Gira de tardor XII edició Ciutats Defensores dels Drets Humans. “Defensem qui defensa”

La gira de tardor de la XII edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans tindrà lloc entre els propers 3 i 11 d’octubre a diversos municipis catalans. Durant aquells dies, vuit persones defensores dels drets humans faran activitats de sensibilització i d’incidència política i social a 28 municipis catalans (tallers a centres educatius, xerrades obertes a la ciutadania, reunions d’incidència política, entrevistes amb mitjans de comunicació…).

Els defensors i defensores que formaran part de la gira de tardor són Nahun Lalin, d’Hondures; Lucinda Evans, de Sud-àfrica; Genith Quitiaquez, de Colòmbia; Lorraine Leete, de Grècia; Ahmed Ettanji, del Sàhara Occidental; Julia Soanirina, del Líban; i Maria Teresa Montaño i Reyna Ramírez, de Mèxic. 

Nahun Lalin, Hondures

Nahun Lalin pertany al Poble Garifuna i és activista per la defensa dels drets de les comunitats. La seva lluita comença a finals del 2001 i per l’influx d’una mare activista que formava part dels grups organitzats de la comunitat.

L’activista forma part de l’Organització Fraternal Negra Hondurenya (OFRANEH), una organització que representa el poble Garifuna i que lluita pels seus drets socials, econòmics, culturals i territorials. L’objectiu és eradicar la injustícia històrica i la pèrdua del patrimoni, i recuperar i enfortir la identitat cultural d’aquestes comunitats. L’OFRANEH va néixer el 1978 amb la premissa de lluitar contra el racisme que patia la població negra que treballava a les plantacions bananeres, i des d’aleshores, si bé les seves funcions han anat canviant, manté el seu objectiu: defensar les comunitats més vulnerables i vulnerabilitzades a partir de diferents accions, projectes i eines. És important destacar que l’OFRANEH va ser la primera organització de base dels pobles indígenes d’Hondures.   

Continuem demandant les empreses que promouen el cultiu de palma africana. Hi ha comunitats on s’han fet servir fins i tot els cementiris per al cultiu de palma

Llegeix aquí l’entrevista completa a Nahun Lalin

 

Lucinda Evans, Sud-àfrica

Lucinda Evans és una reconeguda activista sud-africana, una de les cares visibles de la lluita contra les violències masclistes que impacten les vides de dones, infants, i persones LGTBIQ+. Des de Lavender Hill, una comunitat formada a la perifèria de Ciutat del Cap durant l’apartheid com a resultat de la segregació, treballa de manera insistent per fer valdre els drets humans de les persones que l’envolten.

L’any 2008 va posar en marxa l’organització Philisa Abafazi Bethu (PAB, Guarir les nostres dones), una entitat sense ànim de lucre que promou l’empoderament de les dones i la protecció d’infants i joves. Per millorar la situació en què viuen les dones de Lavender Hill, PAB impulsa programes de formació i grups de suport, i ofereix acompanyament a les dones que decideixen actuar judicialment contra els seus agressors.

El canvi es produirà quan les dones afectades per totes aquestes violències intensifiquem el nostre activisme

Llegeix aquí l’entrevista completa a Lucinda Evans

Genith Quitiaquez, Colòmbia

Genith Quitiaquez és agrònoma i professional de dret propi i legislació indígena. Una activista de fermes conviccions. Amb estudis de Gènere i Justícia Transicional al seu currículum, forma part de la Coordinación Nacional de Mujeres Indígenas de Colombia (CONAMIC) —organització que reuneix representants pertanyents a deu ètnies diferents del país— i pertany al col·lectiu de pensament Dones, Pau i Seguretat. També és integrant del grup assessor de la societat civil d’ONU Dones a nivell nacional i forma part de la Organización Indígena Mitxa, Autoridades Indígenas de Colombia (AICO).

Al llarg de la seva carrera com a activista s’ha format i ha liderat iniciatives sobre justícia indígena i construcció de la pau des d’una perspectiva de gènere i indígena. Amb només 23 anys va ocupar el càrrec de governadora indígena del poble de los Pastos de Nariño, una experiència que va tornar a repetir entre el 2020 i el 2021, en plena pandèmia.

Habitem un territori abandonat per l’Estat. L’Estat no hi arriba, però sí que ens arriba el conflicte que ve associat a les explotacions i les concessions mineres

Llegeix aquí l’entrevista completa a Genith Quitiaquez

 

Julia Soanirina, Líban

Julia Soanirina és una de les fundadores de la Migrant Domestic Workers Alliance, una associació que treballa pels drets de les treballadores domèstiques migrants al Líban. Nascuda a Madagascar, va arribar a aquest país el 1996. Des que va arribar al Líban, sempre ha treballat per a la mateixa família i afirma que, malgrat les dificultats, és en aquest país on s’ha construït com a sindicalista i activista.

