Pedro Pantoja

Drets de les persones migrades.
Mèxic
Casa del Migrante de Saltillo

Sacerdot mexicà defensor dels drets dels migrants. Membre de la Casa del Migrante, popularment coneguda com Belen, posada del migrante. Fundada l’any 2.000 i situada a Saltillo, a 400 km de la frontera amb Texas, aquest alberg ha acollit a més de 50.000 migrants. Ofereix no només un sostre als migrants sinó que disposa de servei sanitari, jurídic, atenció psicològica i atenció humanitària. Representa un refugi davant dels abusos i els segrests que pateixen els migrants en trànsit cap als Estats Units.

D’igual manera el Pare Pantoja, denuncia activament la implicació de les autoritats en el negoci del segrest d’immigrants. La Casa del Migrante, juntament amb Humanidad Sin Fronteras y Frontera con justicia elaboren informes anuals sobre la situació dels migrants en trànsit. A més a més, el pare Pantoja i les organitzacions que integren el Foro de Migraciones reporten cada cas de segrest a la Red del Registro Nacional de Agresiones a Migrantesen. Les seves denuncies han arribat fins a la Corte Interamericana de Derechos Humanos a Washington on ha expressat públicament els riscos que pateixen els migrants centreamericans a Mèxic i ha denunciat l’actuació de les autoritats mexicanes.

El Pare Pantoja pateix constants amenaces de mort i la Casa del Migrante és contínuament atacada per Los Zetas, l’organització criminal més violenta que opera a Mèxic.

D’altra banda, ha rebut diversos premis entre els quals destaquen el Premi Internacional de Drets Humans Letelier-Moffitt de l’Institute for Policy Studies a Washington o més recentment en febrer de 2015 el Consejo Nacional para Prevenir la Discriminación (Conapred) li va fer entrega del Premi per la Igualtat i la No Discriminació 2014.

Al 2016 la Casa del Migrante, en la que treballa el Pare Pedro Pantoja, va signar un acord amb l’ACNUR per acollir a persones refugiades en recerca d’un nou futur a Mèxic.

Entrevista a Pedro Pantoja

Què li va portar a dedicar la seva vida a la defensa dels drets dels migrants?

Les condicions de pobresa i supervivència que vaig viure en el meu entorn familiar, la formació social del seminari dels jesuïtes i, sobretot, les experiències viscudes com a immigrant i com a treballador. He treballat com a obrer metal·lúrgic a Mèxic, com a xofer de tràilers de carbó als Estats Units i com a immigrant “temporalero”, explotat, a la Vall de la Mort a Califòrnia recollint raïm.    Allí vaig conèixer al gran líder César Chávez i vaig participar en la lluita social que va impulsar. Totes aquestes experiències juntament amb el dolor de la migració forçosa que va començar a travessar Saltillo és el que m’ha fet dedicar-me a la defensa dels drets dels migrants.

Què representa Belén, posada del migrante per als migrants?

Belén, Posada  del Migrante, representa l’oasi  i l’últim reducte de protecció, vida, animació i retrobament amb la seva supervivència i la seva dignitat de migrants colpejats i violats per tot Mèxic. Cada dia es treballa perquè els migrants facin el procés de la victimització a la subjectivitat social. El migrant arriba com a víctima i ha de sortir amb la consciència i la dinàmica de convertir-se en subjecte social, històric, emergent. Belén constitueix el conjunt de totes les vessants de la migració: política, cultural, antropològica, social, jurídica, psicològica, salut mental, processos regulatoris, religiosa.

Com funciona el negoci del segrest de migrants a Mèxic?

El segrest és el mecanisme que genera   més guanys al crim organitzat. Aquest ha aconseguit posar a tots els actors de la violència en contra dels migrants: bandes criminals, maras, polleros, delinqüència comú, halcones.  El segrest s’executa de manera violenta en tot el territori mexicà (als trens, camins, la selva, la ciutat, dins i fora de les cases dels migrants). Disposen dels seus centres de captivitat anomenats “Casas de seguridad”.

En aquests centres obtenen mitjançant la tortura, la comunicació amb els familiars de les víctimes per establir el cost de l’extorsió des de 1.000 fins a 6.000 dòlars. Hi ha empreses (Electra, Western Union) que s’utilitzen per a les transferències i rentat de diner. Només   el primer semestre de 2009 els guanys obtinguts del segrest van ascendir a 25 milions de dòlars.

Quina petició faria a les autoritats mexicanes i dels Estats Units per a millorar la situació dels migrants en trànsit?

És necessària una reforma estructural de la política migratòria que no sigui restrictiva ni punitiva i que estigui basada en un enfocament més humà. El fenomen migratori s’ha de veure com una vertadera crisi humanitària i de justícia social, atrapada per la violència i la pobresa extrema. La reivindicació històrica del dret a migrar, el dret a una migració sense violència. Tota migració s’ha de veure com un benefici per als països receptors i han de respectar tots els instruments universals de drets humans per a la dignitat del migrant.

Tot i les amenaces, què l’impulsa cada dia a seguir endavant amb la lluita per la defensa dels drets dels migrants?

Ser part, com a   defensor i com   a company de lluita, dels riscos, les amenaces i la violència contra els migrants és convertir-nos en actors d’una nova història social. És un privilegi i un ofici de lluita i transformació social inajornable. És col·laborar amb l’alliberació i la dignificació de tantes víctimes. És exercir i viure la fidelitat a l’Evangeli de la justícia, de l’amor actiu i compromès.

Activistes relacionats i relacionades amb Pedro Pantoja

Bisharo Ali Hussein

Kenya
Drets de les dones. Drets de les persones migrades i refugiades.

Karima Shujazada

Afganistan
Drets de les dones. Drets de les persones refugiades.

Domingo Morales

Guinea Equatorial
Defensant els drets humans des de Catalunya: drets de les persones migrants i refugiades.
Diana Damián

Diana Damián Palencia

Mèxic
Drets de les dones. Drets de les persones migrants i refugiades.