L’activisme de Sara López en defensa del territori, la terra, l’aigua, la vida i les comunitats indígenes es remunta a la seva adolescència, quan participava en els tallers de formació que impartien els jesuïtes. Formada en la teoria de l’alliberament, l’activista ha dedicat tota la seva vida a defensar-se contra les injustícies a les quals es veuen sotmeses, any rere any, les poblacions originàries a Mèxic. Des de meitat dels anys noranta forma part del Consell Regional Indígena i Popular de Xpujil i del Consell Nacional Indígena (CNI).
En la seva trajectòria com a activista i defensora dels drets humans, destaca el seu treball a Nicaragua, en la formació de comunitats amb els recol·lectors i recol·lectores de cafè, el seu acompanyament a comunitats indígenes desplaçades i la seva lluita en la Xarxa Nacional de Resistència Civil contra les Altes Tarifes Elèctriques, per la qual va ser detinguda i empresonada en 2009. Llavors, Sara López va passar onze mesos a la presó; però gràcies a la pressió popular exigint el seu alliberament i a una vaga de fam que va protagonitzar durant quinze dies, va ser alliberada. Actualment centra la seva lluita contra la construcció del mal anomenat Tren Maia, un megaprojecte faraònic que s’ha convertit en l’emblema del govern de López Obrador i que està tenint un fort impacte a la regió i en les comunitats que l’habiten.
Una de les lluites en les quals està immersa en aquest moment Sara López és la que té com a focus el mal anomenat Tren Maia, un projecte ferroviari posat en marxa pel govern de López Obrador i que travessa els estats de Tabasco, Chiapas, Campeche, Yucatán i Quintana Rosego. Aquest megaprojecte, que implica la construcció de més de 1.500 quilòmetres de via fèrria, suposa una profunda reordenació territorial i té un impacte profund en tots els àmbits: l’ambiental, el social, el cultural i l’econòmic. Si bé el govern mexicà ha assegurat que el projecte té com a objectiu facilitar la connectivitat entre les comunitats, millorar la qualitat de vida d’aquestes i impulsar econòmicament la regió, els seus habitants no opinen el mateix: el megaprojecte comporta més desforestació (fins al moment s’han talat 3 milions 444 mil arbres al llarg de la ruta), més contaminació, l’alienació cultural dels habitants del territori i més pobresa; així com la conversió de la cultura dels territoris —en aquest cas la maia— en un producte comercial. Les organitzacions que estan en contra del projecte asseguren que darrere del mateix només hi ha l’interès comercial i econòmic del govern mexicà i que es tracta d’un projecte de desenvolupament turístic orientat a aquest fi. Els i les activistes en contra d’aquest traçat ferroviari asseguren que: “Les cadenes hoteleres, agències de viatge i parcs temàtics han mercantilitzat la seva cultura, vestimentes, rituals i llocs sagrats a canvi de beneficis econòmics” i tenen por que el Tren Maia arrasi amb la seva forma de vida, la seva cultura i les seves llengües. A Mèxic, a més, també han sortit publicades algunes informacions que qüestionen la viabilitat social i financera del projecte, s’apunta cap a una presumpta corrupció i ja s’han posat de manifest les irregularitats que es van produir en consulta amb les comunitats originàries del territori en 2019: es va ocultar informació a la població i es va deixar fora de consulta a més de dos milions de persones habitants de la Península de Yucatán. “Pel que fa al consentiment informat, a causa de la falta del traç definitiu del Projecte Tren Maia; la indefinició de la ubicació dels pols de desenvolupament al llarg de la ruta del tren, i al fet que, en 2019, no va elaborar diagnòstics, ni estudis en l’àmbit social, en els quals es preveiessin els possibles efectes i riscos socials que ocasionarien el desenvolupament de la via ferroviària i els pols de desenvolupament, el FONATUR no va proporcionar als indígenes la informació necessària perquè aquests acceptessin el projecte amb ple coneixement de causa, per la qual cosa no va acreditar que el consentiment del projecte s’obtingués amb la condició bàsica de ser informat”, es pot llegir en l’informe Efectes Socials del Projecte Tren Maia Auditoria d’Acompliment: 2019-3-21W3N-07-1385-2020 1385-DE, de l’Auditoria Superior de la Federació. Si bé el 2018 es va donar el tret de sortida al projecte, no va ser fins a 2020 que es van iniciar les obres. El mes de desembre passat de 2023, López Obrador va inaugurar els tres primers trams de la ruta. Segons el Fons Nacional de Foment al Turisme (FONATUR), que és qui s’encarrega del megaprojecte, el 2053, el tren transportarà uns 100.000 usuaris diaris, uns tres milions de passatgers al mes.
