Ahir 30 de setembre, a l’emblemàtic Teatre Casal (Societat la Principal) de la vil·la de Vilafranca del Penedès, es va donar la benvinguda a les defensores dels drets humans que estaran a Catalunya durant deu dies. Els participants faran activitats de sensibilització, donant a conèixer la seva història com a activistes i reivindicant les seves lluites. Viatjaran per bona part del territori català, anant a alguns dels municipis participants del projecte de Ciutats Defensores dels Drets Humans.
A l’acte van participar-hi diverses persones de l’àmbit institucional, entre elles el Jordi Cuadras Oliva, President del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, entitat que coordina el projecte junt amb la CCAR (Comissió Catalana d’Acció pel Refugi), representada en aquest acte per la codirectora, la Dilara Ekmen. Tots dos van esmentar la importància de continuar impulsant polítiques públiques en defensa dels drets humans. Alhora, van recordar les guerres i conflictes que hi ha a diversos llocs del món, posant èmfasi en el genocidi de Gaza.
L’escenari, amb sis cadires buides, ben aviat va ser ocupat per les defensores. Van pujar a respondre d’una en una les preguntes del conductor de l’esdeveniment, relacionades amb la seva forma d’encarar les lluites.
El Kelvin Enamorado va parlar sobre la importància que té l’art a l’hora de connectar amb el jovent. Al seu centre cultural, anomenat Warrior Zulu Nation, fan servir les arts, concretament el breakdance, el hip-hop, el grafiti i la pintura, com a mitjà per allunyar dels carrers als adolescents i evitar així que formin part de les bandes, a una de les ciutats més perilloses del món, San Pedro Sula, a Hondures.
La Fatou Nyang va parlar del paper de les dones al seu país, Gàmbia, on viuen relegades a un segon pla, sempre a la mercè de la voluntat dels marits. La Fatou és una activista contra la MGF, la mutilació genital femenina, una pràctica que tot i ser il·legal al seu país, es continua realitzant a moltes comunitats.
La Haydee Castillo va ser preguntada per l’edat en la qual es pot aprendre sobre els drets humans, ja que ella va ser activista des de molt jove, formant part de diversos moviments estudiantils. La seva resposta va ser que hauria d’haver-hi ja una educació en valors des de casa, a la família, per tal que els nens ja ho tinguin molt clar des de ben petits.
Seguidament, la Zainab Fasiki, dibuixant feminista, va parlar de l’impacte que han tingut els seus còmics a la societat del Marroc. Creu que han tingut més repercussió precisament per contenir imatges i no només paraules, en tractar-se d’un país amb un percentatge encara elevat d’analfabetisme. Un exemple de situació que la va colpir va ser quan una dona de quaranta anys se li va apropar per dir-li que el seu llibre era el primer que s’havia comprat mai a la vida.
L’Ángela Ocampo va portar unes notes escrites sobre el que volia dir i de forma molt poètica va voler expressar que per ella no existeix un “altres”, perquè tota lluita que serveix per a una persona o per un col·lectiu en realitat està servint a tothom d’alguna manera.
Van acabar la ronda de preguntes amb la Mc Millaray, que al final de la seva intervenció va voler recitar la lletra d’una de les seves cançons de rap, parlant sobre el poble maputxe, els seus orígens i el que voldrien aconseguir en qüestió de drets humans.
L’acte es va tancar amb una última intervenció d’una ballarina de la ciutat de Vilafranca, que va interpretar dues peces contemporànies relacionades amb els drets humans.
