Martha Moreno és sots-coordinadora del programa Gènere i Migracions de FOCA (Formació i Capacitació, Associació Civil), una organització de Chiapas (Mèxic) sense fins de lucre, fundada en 1996 i conformada per un equip interdisciplinari feminista que té com a objectiu promoure l’exercici dels drets per a les dones, els seus pobles i organitzacions, des d’una perspectiva de gènere i interculturalitat.
Va néixer a Ciutat de Mèxic, però fa 35 anys que viu en San Cristóbal de las Casas, en l’estat de Chiapas; i uns 27 que treballa pel benestar de les dones en l’àmbit dels seus drets, la salut, per una vida lliure de violència i pel dret al trànsit i a poder migrar amb seguretat. Coneix les comunitats indígenes de Chiapas amb detall, ja que anteriorment va treballar en la selva amb dones zapatistes en l’àmbit del dret a la participació i l’organització. Antropòloga social de formació, des de fa 15 anys s’ocupa en FOCA de la sistematització d’un model integral d’atenció i acompanyament a les dones migrants. Martha Moreno també té estudis d’administració i empresa i un doctorat en Teoria Feminista per la Universitat Complutense de Madrid.
Explica que el seu primer contacte amb el treball humanitari es va produir mentre estudiava la carrera, quan va decidir anar amb els jesuïtes a una de les seves missions a Oaxaca. “Va ser allí on em vaig adonar per primera vegada de totes les problemàtiques a les quals han de fer front les comunitats indígenes: no tenen aigua corrent, ni llum, ni drenatges i hi ha moltíssima violència cap a les dones. Veient tot això, vaig pensar que havia de fer alguna cosa”. I això és precisament el que va fer: es va instal·lar a Chiapas i va començar a treballar amb diferents organitzacions socials en la selva, la costa o la serra. Actualment viu a cavall entre Barcelona i Chiapas, i continua lluitant pel respecte dels drets humans, especialment els de les dones.
Cada any, milers de dones procedents de diferents països de Centreamèrica travessen la frontera entre Guatemala i Mèxic. El corredor migratori Huehuetenango-Comitán, a la frontera amb Chiapas entre tots dos països, és un dels menys observats per les organitzacions en defensa dels drets humans i, fins fa relativament poc, ni tan sols es reconeixia com a corredor migratori, malgrat haver-se convertit, en els últims anys, en un dels punts fronterers més importants per al flux migratori de dones i homes d’origen centreamericà. “En FOCA vam començar a estudiar per on arribaven les dones que sortien de Centreamèrica i que apareixien de sobte a Chiapas. Elles ja no viatgen al Tren “la Bèstia”, així que no sabíem per on creuaven”, explica Martha Moreno. Va ser a partir d’aquest interrogant que en FOCA van decidir dur a terme una cartografia sobre els llocs exactes de trànsit a la frontera i va ser quan es van adonar que moltes dones creuaven pel corredor migratori Huehuetenango-Comitán. Aquest pas està controlat pel crim organitzat i les dones són sotmeses de manera sistemàtica a diferents violències. Quan arriben a Chiapas, moltes d’elles han estat assaltades, violades, maltractades o extorquides.
Per a atendre aquestes dones, Martha Moreno i l’equip de FOCA han aconseguit, en els últims anys, implementar un Model Integral d’Acompanyament a Dones en les Migracions basat en la teoria feminista, l’enfocament de drets humans i la interculturalitat. Més enllà de l’assistència, el model busca que les dones es converteixin en gestores dels seus processos migratoris des de la no revictimització.
El model consta de cinc parts: una primera d’acompanyament, una altra de formació i enfortiment intern per als equips que donen l’acompanyament, una altra relativa a la incidència, una de recerca i una altra de difusió. En la part d’incidència es denuncia la situació d’aquestes dones i es treballa amb les autoritats perquè el trànsit sigui més segur. En la de recerca, es reuneixen dades per sustentar la justificació de les accions que FOCA duu a terme: “Documentem la violació dels drets de les dones per poder elevar la denúncia a instàncies institucionals”, explica Moreno. Finalment, en la part de difusió, es visibilitza la realitat d’aquestes dones migrants, els perills i vulneracions als quals s’enfronten. Per a això, FOCA compta amb una estació de ràdio des de la qual s’emeten podcasts i també es produeix material audiovisual, com a documentals.
