Morena Herrera és, possiblement, una de les activistes feministes més conegudes d’El Salvador. Vinculada a la lluita pels drets humans i la llibertat, el seu activisme s’inicia dins el context del moviment estudiantil. “En aquest país no hi havia alternatives, i totes les respostes a qualsevol demanda passaven per la repressió, les massacres i la violència”, explica. L’activista va lluitar com a guerrillera del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional (FMLN).
“Abans de signar els Acords de Pau [el 1992], una sèrie de dones ens vam reunir i vam compartir inquietuds. Hi havia moltes situacions que no ens agradaven perquè ens semblaven injustes per a les dones, fins i tot dins la guerrilla. Vam dur a terme algunes protestes i ens vam queixar en diverses ocasions, però aquestes accions no van tenir transcendència”. Per donar cabuda a aquestes demandes, el 1990, dos anys abans que se signessin els Acords de Pau, Morena Herrera va fundar, juntament amb altres companyes, l’organització feminista Las Dignas.
El nom inicial de Las Dignas era “Movimiento de Mujeres por la Dignidad y la vida”. “Els companys ens feien burla i va ser així com vam començar a signar com a Las Dignas. En aquell moment jo ja havia experimentat en carn pròpia i en carn de les meves companyes les problemàtiques associades a l’avortament”. Morena Herrera assegura que va començar a presenciar com hi havia situacions patides per les dones que no s’entenien, i en aquest context fou quan ella va començar a lluitar i treballar per la despenalització de l’avortament i pels drets de les dones del seu país. Una carrera de fons que no ha deixat fins avui dia.
Morena Herrera és una de les fundadores de la Colectiva Feminista para el Desarrollo Local, que treballa pels drets de les dones salvadorenyes en diferents àmbits i que busca tenir una incidència tant nacional com local. “Els nostres esforços estan enfocats a enfortir la capacitat de les dones per a transformar les relacions de poder entre dones i homes. En aquest context, la nostra aposta inclou la necessitat de canviar els imaginaris masculins centrats en la superioritat i les masculinitats hegemòniques, la qual cosa ens ha portat a desenvolupar i implementar processos de formació i sensibilització amb joves, estudiants i docents, així com amb funcionaris públics, perquè des del seu camp també puguin contribuir a la construcció d’organitzacions i comunitats inclusives i equitatives”, expliquen.
La Colectiva Feminista para el Desarrollo Local actua en diferents àmbits, com el reconeixement dels drets sexuals i reproductius des d’un enfocament integral, laic i científic, la promoció d’una vida lliure de violència de gènere, l’empoderament i l’autonomia econòmica de les dones, o la protecció de les defensores dels drets humans. També aborden projectes per la justícia ambiental i treballen per fomentar una participació ciutadana i política que promogui una societat més igualitària i justa, entre d’altres.
El 2006 es va produir un punt d’inflexió: el New York Times va publicar un reportatge sobre una dona que havia patit un avortament i que havia estat condemnada a trenta anys de presó per homicidi agreujat. “En aquell moment, ens vam adonar que la condemna era la punta de l’iceberg i que tot era molt més complex. El cas s’iniciava com una acusació per avortament i es convertia en poc temps en una condemna per homicidi agreujat. Vam trigar quatre anys a treure aquesta dona de la presó, però quan ho vam aconseguir, el 2009, ho vam viure com una veritable victòria. Ens va donar molta força”.
Aquell mateix any, el 2009, Morena Herrera va començar a treballar amb l’Agrupación Ciudadana por la Despenalización del Aborto, que lluita per a assolir els següents objectius:
El Salvador és un país profundament religiós i amb sectors fonamentalistes que ostenten molt poder econòmic i que tenen molts llaços amb els grans mitjans de comunicació del país. A través de la pressió i les seves accions han aconseguit que les dones que avorten, sigui pel motiu que sigui, siguin perseguides, criminalitzades i estigmatitzades.
Actualment, El Salvador és un dels pocs països al món en el qual l’avortament està completament prohibit. Les dones no poden avortar ni que la seva vida corri risc, ni que el fetus tingui una malformació, ni que l’embaràs sigui fruit d’una violació.
