Tot i les incidències climàtiques viscudes durant el matí, ahir dimarts 29 de setembre, a l’Auditori del Palau Falguera, a Sant Feliu de Llobregat, es va celebrar l’acte inaugural de la gira de tardor del projecte municipalista Ciutats Defensores dels Drets Humans. Conduït per la periodista especialitzada en drets humans i informació internacional Anna Montraveta, la jornada ha comptat amb una primera part de parlaments institucionals, i una segona en què hem escoltat les veus de les 6 defensores dels drets humans que ens han pogut acompanyar durant la jornada inaugural.
Lourdes Borrell, alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat ha donat la benvinguda institucional a tots els assistents. Amb funció d’amfitriona, Borrell ha destacat la importància de no oblidar les lluites de passat i ha expressat un agraïment a les defensores per «trencar la distància física amb els seus països d’origen amb la proximitat dels seus testimonis». Olívia Patón, cap del Servei de Suport Municipal a Europa, Cooperació i Internacionalització de la Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona ha comentat «la importància d’escoltar referents en els drets humans davant la gran incertesa mundial i l’augment de conflictes armats al món».
També ha intervingut Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, entitat que coordina el projecte, ha explicat com el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans pot fer front als discursos d’odi i “posar sobre la taula la importància de l’empatia i interpel·lar la nostra població per recordar que néixer en un país o un altre és una casualitat i que cal defensar els drets humans arreu».
Dilara Ekmen, co-directora de l’entitat gestora del projecte, la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), ha recordat la responsabilitat «que tenim tots amb les polítiques públiques que desenvolupem des de les institucions, amb els silencis que promovem, amb els partits que votem com a ciutadans» fent èmfasi en el fet que la suma de tots aquests factors ajuda a configurar el món en què vivim.
Després han pujat a l’escenari els protagonistes del dia: l’Asria Mohamed, la Ceshia Ubau, el Gonzalo Abaha Nguema Mikeu, la Hanna Lemma, el Pedro Bermeo i la Zainab Saberi. Durant la conversa amb les defensores s’han fet paral·lelament dues dinàmiques participatives. El públic ha pogut anar incorporant paraules, impressions i reflexions mitjançant un codi QR, i que es veien projectades a la pantalla, i l’artista Aitana Atarés ha creat en directe un dibuix inspirat com ella mateixa ha explicat en “l’empatia dins del caos d’aquest món”.
L’Asria Mohamed, nascuda al Sàhara Occidental, ha recordat com de petita veia molts periodistes i polítics europeus visitar els camps de refugiats on ella vivia i que sempre pensava “que aquella gent blanca no era conscient del patiment que vivia el seu poble”. Ha agafat el torn de paraula el Gonzalo Abaha per apropar-nos a la realitat del col·lectiu LGTBIQ+ al seu país, a Guinea Equatorial. El defensor ha fet una crítica a les polítiques colonials espanyoles que encara continuen vigents al seu país “i que funcionen retallant drets i llibertats, com la Ley de Vagos y Maleantes, de l’època franquista”.
Les preguntes han continuat amb el torn de la Hanna Lemma, defensora feminista d’Etiòpia i que ha expressat amb contundència la decepció pels canvis positius que van viure les dones del seu país l’any 2019 i que no han durat gaire en el temps. “En quant van venir èpoques difícils, les dones es van considerar menys capaces de gestionar les polítiques públiques i van ser apartades del poder”. La Ceshia Ubua ha posat l’accent en com “la música sana els trossos que la dictadura de Nicaragua deixa en les nostres vides. Per la defensora, acompanyar en la diàspora i poder tenir espais on parlar del que succeeix al seu país d’origen “és molt important per recompondre els fragments”.
El Pedro Bermeo ha utilitzat aquest altaveu per parlar de qui hi ha darrere de cada defensor. “Més enllà de nosaltres, estan les nostres organitzacions i el teixit social de les nostres comunitats. Ells lluiten cada dia contra el capitalisme i el colonialisme”. La Zainab Saberi ha denunciat les vulneracions tan greus que pateixen les dones del poble minoritzat hazara. “Hem patit un genocidi més de 150 anys i sembla que a ningú li importi”.
L’acte ha finalitzat amb una foto de família de les sis defensores juntament amb l’obra d’art pintada en directe i que s’ha fet inspirant-se en els seus relats.
