antioquia han estat desplaçats dels seus territoris després de rebre amenaces per part de grups armats

Milena Florez, participant de la XI edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans, explica la situació que s’està vivint a Ituango, on en els últims dies han arribat més de 4.200 persones que han estat forçades a deixar casa seva  

La població colombiana de Ituango, a Antioquia, s’ha vist sacsejada durant els últims dies com a conseqüència de l’èxode de milers de camperols de la regió que han estat obligats a abandonar les seves llars, animals i collites, i han arribat al municipi a la recerca de refugi. 

Des del passat 21 de juliol més de 4.200 persones han deixat les seves cases i s’han adreçat a la localitat de poc més de 27.000 habitants amb autobús després de les amenaces de les dissidències de les FARC i del Clan del Golf (també conegut com les Autodefenses Gaitanistas Colombianes o AGC). 

“A les comunitats de més de 34 veredes els ha tocat sortir forçosament, deixant el seu patrimoni, les seves gallines, la seva finca, les seves vaques, els seus gossos, els seus gats… A l’arribar al municipi s’han trobat que ja no queda menjar ni matalassos”, explica Milena Florez, membre del Movimiento Ríos Vivos, que lluita per la defensa de l’aigua, la vida i els territoris. 

És una disputa del territori“, adverteix Florez, que explica que “els grups armats han obligat els camperols a sortir de les seves terres per aconseguir que hi hagi una presència militar que faci fora a altres grups que s’estan quedant amb el control de la zona”, que és un lloc estratègic per la mineria il·legal i perquè és dels principals punts del país des on s’exporta la cocaïna cap al Carib.  

A la zona hi actuen diversos grups armats: el front 18 de les FARC, el front 36, que va sorgir d’un comando que actuava al municipi de Briceño, el front 5 i les AGC. A més, tambe hi ha un nou grup anomenat els Pachelis, que arriben des d’una altra zona.

Cada grup té els seus propis interessos i de vegades amenacen la població i la fan sortir perquè a alguns els interessa que l’exèrcit també entri a la regió i impedeixi operar altres grups.  

Ara, aquestes més de 4.200 persones estan allotjades en cinc col·legis del municipi que funcionen com a albergs temporals, però segons explica Florez, les condicions no són bones – “per a les dones no hi ha tovalloles higièniques, no hi ha coses de neteja, no hi ha atenció per als nens” – i les persones desplaçades s’exposen també al coronavirus – de moment hi ha 10 persones aïllades després que en un dels albergs temporals es detectés un brot. 

D’altra banda, les pluges torrencials han deixat diversos ensorraments a les carreteres, per la qual cosa l’ajuda humanitària només ha pogut arribar per aire. Dilluns 26 de juliol, cinc dies més tard que els camperols comencessin a abandonar les seves cases, va aterrar un helicòpter amb menjar i mantes enviat per la Governació d’Antioquia i l’Exèrcit. 

Les autoritats d’Antioquia han expressat la seva incapacitat de donar una resposta al problema, ja que el desplaçament de població actual és el més gran registrat en el departament. És per això que els veïns han demanat una resposta urgent al govern d’Iván Duque, que de moment ha enviat el ministre d’Interior, Daniel Palacios, a la zona per buscar la manera que les persones desplaçades puguin tornar a casa seva. 

“El govern no ha fet res fins ara”, assenyala Florez, que destaca que, si bé des de la governació d’Antioquia s’estan fent censos, aquests no tenen en compte tot el que deixen les persones desplaçades ni quina serà la seva situació al tornar. “Quan tornin a casa, aquestes persones estaran més empobrides, perquè els animals no estaran en les mateixes condicions, les gallines es moren de fam, les vaques emmalalteixen, les collites es perden, els animals s’endinsen a menjar-se les collites perque no tenen una bona alimentació i busquen menjar als cultius i acaben amb tot”. Per això, segons explica, des del Movimiento Ríos Vivos demanen al govern que faci una caracterització de tot el que aquests pagesos han perdut des que van deixar les seves cases i que es tingui en compte que quan torni, la gent estarà pitjor del que va sortir. “Això cada dia avança més, ja hi havia diverses alertes primerenques i l’estat colombià es fa el cec, sord i mut“.  

Des del Movimiento Ríos Vivos han iniciat una campanya demanant recursos econòmics, així com mantes, roba i panyals, entre altres, per ajudar la població desplaçada. Per fer donacions, han habilitat el següent compte de BANCOLOMBIA, a nom d’AMARUD i Cuenta Nequi: 312 822 2837 31981471639 

 

Notícies relacionades

Caldes de Montbui inaugura la gira de Primavera de “Ciutats Defensores dels Drets Humans”

26/03/2024
El dia 8 d’abril a la Sala Noble de l’Espai Can Rius se celebrarà l’acte...

El moviment ciutadà “Y en a Marre” i la crisi democràtica al Senegal

19/02/2024
Fa gairebé un any, en ocasió de la gira de primavera de “Ciutats Defensores dels...

10 anys pels drets humans, 10 anys de Ciutats Defensores: comença la gira de tardor

03/10/2023
Que sigui Sant Boi el municipi que hagi acollit ahir a la tarda l’acte inaugural...

Conèix tots els defensors i les defensores

Mai Shanin, Iris Gur - Combatants for Peace

Mai Shanin & Iris Gur

Palestina i Israel
Dret a la pau.

Sara López

Mèxic
Drets dels pobles indígenes. Dret al medi ambient.

Bisharo Ali Hussein

Kenya
Drets de les dones. Drets de les persones migrades i refugiades.