Amb motiu del Dia Internacional dels Pobles Indígenes, que es va commemorar el 9 d’agost passat, vam parlar amb la Leiria Vay, defensora dels drets dels pobles indígenes i del medi ambient, convidada al programa de “Ciutats Defensores” el 2021 i integrant de la direcció política nacional del moviment social Comitè de desenvolupament camperol (CODECA) a Guatemala.
Actiu des de 1992, CODECA té presència a tot el territori guatemalenc, integrant diversos pobles indígenes i comunitats camperoles. Les seves principals lluites i reivindicacions estan enfocades en els drets laborals, la nacionalització dels béns privatitzats, l’accés a la terra i la defensa del medi ambient i de la Mare Terra com a subjecte de dret. Els i les integrants de CODECA saben bé que defensar els drets humans a Guatemala els pot costar la vida: segons reporta l’organització Zehar-Errefuxiatuekin, des del 2018, 27 integrants d’aquest moviment sociopolític han estat assassinats, sent les últimes víctimes en Nicolasa López Méndez, 27 anys , i la Victoria Méndez Agustín, 18, executats el maig passat.
En quines qüestions s’està centrant la feina de CODECA? Hi ha avenços en la construcció d’un Estat plurinacional?
La lluita de CODECA segueix a l’aposta per l’Estat Plurinacional i el Bon Viure dels pobles. S’està treballant en l’organització de comunitats als territoris i l’aprofundiment dels diferents temes per avançar en un procés constituent popular i Plurinacional i així avançar algun dia en el somni d’Estat Plurinacional i reconstruir el bonsviure des de les pràctiques quotidianes.
Les i els guatemalencs estan cridats novament a les urnes el proper 20 d’agost, per triar entre els dos candidats més votats a la primera volta electoral: Sandra Torres i Bernardo Arévalo. Com es posiciona CODECA respecte a les eleccions i quines són les demandes que fa a qui serà la o el President del país?
El context actual està totalment polaritzat, encara que els resultats de la primera volta van donar la sorpresa que el partit Semilla, liderat per Bernando Arévalo, arribés a la segona volta. Com a moviment CODECA sabem que Semilla no representa l’agenda dels pobles ni les lluites per canvis estructurals. Semilla té una proposta reformista, però nosaltres creiem que aquest país necessita canvis estructurals perquè tot està cooptat; les màfies i el crim organitzat són a totes les institucions estatals. Des de la nostra perspectiva els pobles i les comunitats vivim sense Estat i sense drets, a Guatemala no hi ha democràcia perquè als pobles no ens deixen participar.
El que és important de Semilla és la seva agenda contra la corrupció, encara que sabem que això no donarà canvis per als pobles. Aquest partit ha estat al Congrés en l’anterior legislatura i no ha marcat contundència en oposició real al sistema: mai no han demostrat que renuncien als privilegis, ni s’han posicionat de manera contundent davant les lleis que han creat recentment al Congrés per perseguir i criminalitzar més les lluites dels pobles. Des de la nostra perspectiva, Semilla tractarà de restaurar aquest sistema que per a nosaltres els pobles ja no funciona. Tot i això, creiem que el partit de Bernando Arévalo és l’opció menys perjudicial en aquest moment. Sí, això ho hem dit, encara que institucionalment no li hem donat suport.
El període preelectoral a Guatemala ha estat sacsejat per l’exclusió del partit Moviment per a l’Alliberament dels Pobles (MLP) de la llista electoral, partit que també compta amb integrants de CODECA. Segons quant comunicat pel Tribunal Suprem Electoral, això és perquè Jordán Rodas, candidat del MLP a la vicepresidència, no pot ser inscrit per una denúncia en contra seva. Quina és la seva anàlisi?
L’exclusió del binomi del MLP (Thelma Cabrera, candidata a la presidència, i Jordán Rodas) va ser una maniobra del sistema de poder actual amb la finalitat de frenar aquesta lluita per la plurinacionalitat i el Bon Viure. El MLP el van treure del procés electoral perquè posava en risc els interessos dels sectors de poder al país, a més tenia gran suport popular que fins i tot podria guanyar les eleccions presidencials a primera volta. Aquest va ser el temor i per això ho van manipular tot per treure el MLP del procés.
Com ha empitjorat la situació de risc en què viuen les i els defensors del medi ambient a Guatemala?
La persecució, criminalització i atacs directes són problemes freqüents als territoris contra les persones que defensen drets. Al maig en un mateix atac van assassinar dues companyes defensores comunitàries de drets humans. Just el dia d’avui* han detingut de manera arbitrària un defensor a l’orient del país, i així dia a dia hi ha atacs als territoris amb la finalitat de frenar les lluites dels pobles.
*Aquesta entrevista es va dur a terme el 10 d’agost del 2023.
Per saber-ne més:
