Spitou Mendy

Drets de les persones migrants. Drets laborals.
Espanya
Sindicato Andaluz Trabajadores (SAT). Sindicato de Obreros del Campo (SOC).

Va arribar a Almeria l’any 2001. Venia de Senegal, on havia estudiat Filologia Hispanoamericana a la Universitat Cheikh Anta Diop de Dakar i havia treballat durant més d’una dècada com a professor d’idiomes i literatura. Va anar a parar a La Mojonera, un poble almerienc de menys de 10.000 habitants envoltat de cultius d’hivernacle. De seguida començaria a implicar-se en les lluites sindicals que reclamaven el respecte dels drets dels treballadors i treballadores del camp.

Durant pràcticament cinc anys va ser obrer del camp d’Almeria. Va treballar en la sembra, recol·lecció i condicionament de fruites i verdures. Per tant, coneix de primera mà què passa al mar de plàstic d’Andalusia. En aquest període, l’any 2004 va aconseguir regularitzar-se, i això li va permetre desplaçar-se durant sis mesos a Lanzarote per treballar en el sector de la construcció.

Al 2006 va ser designat portaveu territorial d’Almeria del Sindicat d’Obrers del Camp – Sindicat Andalús de Treballadors (SOC-SAT). Des d’aleshores i fins al 2017 treballaria en el marc del SOC-SAT, en la defensa dels drets socials i laborals dels i les obreres del camp d’Almeria. Va participar en negociacions amb empreses, va impartir formació, va realitzar acompanyaments a immigrants en la seva relació amb les institucions, i va treballar com a representant del sindicat en les relacions internacionals de l’organització.

Tot i les dificultats a què ha hagut de fer front al llarg de tots aquests anys, parla de la seva terra d’adopció amb paraules dolces. “De vegades ens costa dir per què ens hem enamorat d’una persona”, respon quan se li pregunta per què li agrada tant Almeria.

Entrevista a Spitou Mendy

Com va ser la teva arribada a Espanya?

Vaig arribar a La Mojonera, un poble on tenia cosins, i va ser molt impactant. El poble estava envoltat d’hivernacles i tot feia olor de vegetació, fins i tot el lavabo. La brutal calor de l’agost era sufocant. Vaig haver d’adaptar-me i anar a treballar immediatament per poder pagar el viatge i mantenir la família que acabava de deixar.

Com va començar la teva vinculació amb el SOC-SAT?

Acabava de deixar el meu càrrec de secretari general del Sindicat Nacional de l’Ensenyament Privat Catòlic del Senegal (SNECS) de la diòcesi de Dakar. Era una organització forta, amb més de 2.000 afiliats i afiliades. A La Mojonera, tot i estar amb cosins i paisans, em vaig sentir sol i vaig sortir a buscar alguna cosa per omplir el temps lliure. A la biblioteca em vaig topar amb un cartell que convocava a una Assemblea General d’obreres i obrers del camp. Era el mes de novembre de 2001, i des d’aleshores vaig començar a ajudar en tasques de traducció. Al 2006, els companys i companyes em van donar la confiança de ser portaveu territorial a Almeria.

Quin paper desenvolupes ara al SOC-SAT?

Actualment, res important. Després de tants anys, t’esgotes. El SOC-SAT d’Almeria és molt complex. Els obrers i les obreres aquí són persones estrangeres amb problemes de comunicació, administratius… i amb molts obstacles. Des de setembre de l’any passat, una altra persona amb més energia ha agafat el relleu. Jo els acompanyo i ajudo cada vegada que em necessiten.

Quines són les principals dificultats que troben les persones que treballen al camp d’Almeria?

No se’ls reconeix l’estatut de treballadors i treballadores, ni se’ls respecten els convenis. Moltes vegades hi ha treball il·legal, sense contractes ni cotitzacions. I hi ha molta por a la deportació, la gent no s’atreveix a ser protagonista de les seves lluites.

Què fan les institucions davant dels abusos?

La Inspecció de Treball no té prou efectius per vigilar les irregularitats al camp. També pensem que a vegades hi ha complicitats, per exemple quan el subdelegat surt a defensar als agricultors si nosaltres els critiquem.

La societat espanyola és conscient del que passa als hivernacles d’Almeria?

No, fins i tot a Almeria hi ha un gran desconeixement de la realitat dels hivernacles.

Afirmes que has intentat integrar-te, però creus que la pobresa et diferencia de la resta. Parlem només de pobresa o també de racisme?

Parlem de les dues coses. He treballat des que era nen, però a Senegal només tinc 13 anys cotitzats i a Espanya 7. Després de 18 anys a Espanya continuo sent un estranger, amb menys drets i amb mirades hostils. Tinc por quan el veïnat, per interessos capitalistes, em titllen d’enemic de la província. La meva tasca és reguladora en una societat que ha perdut l’ànima i el cor. Tinc por quan des de les plataformes veïnals em demanen que marxi o que em retornin al meu país si no estic content. En definitiva, tinc por quan regidors o alcaldes de determinats municipis no em saluden pel paper que desenvolupo en una societat democràtica.

Activistes relacionats i relacionades amb Spitou Mendy

Bisharo Ali Hussein

Kenya
Drets de les dones. Drets de les persones migrades i refugiades.

Karima Shujazada

Afganistan
Drets de les dones. Drets de les persones refugiades.

Domingo Morales

Guinea Equatorial
Defensant els drets humans des de Catalunya: drets de les persones migrants i refugiades.
Diana Damián

Diana Damián Palencia

Mèxic
Drets de les dones. Drets de les persones migrants i refugiades.