L’activisme de Tohti ha estat reconegut amb destacats premis internacionals, entre els quals es troben el Martin Ennals (2016), el Václav Havel (2019) i el Sàkharov (2019).
L’intent de silenciar-lo, com apunten des del Servei de Recerca del Parlament Europeu, respon a l’enduriment de la política xinesa pel que fa a l’abordatge de l’extremisme religiós, el separatisme ètnic i el terrorisme. Una estratègia en què s’ha acabat entenent la identitat uigur com una amenaça per a la seguretat nacional.
En conseqüència, a Xinjiang s’ha instal·lat un sofisticat i intrusiu sistema de vigilància i repressió policial. Es calcula que al voltant d’un milió de persones d’ètnia uigur i d’altres minories estan detingudes en camps d’internament massiu i adoctrinament, mal anomenats centres de “formació professional”. En paraules de la filla d’Ilham Tohti, Jewher Ilham, “ser uigur a dia d’avui significa no poder contactar com a mínim amb una persona de la teva família”.
