Leiria Vay

Guatemala

Defensa medi ambient. Drets dels pobles indígenes.
Comité de Desarrollo Campesino (CODECA).

www.movimientocodeca.org

És mare, Indígena Maia KIché,Defensora de Drets Humans i de la Mare Terra. Viu a la costa Sud de Guatemala, una àrea rodejada de monocultius que s’ha generat arran de la implementació dels projectes d’acaparament de terres. És integrant de la direcció política nacional del moviment social Comité de desarrollo campesino CODECA i s’encarrega de coordinar la lluita pels drets laborals.

Va publicar una investigació sobre condicions laborals agrícoles que va deixar en evidència el nivell de sobre explotació laboral i semi esclavatge de les famílies treballadores en les finques agrícoles. A partir d’aquí van començar amb força les amenaces a l’organització i als seus membres.

Vay es Responsable de l’Escola itinerant de formació sociopolítica, Drets Humans i Drets Col·lectius dels Pobles Indígenes i forma part també d’un equip de treball que està sistematitzant aportacions que es fan des d’assemblees comunitàries amb l’objectiu d’avançar en un procés d’Assemblea Constituent Popular i Plurinacional a Guatemala, per a la construcció de l’Estat Plurinacional i el Bon Viure dels Pobles en i des dels territoris.

Ha estat víctima d’atacs directes i ara és a Bilbao en un programa de protecció de defensores. És aquí per fer una feina de denúncia de la repressió que hi ha a Guatemala contra CODECA, visibilitzar les lluites del moviment i fer relacions i aliances amb altres organitzacions. Des de Bilbao exposa que no és només a ella a la que ataquen sino a vàries persones del moviment que també són víctimes de repressió.

» Entrevista

> Quan van començar les amenaces més intenses?

La repressió es va aguditzar quan vam començar a demanar públicament la nacionalització de tots els béns i serveis privatitzats. Va ser l’any 2012 quan des de les assemblees comunitàries vam arribar a la conclusió que calia lluitar per ser subjectes de drets i posicionar a la Mare Terra com subjecte de drets i lluitar per canvis estructurals a Guatemala.

> Feu un gir des de la vostra fundació?

Vam adonar-nos que quan ens vam constituir vam lluitar pel dret a la terra i els drets laborals, però que no havíem aconseguit res perquè, tot i que vam recuperar algunes terres per les famílies camperoles després dels Acords de pau, es va evidenciar que el problema agrari era un dels motius principals pel conflicte. Es va establir un mercat de la Terra que no responia als interessos de les grans majories i de la població més pobra sinó que va ser un mercat on van guanyar els grans terratinents que van tenir l’oportunitat de vendre les seves terres fèrtils a preus molt elevats.

També va guanyar el sistema bancari perquè quan compraven una terra el sistema donava un préstec, les famílies adquirien les terres i es quedaven pagant la terra per 20, 30 i fins a 40 anys. De forma indirecta es van generar nous esclaus.

> Nous esclaus?

Si, perquè als camperols els van donar terres, les més damnificades i les que menys produïen i no els van donar acompanyament tècnic, ni els van ajudar amb eines pel cultiu ni donar suport per la comercialització. Només se’ls va donar terra.

Les famílies s’endeutaven i per aconseguir diners començaren a treballar a les finques dels grans terratinents o migraven als Estats Units per poder pagar els deutes, perquè si no pagaven, els treien de les seves terres.

Vam veure clar que la lluita per separat per l’accés a la terra i els drets laborals no avançava perquè hi ha un sistema darrere que no respon als nostres interessos.

> Es tracta la terra com una mercaderia

Ens vam adonar que en aquesta lluita per la terra també estàvem cosificant la mare terra perquè nosaltres també volíem tenir dret a la terra, com si la terra li pertanyés a la humanitat. Vam veure que no volíem entrar a la lògica del mercat, que és una lògica de “mort”.

Vam arribar a la conclusió que la nostra lluita ha de ser per posicionar-nos a nosaltres com a subjectes de dret i posicionar a la mare terra com a subjecte de dret.

Quan diem que tenim dret a la terra estem dient que la terra és un recurs que podem explotar. Calia canviar! I sobretot tenint en compte la situació planetària actual. La terra no és un recurs per explotar sinó la font de vida de la humanitat i la nostra lluita ha de ser per defensar la mare terra, per cuidar-la i per promoure la seva regeneració. És per això que a partir del 2012 la nostra lluita comença a ser per ser subjectes de dret i defensar la mare terra com a subjecte de dret.

 

> Com ho vau fer?

Vam començar el procés de l’Assemblea Constituent Popular i Plurinacional. El president d’aleshores, Otto Pérez Molina volia començar una sèrie de reformes a la constitució que volien consolidar més el sistema neoliberal i els ha suposat desenvolupament. Aleshores vam començar a sortir al carrer dient no a les reformes.

> I com va ser la resposta?

Sempre vam ser un moviment rural i amb poca capacitat d’arribar als mitjans. Poca gent ens feia cas fins que vam fer un informe sobre les condicions d’explotació laboral al camp, a les finques agrícoles, que evidenciava com creixia a Guatemala l’acaparament de terres sobretot dels ingenis sucrers .

Quan va sortir l’informe ens van començar a dir que CODECA era una organització que estava en contra del desenvolupament i la inversió privada i el govern va començar una campanya de difamació en contra nostra.

El president ens va acusar de robar energia elèctrica i va crear una fiscalia especial que es diu “fiscalia contra el hurto de ruidos electricos” que s’ha dedicat a perseguir companys nostres. No té res a veure amb l’energia elèctrica, simplement és l’argument per perseguir-nos i criminalitzar-nos. Han iniciat processos contra més de 3000 defensors de la nostra organització. Només 3 casos han finalitzat i 2 han estat absolts. Una companya ha estat condemnada per un suposat robatori d’unes alicates a un membre d’aquesta fiscalia especial quan el que realment va passar és que la va atacar i ella va usar els alicates per defensar-se.

No han parat els atacs directes i els segrestos exprés i com que veuen que les lluites de CODECA no paren, han començat amb els assassinats i és per això que estic aquí refugiada.

> Com es lluita contra aquesta repressió?

Explicant a tot arreu que no som delinqüents intentant desfer aquest estigma i continuant amb la nostra lluita principal: exigir la construcció d’un Estat Plurinacional a Guatemala, mitjançant un procés d’Assemblea Constituent Popular i Plurinacional per al Bon Viure dels pobles i aglutinant les Resistències comunitàries per exigir la nacionalització de Tots els Béns i serveis privatitzats.