Fa gairebé un any, en ocasió de la gira de primavera de “Ciutats Defensores dels Drets Humans”, el raper Thiat, també membre fundador del moviment ciutadà senegalès Y en a Marre, va visitar alguns dels municipis catalans participants en el projecte. El defensor del drets humans senegalès va donar a conèixer el seu activisme, o com ell prefereix definir-lo, “raptivisme”, una mescla de rap amb textos reivindicatius que insten a lluitar per la democràcia, per un espai cívic plural i lliure, per una consciència ciutadana que s’organitzi i que actuï com a vigilant actiu de la democràcia. Entre tallers de rap, trobades amb la comunitat senegalesa en diverses ciutats i conferències, Thiat va compartir la seva experiència com a activista marcada per alts i baixos, com les seves detencions i els altres riscos als quals va tenir i continua fent front. Tot i això, en les seves intervencions no faltava ocasió per a compartir una visió positiva, fruit de la seva esperança bolcada al seu país i a Àfrica.
No obstant el seu compromís amb aquest enfocament optimista, després de la seva estada a Catalunya la situació al Senegal ha anat abruptament deteriorant. Pocs mesos després, el juny del 2023, una onada de protestes va agitar el seu país. El detonant: l’empresonament d’Ousmane Sonko, líder de l’oposició al cap del partit Patriotes du Sénégal pour le travail, l’éthique et la fraternité, un acte que deixava albirar el gir autoritari de Macky Sall, a capo del govern senegalès des de 2012. Fins llavors, el Senegal havia estat considerat com una de les democràcies més estables en el continent africà, en una regió, la d’Àfrica Occidental, que en els últims anys ha vist un increment de cop d’estats per part de les juntes militars. Les manifestacions, protagonitzades sobretot per la població jove, van ser durament reprimides per les forces estatals. Just a l’ús excessiu de la violència, van ser també registrats talls d’internet i detencions arbitràries. En aquest context de tensió política, Aliou Sané, coordinador d’Y en a Marre, va ser detingut arbitràriament, privat de la seva llibertat i empresonat, mentre se sumaven les crides al seu alliberament per part de més d’un centenar d’organitzacions i periodistes. Fa només pocs dies, el 15 de febrer, va ser finalment posat en llibertat.
La repressió de les protestes van ser el començament d’un clímax de tendències autoritàries que va culminar amb la derogació, per part de Macky Sall, de les eleccions presidencials, inicialment convocades per al 25 de febrer. No obstant Sall havia anticipat que no es presentaria a les eleccions, renunciant a un tercer – i inconstitucional – mandat, a través d’un videomissatge emès el 3 de febrer, el president en funcions va anunciar l’ajornament de la cita electoral. En resposta a tal acte, definit per molts com a cop d’estat institucional, Y en a Marre va publicar un comunicat denunciant aquest gir autoritari, il·legal i il·legítim que “calciga una vegada més la carta fonamental del nostre país”, i demanant al Consell Constitucional garantir el respecte de la Constitució, de l’Estat de dret i la independència del procés electoral. Després de l’anunci de Sall, una nova onada de manifestacions va sacsejar el país, i pocs dies després, Amnistia Internacional denunciava la mort de 3 manifestants. El poble senegalès continua sortint als carrers exigint que el mandat de Macky Sall finalitzi el 2 d’abril, tal com estableix la Constitució.
Un any després del pas d’un dels seus integrants per les Ciutats Defensors dels Drets Humans, la lluita del moviment ciutadà Y en a Marre i dels seus membres demostra ser vital per a contraposar el pas de la deriva autoritària, per a la seva capacitat de mobilització social i per la lluita pels drets cívics i polítics al Senegal.