Al Líban, a més d’estar lligada a un sistema laboral –el sistema Kafala– que no respecta els drets de les treballadores, ha hagut de fer front al racisme i al classisme. La història de les treballadores domèstiques migrants és una història de lluita, i Julia Soanirina insisteix: no vol que ningú no parli per elles, perquè són elles les que han d’explicar la seva pròpia història. “Som nosaltres les que vivim així, ningú més. Som nosaltres les que estem 24 hores amb els nostres ocupadors i en 24 hores passen moltes coses. Coses que cal continuar explicant”.

El nostre principal temor és que ens deportin, però també la raó principal per la qual continuem lluitant

Llegeix aquí l’entrevista completa a Julia Soanirina 

Lorraine Leete, Grècia

Lorraine Leete és advocada i coordinadora del Legal Centre Lesvos, una organització que, des del 2016, ofereix informació i assistència legal i gratuïta als i les migrants que arriben per la via marítima a l’illa de Lesbos. A més d’aquest servei legal, el Legal Centre Lesvos també documenta les violacions de drets humans a la frontera entre Grècia i Turquia.

Avui dia, l’illa de Lesbos, al mar Egeu, continua sent un banc de proves de les polítiques antiimmigració de la Unió Europea. Un terreny on els drets humans dels que arriben demanant refugi són constantment vulnerats: procediments poc justos, devolucions en calent i deportacions col·lectives, criminalització i restricció de moviments són algunes de les pràctiques habituals.

El govern grec assegura que la seva política és estricta però justa; però la veritat és que els camps de refugiats, alguns ja convertits en centres de detenció, cada cop s’assemblen més a presons a l’aire lliure.

Des del 2016, el moment més dur està sent ara, sense cap dubte. Des de llavors he vist un deteriorament continu de la possibilitat d’accedir al procediment d’asil

Llegeix aquí l’entrevista completa a Lorraine Leete

Ahmed Ettanji, Sàhara Occidental

Ahmed Ettanji va néixer el 1988 a Al-Aaiun i actualment és president d’Équipe Média, un mitjà que treballa per trencar el bloqueig informatiu marroquí i que, des de la seva creació el 2009, ha hagut de fer front a amenaces, agressions, detencions arbitràries i confiscacions dels periodistes que integren l’equip. Équipe Média envia informació sobre què passa al territori ocupat i funciona com a font per a diferents mitjans internacionals.

El conflicte al Sàhara Occidental és un conflicte oblidat als mitjans de comunicació occidentals i només apareix a la premsa quan es produeixen fets que no es poden ocultar. El periodisme local que intenta fer periodisme alternatiu al marge de l’oficialitat marroquina és perseguit, assetjat, fustigat, calumniat i difamat, i l’estranger, expulsat. Això ha convertit el Sàhara Occidental en un forat negre informatiu.

Ser periodista al Sàhara Occidental és ser objectiu directe de les forces de repressió marroquines, perquè estàs ensenyant coses que el Marroc no vol que la resta del món vegi

Llegeix aquí l’entrevista completa a Ahmed Ettanji

Teresa Montaño i Reyna Ramírez: la repressió del periodisme a Mèxic

Teresa Montaño i Reyna Ramírez són periodistes a Mèxic. Durant la seva trajectòria professional, totes dues han rebut amenaces, extorsions i atacs pel fet d’exercir la seva professió.

La llibertat d’expressió i el dret a la informació fa anys que estan en perill a Mèxic. El país viu en una violència extrema cap a informadors i informadores i fa anys que la premsa viu acorralada en un clima d’amenaces, segrestos, extorsions i assassinats. A més de suposar un perill per a aquelles persones que exerceixen l’ofici, els efectes d’aquesta situació a la societat i a la democràcia mexicana són demolidors. Segons Reporters Sense Fronteres, Mèxic és un dels països més perillosos per exercir el periodisme.

La impunitat és gairebé total. Fa poc que el govern va començar a fer avenços sobre com van les investigacions en els casos d’assassinats de periodistes. Les altres agressions queden gairebé totes impunes

Llegeix aquí l’entrevista completa a la Teresa Montaño i la Reyna Ramírez

Aquest any, Ciutats Defensores dels Drets Humans se centra en les lluites per la defensa de la terra i el medi ambient, de les dones i el col·lectiu LGTBIQ+, del dret a la pau, dels drets civils i polítics i dels drets de les persones migrades i refugiades

Defensa de la terra i el medi ambient

El model actual d’explotació dels recursos naturals ha provocat danys ambientals irreparables com la contaminació dels rius i mars, l’augment dels gasos d’efecte hivernacle o la desforestació, però també ha expulsat de les seves terres a milers de comunitats que vivien en els territoris on s’extreuen matèries primeres.