Segons l’informe Del Hospital a la Cárcel. Consecuencias para las mujeres por la penalización sin excepciones, de la interrupción del emabrazo en El Salvador 1998-2019, publicat per l’Agrupación Ciudadana por la Despenalización del Aborto en El Salvador, “En la investigació realitzada en tots els Jutjats d’Instrucció i Tribunals de Sentència d’El Salvador s’han identificat, entre el període 1998-2019 (…), l’existència de 181 dones a les quals se’ls va iniciar un procés acusades d’avortament, encara que a la meitat d’elles se’ls va canviar posteriorment la tipificació del delicte a homicidi agreujat (…). El nombre més gran de casos de dones processades es va donar entre el 2000 i el 2005, i va disminuir de manera important a partir del 2006, encara que amb un repunt entre 2009 i 2012”. És important destacar el perfil socioeconòmic de les dones processades per aquesta causa:
El 54% de les denúncies procedeix dels hospitals que atenen aquestes dones. Les altres denuncies s’originen en l’entorn de la dona. “De totes les dones processades, el 37% van ser condemnades. D’aquestes, el 15% per avortament consentit i propi, i el 22% per homicidi agreujat, temptat o culpós”, es pot llegir a l’informe.
Davant aquest escenari, Morena Herrera i les organitzacions amb qui participa i treballa ho tenen clar: “Hem de continuar lluitant per canviar la llei, canviar l’imaginari social i desterrar la condemna social que acompanya l’avortament. Es tracta de la llibertat de les dones”.
A finals de novembre del 2021, el Tribunal Interamericà dels Drets Humans (CIDH) va condemnar El Salvador per haver empresonat una dona, Manuela, que havia patit un avortament espontani. “Per les violacions a la llibertat personal, les garanties judicials, la igualtat davant la llei, el dret a la vida, a la integritat personal, a la vida privada, i a la salut, en perjudici de Manuela, així com la violació al dret a la integritat personal , en perjudici dels familiars de Manuela”, es pot llegir a la sentència, que marca un abans i un després perquè crea un antecedent en el reconeixement dels drets de les dones al país. “La presó preventiva de Manuela va ser arbitrària i viola el dret a la presumpció d’innocència. La seva detenció provisional no va estar prou motivada i es basa en una legislació contraria a la Convenció Americana“.
Manuela, nom fictici, era una dona de pocs recursos econòmics, analfabeta i procedent de l’entorn rural. El 2008 va avortar de manera espontània a casa i a causa de l’hemorràgia, va haver d’anar a l’hospital. La metgessa que la va atendre la va denunciar. Quan la policia va arribar a casa de Manuela i va trobar el fetus, la van detenir i va ser condemnada a trenta anys de presó per homicidi agreujat. El 2010 va morir a causa d’un càncer limfàtic que se li havia detectat i que no havia estat diagnosticat a temps.
Quan comença el seu activisme a favor de les dones i per la despenalització de l’avortament?
El 1992, quan es van signar els Acords de Pau. Em vaig adonar que aquests no contemplaven els drets de les dones d’El Salvador. Jo hi havia cregut, però aquella nit em vaig adonar que a les dones salvadorenyes ens estaven robant el dret a la presumpció d’innocència i la seguretat jurídica. De fet, el 1990 havia fundat amb companyes Las Dignas i havia assistit a una trobada feminista llatinoamericana del Carib. Ja en aquella trobada es va parlar sobre la despenalització de l’avortament.
Què va passar el 1997?
Es va canviar el Codi Penal. Quan va entrar en vigència, vam protestar activament, però també hi va haver molt de silenci fruit de l’autocensura. En aquell Codi Penal es contemplava el delicte d’ “inducció a l’avortament”. Aquest punt no és massa clar i la seva interpretació pot ser molt àmplia. Això va fer que moltes organitzacions i associacions se silenciessin, així com moltes companyes feministes.
Quin paper hi juga l’educació en matèria de salut sexual i reproductiva?
