Jeihhco, defensor dels drets humans: “La pau es construeix de manera cultural”  

La Comuna 13, municipi de Medellín, és avui un laboratori cultural i espai d’art i memòria. La transformació de la Comuna, que fa poc més de vint anys va ser l’escenari de l’anomenada Operació Orión, una incursió de les Forces Armades que va sacsejar la societat civil causant violència i morts, és el resultat del treball resilient dels seus habitants, que han construït la pau des dels barris, des de l’educació i des de la cultura.  

Defensor dels drets humans, artista i gestor cultural, el Jeihhco, pseudònim de Jeison Castaño, és actor d’aquest canvi. Va participar a la gira de tardor del projecte “Ciutats Defensores dels Drets Humans” el 2016 i, en ocasió de la seva visita a Barcelona el passat mes de maig, ens vam trobar amb ell per preguntar-li sobre el seu projecte i activisme a Colòmbia. 

Casa Kolacho i el Graffitour  

El Jeihhco erigeix i canalitza el seu activisme des de Casa Kolacho, un centre cultural de la Comuna 13, on, juntament amb els seus col·laboradors, construeix el canvi social i l’empoderament de la població local a través de tallers que abasten les quatre branques del hip hop: rap, grafitis, breaking i DJing.  

El medellinenc ens explica que, en els darrers dinou anys, 3500 persones de totes les edats han tingut la possibilitat d’aprendre en aquesta casa, en aquesta escola, que ha anat consolidant-se com a engendradora d’artistes que interpreten el hip hop com a art polític, compromès amb la memòria de la Comuna 13 i de Medellín i amb l’activisme i el pensament crític. A l’escola de Casa Kolacho, relata el Jeihhco, el hip hop es treballa de manera holística, es practica el freestyle però també es reflexiona sobre Martin Luther King.  

Un dels projectes dels quals l’activista colombià està més orgullós és el Graffitour, una ruta dissenyada el 2011 juntament amb el grafiter El perro que recorre els racons de la Comuna i, a través dels grafitis i del hip hop, narra la seva història, divulgant sobre els fets de 2002, l’Operació Orión, i sobre els valors que a través d’aquest museu urbà volen inculcar a la Comuna: inclusió, comunitat, participació i diversitat.  

El Jeihhco explica que a través del tour no només s’han pogut dur a terme activitats d’incidència política, denúncia i reconstrucció de la memòria, sinó que també han nascut oportunitats d’ocupació com a guies turístiques, gràcies a la formació proporcionada per Casa Kolacho. Actualment, de les 12 guies del Graffitour, 7 són dones. 

L’artista i gestor cultural Jeihhco el passat 11 de maig a l’Espai Refugi de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Barcelona

La construcció de la pau a Colòmbia 

Quan el Jeihhco va aterrar a Catalunya el 2016 per participar a la gira de “Ciutats Defensores dels Drets Humans” havien passat pocs mesos des de la signatura dels Acords de Pau a l’Havana, que van sancionar la desmobilització i lliurament d’armes per part de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). Set anys després, reconeix que “eliminar les FARC políticament i sense violència ha estat un assoliment per al país”. 

També valora com a positiu el fet que avui el Govern cregui i aposti per l’Acord, així com les milers de persones que avui alimenten la pau amb projectes d‘inserció a la vida civil i política d’excombatents, construint i enfortint les comunitats. No obstant això, reconeix que continua havent-hi episodis d’assassinats a persones signants de l’Acord, així com el retorn a les armes d’alguns excombatents involucrats en els acords, “un cop dur per a la pau”, diu. 

Respecte a la participació ciutadana, el Jeihhco considera que la societat civil està involucrada i participa activament en el projecte de “Pau Total”, impulsat per l’actual govern de Gustavo Petro. “La pau es construeix de manera cultural”, afirma, reivindicant el paper crucial de la cultura en la transformació real i duradora, una revolució que no apel·la a les armes ni a la lluita violenta, sinó a l’educació i a la connexió amb la comunitat. 

No obstant això, malgrat les iniciatives i els canvis tangibles que s’evidencien, Colòmbia continua sent el país on es registra el major número d’assassinats a defensors dels drets humans al món, en particular dels drets mediambientals. Segons l’Institut d’estudis per al desenvolupament i la pau (INDEPAZ) el 2022 van ser assassinats 189 activistes al país. El Jeihhco, analitzant aquestes dades, ens indica que el risc que viuen especialment líders socials i representants de grups pagesos i indígenes a Colòmbia deriva de les problemàtiques vinculades al repartiment desigual de la terra, en un país que “necessita una reforma agrària i protegir degudament als líders socials que defensen la seva terra”. 

Notícies relacionades

Qui són les i els defensors convidats a la gira de tardor de “Ciutats Defensores dels Drets Humans”?  

20/09/2023
Des del 2 fins a l’11 d’octubre, set defensors i defensores dels drets humans visitaran...

Carlos Guadamuz del Col·lectiu de Drets Humans Nicaragua Mai Més: “A Nicaragua, la tortura s’ha institucionalitzat”  

06/09/2023
Després de les protestes que van esclatar l’abril de 2018 a Nicaragua, un règim cada...

Leiria Vay: “A Guatemala no hi ha democràcia perquè als pobles indígenes no ens deixen participar”

14/08/2023
Amb motiu del Dia Internacional dels Pobles Indígenes, que es va commemorar el 9 d’agost...

Conèix tots els defensors i les defensores

Hassanna Aalia

Hassanna Aalia

Sàhara Occidental
Protesta no violenta contra l’ocupació
Yurany Cuellar

Yurany Cuellar

Colòmbia
Defensa dels drets de les dones. Defensa de la pau. Defensa del mediambient.
Victor Ochen

Victor Ochen

Uganda
Dret a la Pau.