Valdênia Paulino

Brasil

Lluita contra la pobresa i l’exclusió social i seguretat en l’exercici dels drets humans.
Centre de Defensa pels Drets de la Infància i l’Adolescència (CEDECA) de Sapopemba.

www.cedecasapopemba.org.br

Defensora contra la pobresa i contra la violència als barris més marginals de Brasil. Després d’ajudar a crear en 1999 el Centre de Drets Humans de Sapopemba –barri perifèric de Sao Paulo que concentra més de 30 faveles–, el seu compromís amb els drets humans la va portar a investigar i documentar les denúncies contra la policia sobre tortures, maltractaments, execucions extrajudicials, extorsions i corrupció. Defensora dels ciutadans davant la Policia de l’Estat de Paraíba des de setembre de 2011 fins que les amenaces de mort la van obligar a deixar el càrrec.

» Activitats Relacionades

» Entrevista

> Has rebut nombroses amenaces a causa del teu activisme. En quina situació et trobes?

La conjuntura política actual al Brasil és molt adversa per als defensors i defensores de drets humans. La situació és crítica i perillosa. En el meu cas, quan vaig tornar a São Paulo vaig rebre la notícia que una autoritat policial que havia estat denunciada amb la meva ajuda per crims de tortura havia estat escollida diputat estatal. Avui, ocupa la presidència de la comissió de seguretat a l’Assemblea Legislativa de l’Estat. A això, cal sumar-hi el fet que continuo treballant per denunciar violacions de drets humans. L’octubre passat vaig ser protagonista d’una important denúncia per l’execució d’un treballador a mans de policies militars, i vaig ser responsable de l’informe que vam entregar al Relator de l’ONU per als casos de tortura.

> Des del CEDECA, denuncieu les violències que pateixen els infants i adolescents de les perifèries.

Denunciem tot tipus de violència, però principalment la institucional, que s’expressa sobretot en quatre àrees: l’educació, el lleure, la formació professional i la seguretat. En l’àmbit de l’educació, denunciem la discriminació social i racial a les escoles, així com la falta de places. En el lleure i la cultura, la manca de polítiques públiques. En la formació professional, l’absència d’oportunitats perquè els joves de les faveles es preparin per al món laboral.

I pel que fa a la seguretat, denunciem la violència policial: execucions sumàries, destrucció de documents personals per part de la policia, tortures, etc. La situació és tan greu que fins i tot els polítics conservadors ja admeten el genocidi contra la joventut negra i pobra del país.

> Com és la formació sobre drets humans que ofereix el CDHS?

Organitzem diverses activitats formatives, tallers en escoles, festivals de música, elaborem manuals, etc. L’objectiu és donar a conèixer als treballadors i treballadores de les faveles i altres comunitats pobres com funcionen les institucions de l’Estat on viuen, quin procés històric els ha situat en la pobresa, els drets que han estat conquerits pel poble treballador, els camins que s’han de seguir per fer-los efectius i els instruments existents per denunciar les violacions de drets. L’any 2015 vam crear l’Escola de Ciutadania de Sapopemba. Funciona amb professors voluntaris, entre els quals hi ha fiscals, jutges, la delegada de la policia, professorat universitari, líders de moviments socials, periodistes, etc. Les classes es fan en centres comunitaris, en esglésies i a la seu del CDHS.