Hi juga un paper fonamental. De fet, la salut sexual i reproductiva també forma part dels nostres eixos de treball. Acompanyem processos d’educació sexual integral a les escoles i en altres espais extraescolars. També fem èmfasi en la formació de docents, ja que tenen un paper molt important a les aules.
Sorprèn l’actitud del personal mèdic respecte a l’avortament. La gran majoria de denúncies cap a dones que han avortat es produeix des dels hospitals.
El personal mèdic no té certesa jurídica davant la majoria de casos i els metges tenen por de ser assenyalats com encobridors d’un delicte. Molts dels professionals prefereixen denunciar i no arriscar-se. S’ha de regular el secret professional.
A banda d’estar penat per la llei, l’avortament provoca un profund estigma social, a El Salvador.
En aquest país, el problema respecte a aquest tema és que la gent escolta la paraula “avortament” i automàticament pensa en què s’està cometent un crim, un pecat. Per això és fonamental canviar l’imaginari col·lectiu. L’avortament s’ha de veure com una qüestió de democràcia, de justícia social i de salut individual i comunitària. S’ha d’entendre la complexitat del tema i que la decisió de les dones és completament legítima. Totes les dones han de ser respectades sigui quina sigui la decisió que prenguin, i la societat no pot actuar com a jutge. Hem de respectar les dones com a subjectes morals acreditats per prendre les seves pròpies decisions.
Algunes són acusades inclús quan pateixen un avortament involuntari.
Això està vinculat a la idea que el destí principal de les dones consisteix a ser mares i de la creença de la voluntat de ser-ho.
Hi té a veure, ser de dretes o esquerres?
Hi ha persones de dretes que consideren que aquesta situació ha de canviar i hi ha persones d’esquerres que no són prou conseqüents a l’hora de donar suport a aquestes demandes de les dones. Al final, és un tema de drets humans, no de colors polítics. És un problema en el qual tots i totes hi tenim responsabilitat. Perquè els homes també són responsables dels embarassos. És per això que també apostem per incorporar els homes i els adolescents de manera activa en l’educació sexual.
L’any passat vau presentar una proposta per a la despenalització, però el Parlament la va arxivar. Proposàveu la despenalització de l’avortament en cas de violació, quan la salut de la mare corregués risc i per malformacions del fetus.
Sí, no es va arribar a discutir al plenari. Hi havia algunes diputades d’esquerra compromeses, però després van tenir dificultats amb els seus partits. L’any passat també vam presentar la reforma Beatriz, i aquest any en presentarem una altra.
Només en aquests tres casos.
Jo penso que El Salvador és un país que encara no està preparat per despenalitzar l’avortament en tots els casos, per això estem duent a terme un litigi estratègic, anem pas a pas.
Esteu treballant perquè el Tribunal Interamericà dels Drets Humans condemni El Salvador pel cas Beatriz. Qui va ser Beatriz?
El 2013, Beatriz tenia 22 i ja havia tingut un nen. Ella tenia una malaltia crònica i un embaràs problemàtic, perquè hi havia una malformació del fetus, una anomalia encefàlica. Per no repetir l’experiència del part anterior i perquè realment la seva vida estava en perill, va demanar una interrupció de l’embaràs. Fins a quinze metges especialistes van recomanar aquesta interrupció. El cas es va portar fins al Tribunal Interamericà dels Drets Humans, que també va aprovar el cas. Tot i que es va propiciar el marc jurídic necessari, la van fer esperar fins a la 26a setmana d’embaràs. Finalment, li van aplicar un procediment per cesària i no es va considerar avortament. El sofriment de Beatriz va ser molt alt i ella va morir el 2017 a causa d’una salut que havia quedat molt deteriorada.
Què s’ha fet o s’està fent?
Ella no volia que altres dones haguessin de passar pel que va passar ella, i és per aquest motiu que, en representació seva, vam presentar una demanda davant la Comissió Interamericana de Drets Humans. Recentment, la Comissió ha enviat al Tribunal Interamericà dels Drets Humans, ja que es considera que El Salvador va incomplir la llei. Veurem què passa, però tenim esperança.