Des de fa anys, els defensors i defensores de la terra i el medi ambient han lluitat contra els megaprojectes d’economia extractiva d’empreses nacionals i transnacionals que exploten els recursos dels seus territoris, arrasen conreus, rius, mars i deixen comunitats senceres sense els seus mètodes de subsistència tradicionals. A moltes persones, la lluita els ha costat la vida. Segons l’organització de defensa dels drets humans Front Line Defenders, de les 358 persones defensores de drets humans assassinades el 2020, el 59% defensava la terra, els drets dels pobles indígenes i el medi ambient.

El paper de les persones defensores és fonamental per frenar les conseqüències del canvi climàtic i conservar els boscos i ecosistemes. Les agroempreses, la mineria, la tala i el petroli són els sectors que provoquen més conflictes amb les persones defensores del territori, alhora que provoquen l’acceleració del canvi climàtic.

Defensa de les dones i el col·lectiu LGTBIQ+

Les defensores de drets humans s’enfronten a amenaces concretes pel simple fet de ser dones com la violència de gènere, campanyes de desprestigi que se centren en la seva vida privada, l’exclusió en la participació de les organitzacions, amenaces, atacs contra les seves famílies… 

És necessari que els estats incorporin mesures de protecció amb enfocament de gènere per les dones i particularment les dones defensores i així garantir la seva participació en totes les esferes de la societat. Alguns dels principals drets que reivindiquen les defensores de drets humans arreu del món són el dret a la vida, el dret a la no discriminació a l’hora d’accedir a la terra i als recursos naturals, el dret a no ser maltractades ni agredides sexualment pel simple fet de ser dones, el dret a la llibertat, el dret a l’avortament i a decidir sobre el propi cos, el dret a un matrimoni lliure i a decidir sobre la seva vida sexual i reproductiva, el dret a poder viure amb llibertat la seva orientació sexual i la seva identitat de gènere, el dret a migrar amb seguretat, el dret a la pau, el dret a la vida política i pública, a ocupar càrrecs en la presa de decisions de les organitzacions, el dret a l’educació… 

Arreu del món, les persones del col·lectiu LGTBIQ+ pateixen discriminacions constants, reben insults, amenaces i són víctimes d’agressions físiques i sexuals. Per tant, és important educar en la diversitat i garantir els drets fonamentals de les persones del col·lectiu LGTBIQ+.

Dret a la pau, drets civils i polítics 

Els drets civils i polítics protegeixen els ciutadans de possibles violacions dels governs, organitzacions privades i persones, garantint la seva participació en la vida política sense cap mena de discriminació. Es consideren drets civils la garantia de  la integritat física i mental de les persones, així com la seva vida, i la protecció davant discriminacions per raça, ètnica, gènere, nacionalitat, orientació sexual o  religió. A més, inclouen drets com la llibertat d’expressió i opinió, el dret a la privacitat, la llibertat de premsa, de religió, de circulació i de reunió. Els drets polítics inclouen el dret a una tutela judicial efectiva, a un judici imparcial, el dret a participar en la societat civil i política -drets d’associació, dret de reunió, dret al vot i a la defensa pròpia. 

Les persones defensores dels drets civils i polítics treballen per garantir els drets d’altres persones que lluiten per viure en societats més justes i equitatives i per l’eliminació efectiva de qualsevol mena de discriminació. 

Drets de les persones migrades i refugiades

L’acollida europea de les persones refugiades ucraïneses en les últimes setmanes és un fet excepcional. Els esdeveniments de les últimes dècades, provocats entre altres causes per les desigualtats de poder entre el nord i el sud han provocat la migració de milions de persones arreu del món, que s’han desplaçat internament i també han alçat la vista cap a Europa i als Estats Units per trobar un lloc segur on començar una nova vida. En aquests casos, lluny d’acceptar-los, les fronteres s’han tornat més reals que mai i els països del nord han construït murs i externalitzat fronteres per evitar la seva arribada. 

El dret a migrar, a demanar asil i a refugiar-se són drets humans fonamentals. La gent abandona els seus països per motius molt diversos. En alguns casos, fugen de la violència o la pobresa extrema. En altres, han de marxar perquè són perseguits per defensar el territori, per la seva orientació sexual o de gènere o per desastres naturals. Quan arriben a una nova destinació, moltes vegades han d’enfrontar-se al racisme institucional i a la xenofòbia i la discriminació per part de la societat d’acollida. 

Formen part d’aquesta edició els municipis de Barberà del Vallès, Begues, Caldes de Montbui, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues, Gavà, Girona, Granollers, Mataró, Molins de Rei, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Reus, Rubí, Terrassa, Tarragona,  Viladecans, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.