L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha estat l’entitat encarregada d’acollir l’acte inaugural d’aquesta gira, amb la participació de cinc persones defensores que donaran a conèixer les seves lluites i reivindicacions.
Aquest dilluns 13 d’abril, la seu central de l’AMB, a la Zona Franca, s’ha celebrat l’esdeveniment que dona el tret de sortida a la gira de primavera del programa Ciutats Defensores dels Drets Humans 2026, coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR). La gira s’allargarà fins al 22 d’abril i inclourà xerrades de sensibilització i diverses activitats a càrrec de les cinc persones defensores convidades, que visitaran alguns dels 27 municipis participants en el projecte.
L’acte ha començat amb la benvinguda institucional de Jordi Castellana, vicepresident de l’Àrea Internacional i de Metròpolis Digital de l’AMB, que ha posat en valor la tasca de les persones defensores i ha fet referència a la sortida, en el dia anterior, de la flotilla rumb a Gaza des del port de Barcelona.
A continuació, Andrea Costafreda, directora general de Cooperació al Desenvolupament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, ha reflexionat sobre el context actual i la necessitat de mantenir l’esperança: “Us agraïm que sigueu aquí i que sigueu una font d’inspiració, especialment per als joves”.
També ha intervingut Dilara Ekmen, codirectora de la CCAR, que ha remarcat la vigència d’aquest tipus d’iniciatives: “Per sort o per desgràcia, projectes com aquest continuen sent molt necessaris”.
Finalment, Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, ha agraït la participació de les persones defensores i ha destacat la importància de continuar lluitant pels drets humans en la societat actual. En aquest sentit, els ha volgut transmetre un missatge de suport: “No esteu sols ni soles; aquest projecte també és una mà estesa”.
Tot seguit, s’ha iniciat la primera taula de debat, titulada Com defensem els drets humans en conflictes armats actuals com el de Palestina i el nord i est de Síria?, moderada per Oriol Illa, director d’Internacional i Metròpolis Digital de l’AMB. Illa ha obert el debat amb una reflexió: “Sembla que actualment la guerra sigui l’estat natural del món, però no és així ni hauria de ser-ho”.
En aquesta taula hi han participat Jenkidar Shikhdmmar, representant de Rojava a l’Estat espanyol, que ha denunciat la situació del poble kurd: “Em van detenir només per portar un diccionari de kurd”, i Zaina Qazzaz, que ha abordat la qüestió de l’ocupació: “No és un tema local de Gaza, sinó una qüestió d’humanitat i dignitat”, tot assenyalant també les dificultats internes derivades de la situació política palestina.
El segon debat, sota el títol Com defensem els drets humans des d’un enfocament de gènere i diversitats en processos de construcció de pau?, ha estat moderat per Maria Peix, cap del Servei de Cooperació Internacional de l’AMB. En aquesta sessió han participat les persones defensores del continent americà.
Natali González ha subratllat que el conflicte a Colòmbia continua vigent i ha alertat sobre noves formes de violència: “Parlem d’una guerra cognitiva permanent”, així com del paper de les dones en la lluita política. Per la seva banda, una defensora d’El Salvador —que manté l’anonimat per motius de seguretat— ha denunciat que les dones són les principals víctimes de la violència: “Per a nosaltres, parlar de desaparicions és parlar principalment de rostres de dones”.
Finalment, Rubén Moreno, vinculat a la memòria històrica, especialment dels pobles indígenes, ha posat el focus en la violència cap a les dones i en el dolor persistent de moltes comunitats: “Ells van veure com se l’enduien, però no l’han tornada a veure”, i ha recordat que, per a moltes persones, “les ferides encara estan obertes”.
