La defensora de la gira de tardor passada, Nickie Azzam, celebra l’alto el foc amb precaució. Creu que l’acord entre els implicats podria ser només una pausa d’Israel que serveixi com a maniobra de distracció per augmentar els bombardejos a Cisjordània, i, alhora, per aprofitar i fer-ho coincidir amb la sortida de l’expresident dels EUA, Joe Biden, i així poder atribuir el mèrit de les negociacions a Trump (aliat de Netanyahu).
Per una altra banda, Azzam no confia gaire en l’intercanvi de presos, que segons l’acord es contarien per milers a favor de la part palestina, ja que històricament s’han produït molts bloquejos a l’hora dels alliberaments.
Deixem el comunicat que ens ha fet arribar la Nickie Azzam, per intentar posar una mica de perspectiva sobre aquests fets:
No podem realment celebrar un alto el foc a Gaza quan les condicions a Cisjordània continuen deteriorant-se, i fins i tot aquesta mínima pausa en la violència s’ha retrassat tant. Durant més de 467 dies els palestins de Gaza, Jenin i de tota Cisjordània, han suportat bombardejos implacables, amb una quantitat encara desconeguda de vides perdudes, el setanta per cent d’elles dones i nens. Pares desconsolats rebusquen encara entre els enderrocs a la recerca de qualsevol rastre dels seus sers estimats, mentre gran part del món observa en silenci.
Encara que alguns palestins es van atrevir a celebrar l’esperança d’un respir temporal, Israel ha posposat l’acord, destacant llavors que cap pausa breu pot desfer dècades d’ocupació, apartheid i desplaçament forçat. El moviment BDS liderat per palestins, emfatitza que la pau real exigeix una veritable rendició de comptes i la fi immediata del règim de colons d’Israel. La pressió global (a través de boicots, desinversions i sancions) pot finalment desafiar la impunitat que permeten aquestes atrocitats.
Li devem a cada pare afligit i a cada nen perdut aixecar-nos i parlar. Fins que tots els palestins puguin viure en llibertat i seguretat, no podrem celebrar de veritat.