Un altre dels problemes als quals ha de fer front la regió és a la proliferació dels cultius de palma africana i l’augment dels cultius transgènics, que amenacen els mètodes d’agricultura tradicional de les comunitats locals i zones de la biosfera amb ecosistemes únics. De fet, la Península de Yucatán compta amb el percentatge més gran d’espais protegits del país. Els cultius de palma africana i els transgènics propicien la desforestació i la tala clandestina d’arbres, la contaminació de rius i aigües subterrànies i el canvi de comportament de les espècies animals autòctones, entre altres efectes.
Finalment, cal no oblidar l’impacte que té el turisme de masses a la regió, una de les destinacions més populars del país. La turistificació i la sobreexplotació massiva de la zona en els últims anys ha comportat, a més de greus impactes ambientals, el desplaçament de les comunitats i la migració de la població local cap a ciutats turístiques com Tulum, Platja del Carmen o Cancun per a guanyar-se la vida. Això està tenint un impacte important en l’àmbit de les identitats indígenes, les tradicions i la cultura originària i converteix espais d’alt valor espiritual per a les comunitats originàries en escenaris de vacances.
Portes més de quaranta anys d’activisme en la defensa del territori i la cultura maia.
Sí, des dels 14. Em vaig iniciar en això a partir dels tallers que donaven els jesuïtes, que res tenien a veure amb l’aspecte religiós. Se centraven en l’anàlisi de la realitat, la fe política, etc. Em va motivar molt i vaig anar formant-me en aquesta línia. Em vaig casar als 15 anys i aviat vaig tenir dos fills. Vaig estar treballant en l’àmbit de la teologia de l’alliberament. En aquests anys va sorgir el Consell Regional Indígena i Popular de Xpujil. Va coincidir, a mitjan noranta, amb una sequera molt intensa. Es van assecar els aiguamolls i la situació es va posar tan tibant que organitzem algunes manifestacions. Va ser llavors quan va començar la persecució a la meva persona.
Vas haver de fugir.
Sí, perquè no em detinguessin; però l’activisme és part de la meva vida. Soc tan apassionada que estimo la lluita, allò que fem. Ja no puc estar sense fer-ho. Sé que necessito temps per a mi i per a la meva salut, però també sé que haig de posar el meu granet de sorra.
En 2009 et van detenir per lluitar contra les altes tarifes elèctriques.
Jo tenia una ordre d’aprensió des de 1995 en Xpujil, després me’n vaig anar a Veracruz, però per problemes econòmics vaig haver de tornar a Candelaria, que és el meu lloc d’origen. Jo sabia que em podien detenir en qualsevol lloc, perquè l’aprensió era en l’àmbit nacional. Quan vaig tornar a Candelaria i em vaig tornar a ficar en la lluita, va ser quan em van detenir, quan em vaig integrar en el moviment de resistència civil contra les altes tarifes elèctriques, perquè les tarifes no eren justes. Ens plantem i decidim no pagar. L’impacte va ser fort i el govern va veure compromesos els seus interessos, així que es van inventar el delicte de privació de la llibertat i van detenir a cinc persones. Una d’elles era jo. Vaig viure tantes coses en la presó… M’afeblia però sempre aconseguia renéixer. El bo és que la gent es va mobilitzar i va començar a exercir pressió política, tant en el regional, com en el nacional, com en l’internacional. I va funcionar. I jo vaig sortir enfortida de tot allò.
