Margarita Pineda

Hondures

Dret al mediambient.
Drets de les minories ètniques i nacionals.
Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH)

La Margarita Pineda és una activista hondurenya de la comunitat lenca. És de Marcala, però viu a San José; tots dos municipis estan situats al departament de La Paz.

La seva participació en moviments socials comença a la dècada dels 80. Arran del cop d’Estat contra el govern de Manuel Zelaya, l’any 2009, es produeixen concessions irregulars de rius i terrenys del seu territori a empreses mineres i projectes hidroelèctrics. En resposta, neix el Moviment Indígena Lenca Independent de La Paz (MILPAH). Pineda participa en la fundació d’aquesta organització, de la qual és actualment secretària d’actes i acords

Des del MILPAH, l’activista denuncia la manca de consultes prèvies, lliures i informades amb relació als projectes que afecten el seu territori, tal com estableix el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Durant tres anys i mig, Pineda ha integrat la Comissió Ciutadana de Transparència de la municipalitat de San José. La seva participació en aquest organisme va finalitzar el passat mes de març, i ara forma part del Comitè de la Dona de la Xarxa Societat Civil (RSC), un espai municipal de coordinació de diferents actors comunitaris.

» Entrevista

> El Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH), entitat emblemàtica en la defensa del medi ambient i els drets dels pobles indígenes, compleix aquest 2018 el seu 25è aniversari.

El COPINH va despertar la consciència sobre els drets dels pobles indígenes. Va engegar un moviment fort, liderat per la Berta Cáceres i per moltes altres persones que la vam seguir durant molts anys en la lluita.
La nostra tasca de defensa del territori i els béns comuns s’empara en el Conveni 169 de l’OIT. És una lluita molt desigual, ja que en l’actualitat tenim els tres poders de l’Estat segrestats sota un règim dictatorial, violador de tots els drets del poble. Hem retrocedit als anys 80 del segle passat.

> Quins són els principals reptes als quals s’enfronten els defensors i defensores de drets humans que treballen al teu territori?.

Són sobretot les amenaces, la discriminació, la por a morir com la Berta. Ens trobem en una situació de desprotecció i criminalització, i som excloses de projectes socials. Com a dones, a més, patim les conseqüències d’un sistema masclista, en tots els àmbits (polític, social, econòmic i cultural). dentment, tampoc no puc anar a les àrees controlades per l’Estat Islàmic. Em queden dues opcions.

> El Relator especial de les Nacions Unides sobre la situació de defensors i defensores dels drets humans ha visitat Hondures aquesta primavera

Sí, Michel Forst va ser amb nosaltres aquí a La Paz. Va poder palpar la nostra realitat, l’impacte de les accions d’aquest govern de facto en els pobles indígenes empobrits, els efectes de les mesures neoliberals, la ingovernabilitat, la criminalització de la protesta social.

Va conèixer casos de morts a mans de la policia militar, feminicidis, persones desaparegudes, persones empresonades i processades per la defensa de la terra… i assassinades també.

> Quin rol té Europa pel que fa al respecte dels drets humans a Hondures?

La UE juga un doble paper. D’una banda, aporta fons econòmics per a la defensa dels drets humans. De l’altra, és una font econòmica per a empreses extractivistes. És un tema delicat.

> Has integrat la Comissió Ciutadana de Transparència a la municipalitat de San José.

He estat secretària de la CCT durant tres anys i mig. Aquest organisme està integrat per cinc persones, i supervisa la gestió de fons públics i projectes comunitaris. En el temps que hi vaig ser, vaig participar en l’elaboració del pressupost municipal, vaig assistir a reunions informatives, vaig treballar en informes administratius de rendició de comptes, i vaig formular observacions i recomanacions segons el cas.