Des de fa un any i mig aproximadament, FOCA juntament amb tres organitzacions catalanes (Almena Feminista, Creación Positiva i Mujeres Pa´lante) duen a terme un projecte de cooperació internacional finançat per la Generalitat de Catalunya. El projecte busca donar suport al treball que FOCA realitza a Chiapas i, a Catalunya, fer una anàlisi i propostes per a un acolliment feminista, basat en drets i interseccional, prenent com a referència el model de FOCA.
FOCA, a més del programa de migració, també compta amb un programa de salut que va orientat a protegir i dignificar el treball de les llevadores tradicionals. En 2014, juntament amb altres organitzacions socials va impulsar la formació del Moviment de llevadores tradicionals de Chiapas “Nich Ixim”. “A Chiapas, Guerrero i Oaxaca, la població indígena està molt marginada i viu lluny de les ciutats i dels hospitals. En aquests territoris són les llevadores tradicionals les que atenen les dones. Aquestes professionals tenen coneixements ancestrals, no obstant això, a Mèxic existeix una forta criminalització cap a elles, ja que se’ls culpa de les morts maternes, oblidant que, si elles no s’encarreguessin de les dones en les seves comunitats, moltes dones moririen”, explica Martha. En aquest context, des de FOCA es treballa per donar formació tècnica i en lideratge a les llevadores amb la finalitat que tinguin una millor atenció a les dones i al seu torn, estiguin enfortides com a agents polítics que interlocuten amb les institucions de salut per exigir: reconeixement a la seva labor i aportació social, millors condicions de treball; exigir el dret de les dones a decidir amb qui i on parir, el dret dels nascuts amb llevadores a tenir la seva acta de naixement i el dret a tenir serveis de salut de qualitat per a totes les comunitats de Chiapas.
Vostè porta temps ocupant-se de la consolidació d’un Model Integral d’Acompanyament a Dones en les Migracions que consta de dos pilars: l’acompanyament psicosocial i l’acompanyament jurídic. Per què és tan important abordar aquesta problemàtica des d’un model integral?
Molts models d’atenció són assistencialistes i no tenen en compte les necessitats específiques de les dones. En primer lloc, en la ruta cap als Estats Units a penes hi ha albergs, i la gent en trànsit es troba amb pocs recursos. Amb el govern de López Obrador i la situació actual als Estats Units, Mèxic s’està convertint d’un país de pas a un país de destinació. En aquest context, comencem a observar quin tipus d’atenció es donava a aquestes dones en els albergs i observem que no estaven protegides i eren violades. I d’aquí va sorgir el model d’acompanyament integral.
En què consisteix?
Les dones arriben a les Cases de dia i se’ls explica en què consisteix l’acompanyament. No sols ens interessa oferir-los recer i alimentació, sinó també informació. Ens interessa que s’enforteixin com a persones; ho fem a través de xerrades, tallers que tenen a veure amb el maneig de les emocions i la gestió de la violència que han viscut durant el trànsit. També se’ls dona suport en qüestions d’alimentació, allotjament i, en cas que ho necessitin, se les deriva als serveis de salut. Si la dona està interessada en l’acompanyament passa a una entrevista en profunditat amb la psicòloga, treballadora social i advocada per iniciar la construcció del seu expedient. Amb aquest model, les dones estan acompanyades durant tot el procés.
I també se’ls dona assistència jurídica.
Sí, perquè puguin accedir a una targeta de residència, que a vegades triga fins a 3 mesos a ser atorgada. En el jurídic, és important que no hi hagi una revictimització: no volem que les dones hagin d’explicar la seva història innombrables vegades; per això FOCA es converteix en el seu representant.
Quins són els beneficis d’aquest model integral?