Vas pensar en algun moment a apartar-te de la defensa del territori i l’activisme?
El govern va pensar que tenint-me onze mesos empresonada anava a apartar-me de les reivindicacions, i no va anar així. Mai es va imaginar que això seria l’impuls definitiu per a seguir en la meva lluita. Les meves activitats, no obstant això, sí que han afectat la meva vida personal. A vegades sí que he baixat la intensitat de la lluita, però sempre he tornat a ella. El que sempre he temut és que el govern toqués a algun dels meus cinc fills. Ells, des que jo vaig estar en la presó, sí que van baixar la intensitat de les reivindicacions. Però m’han donat suport sempre. Mai els he involucrat en els meus assumptes, a pesar que també han estat assetjats pel poder.
Vius en un territori en conflicte constant per la defensa dels drets humans i el dret a existir. Turistificació massiva, proliferació del monocultiu de palma africana i transgènics, entre altres problemes.
En el cas de Candelaria tenim un problema molt gran amb el cultiu de palma africana, perquè danya la terra i la resta dels cultius. El problema d’aquest cultiu és que consumeix molta aigua i les plantacions es troben prop dels rius, i poden contaminar-se, a més d’assecar-se. Els peixos es moren pels residus, a més. En la resistència vam fer diverses sessions informatives sobre els perills del cultiu de palma africana i quan el govern es preparava per a fer una altra ronda de cultiu, la gent no ho va permetre. Va ser un assoliment immens. Un altre problema que tenim, en una altra part de la regió, a Campeche, és la desforestació, propiciada pels mennonites, i la plantació de melca i soia transgènica. Són plantacions enormes que són fumigades amb avionetes. És una cosa espantosa. També treuen l’aigua dels pous per a inundar hectàrees i poder sembrar arròs. És una lluita constant.
I ara la construcció i posada en marxa del mal anomenat Tren Maia. Com afronteu la situació actual?
Amb l’arribada del mal anomenat Tren Maia ha augmentat la violència, els assalts i els assassinats. Han apujat com mai els preus de la cistella bàsica i de les rendes. Aquest és un projecte que venia d’abans que López Obrador assumís la presidència, però és ell qui l’ha posat en marxa. López Obrador, en veure que milions de mexicans van votar per ell, va aprofitar l’oportunitat. Va donar beques i recursos als joves i als majors, entre altres suports. Va ser astut i ho va saber fer: sabia que la gent necessita l’ajuda econòmica; així que els hi va guanyar a tots i ens va ficar el projecte. Va ser en 2019. No vam tenir temps de preparar-nos i la gent del territori, majoritàriament, va donar suport al projecte. Ara, amb tot el que està passant, la gent se n’ha adonat i comença a despertar.
Des de les esquerres europees hi ha una bona imatge de López Obrador, però quan es mira des de la perspectiva dels defensors dels drets humans del país o els i les periodistes, sembla que durant aquests anys de govern també s’han fet alguns passos enrere en alguns àmbits.
Ell [López Obrador] ve de la lluita social en Tabasco, però quan va ser alcalde de Ciutat de Mèxic [2000-2005] tampoc va fer gran cosa: bàsicament es va limitar a posar en marxa programes assistencials, que és el mateix que ha fet aquests anys en l’àmbit nacional. Per a molts i moltes votants, ha estat una decepció. Nosaltres no li votem, però pensem que amb ell podríem arribar a un cert diàleg. Va sortir [de la presidència] i mai vam aconseguir una taula de diàleg amb ell, cosa que sí que havíem aconseguit tant amb el PRI [Partit Revolucionari Institucional] com amb el PAN [Partit Acció Nacional].
D’aquí a poc temps hi ha eleccions al país i es presenten dues dones.
Estic convençuda que guanyarà Claudia Sheinbaum [Morena], però no importa: qui manejarà la presidència per darrere serà López Obrador, no tinc dubtes.