El model, a més de donar una atenció directa a necessitats immediates, té com a objectiu acompanyar a les dones per enfortir la seva agència de manera que puguin prendre decisions que beneficiïn la seva vida. El més important del model és que està centrat de manera integral en la dona i és ella qui és la titular en el procés de sol·licitud. ACNUR, per exemple, segueixen la lògica de l’home com a cap de família i per tant, ell és el titular del procés. Des de FOCA pensem que aquest petit moviment desestabilitza el poder que molts homes tenen sobre les dones durant la migració i les situa a elles en un lloc de menor vulnerabilitat. Compartim el model amb altres organitzacions que donen suport a població en la migració amb la finalitat que aquesta perspectiva feminista vagi difonent-se cada vegada més.
Es tracta, a més d’un model intercultural.
Sí, perquè les dones que atenem venen de diferents països i tenen diferents maneres de viure i de veure la vida. En funció de qui tenim davant, fem un acompanyament o un altre. Quan parlem d’interculturalitat, fem referència a tenir en compte les seves especificitats culturals.
Quins són els perills més comuns que enfronten les dones que transiten pel corredor Huehuetenengo-Comitán?
Aquest corredor just ara s’està començant a reconèixer com a corredor, i és gràcies a la recerca que vam fer. Fins llavors, no estava ni visualitzat ni nomenat. La incidència ha fet que això es conegui com a corredor, ja que abans era considerat un pas cec en la ruta. Es tracta d’un terreny muntanyenc, molt inhòspit i perillós. Les dones enfronten violacions, segrestos per a tracta de comerç sexual i extorsions per part de tota mena de persones. Tothom les extorqueix i les assalta.
Moltes han de saber els perills del trajecte.
Moltes de les dones que migren des de les comunitats saben que seran violades; i moltes d’elles es vesteixen com a homes perquè no les assaltin o usen mètodes anticonceptius amb antelació. Es violen tots els seus drets, per això volem que es reconegui aquest corredor i que hi hagi més protecció per a elles.
Investiguen sobre les persones desaparegudes en la ruta migratòria, en FOCA?
Estem desbordades i no ens dona la vida. Altres organitzacions sí que s’ocupen d’això, però nosaltres no, perquè ni tan sols tenim els recursos humans per a dur a terme aquesta tasca. La via de buscar persones desaparegudes és gegant, i es necessiten molts recursos. A Mèxic tenim un problema molt greu amb les persones desaparegudes i encara no hi ha mesures governamentals clares per a fer front a això.
Un altre dels problemes que enfronten les dones que migren són els prejudicis i la criminalització per part de la població local. Abordeu aquest tema per a sensibilitzar als locals?
Fem difusió i tenim una campanya permanent de ràdio. Estem fent spots perquè s’entengui que la migració és un fenomen que va en augment, que ens pot passar a qualsevol de nosaltres. Volem que la gent entengui per què migren aquestes dones, què els succeeix i evitar així la criminalització. Hi ha moltíssima gent que encara creu que la gent que migra procedent de Centreamèrica pertany a les maras, i per això tenen por. Cal explicar-los que no és així.
En 2014 va impulsar el moviment estatal de llevadores a Chiapas. Com va sorgir? De quines necessitats i quins són els reptes de futur?
La llevadoria tradicional és un ofici solitari i individual; a penes hi ha intercanvi de coneixements entre les llevadores. No obstant això, enfronten problemes comuns (prohibició en l’atenció de parts, maltractament, discriminació i amenaces per part del sector salut, utilització, entre altres). Per això, en 2014 es crea el Moviment Estatal de llevadores de Chiapas “Nich Ixim”. Actualment compta amb unes 600 llevadores, encara que a Chiapas hi ha unes 5.000. La idea és que elles trenquin amb l’aïllament i puguin treballar juntes i s’organitzin políticament per fer front a les envestides de les institucions de la salut. Per això els nostres eixos de treball són la formació política i el lideratge. Un altre dels objectius és poder resoldre el problema relatiu a les actes de naixement dels nounats que han estat atesos per llevadores. Fins al moment, al no reconèixer el treball de la llevadora, ni la seva constància d’enllumenament, els nounats no obtenen la seva acta de naixement violant-se el seu dret a la identitat. En l’àmbit nacional, juntament amb llevadores, organitzacions civils i l’acadèmia, estem construint una Agenda Nacional per a la defensa i la promoció de la llevadoria tradicional.
