Adenike Oladosu

Dret al mediambient. Drets de les dones.
Nigèria
ILeadClimate

Adenike Oladosu (Ogbomosho, Nigèria, 1994) és una activista climàtica nigeriana i una de les impulsores del moviment Fridays for Future al seu país. S’autodefineix com a ecofeminista i eco-reportera; i en l’actualitat és una de les veus més potents, juntament amb Greta Thunberg, Helena Gualinga o Vanessa Nakate en la lluita contra el canvi climàtic. Des del 2019 treballa de manera incansable per mobilitzar la joventut tant nigeriana com africana en la presa de consciència del que suposa l’emergència climàtica. 

Llicenciada en economia agrícola, va ser el 2019, llegint l’informe del Panell Internacional pel Canvi Climàtic (IPCC), quan es va adonar de la magnitud del que significava la crisi climàtica. Va ser llavors quan va decidir posar fil a l’agulla i començar el seu activisme. Per Oladosu, que el desembre de 2019 va assistir a la COP 25 celebrada a Madrid com a delegada de la joventut nigeriana, la justícia climàtica és un tema de responsabilitat que ha de ser assumit per tots els països, especialment per aquells que conformen el Nord Global, els responsables de la situació d’emergència climàtica actual. Oladosu s’hi mostra molt crítica: “Necessitem que s’executi el Fons per a Pèrdues i Danys [en referència a un dels compromisos de l’Acord de París, el 2015]. Si els líders [del Nord Global] no donen els fons necessaris que necessiten els països del sud, aleshores no ens podrem adaptar. I no podem eludir-ne la responsabilitat, perquè són els que més han contribuït, amb les seves emissions, a l’escalfament del planeta. I nosaltres, els del sud, som els que més ho patim [el canvi climàtic]; per tant, podem parlar d’una situació de neocolonialisme”. Adenike Oladosu aprofita cada ocasió que té per fer una crida a l’acció i per assenyalar els responsables “És immoral que [els països del Nord Global] no compleixin les seves obligacions financeres; i si no es responsabilitzen, mai no tindrem justícia climàtica”, conclou. 

Adenike Oladosu també és darrere de la iniciativa panafricana ILeadClimate, que té com a objectiu impulsar l’activisme pel clima i la construcció de la pau, especialment a la regió del Llac Txad. Ho fa a través de programes de sensibilització, tallers, cursos, formacions i activitats, entre d’altres, que tenen al centre les dones. 

I LeadClimate per la recuperació del Llac Txad

El Llac Txad —un dels més grans del món— s’ha reduït en un 90% en 60 anys, segons fa anys que assenyalen tant les Nacions Unides com les diferents organitzacions ambientals. Això és degut, principalment, al canvi climàtic, però també a la proliferació de regadius, preses i l’augment de la població. El Llac Txad, compartit pel Níger, Nigèria, el Txad i el Camerun, és el suport d’uns 42 milions de persones i fins fa poc era la principal font d’aigua del Sahel. Davant d’aquesta situació, Adenike Oladosu i I LeadClimate treballen per l’apoderament de les comunitats que viuen al llac amb la finalitat d’evitar els conflictes que sorgeixen de l’escassetat alimentària. Conflictes entre comunitats, desplaçaments i lluites territorials, entre d’altres. “Donar suport als afectats per la reducció del llac Txad es basa en un enfocament de primers auxilis, però enfortir les opcions de mitjans de vida es converteix en un enfocament sostenible a llarg termini”, s’explica a I LeadClimate. 

Qui ha sabut aprofitar la conjuntura d’escassetat de recursos és el grup Bokom Haram, que opera a la zona i que, gràcies al conflicte, ha captat joves sense recursos. D’aquesta manera, s’observa com el canvi climàtic no només posa en dubte la supervivència de comunitats i ecosistemes, sinó que fomenta l’extremisme violent i posa en perill la seguretat de països sencers. Davant d’aquest escenari sembla evident la necessitat d’un enfocament multisectorial i interdisciplinari que pugui fer front a una de les crisis ambientals més greus que pateix el continent africà, la del Llac Txad. 

Nigèria, on el canvi climàtic no és una amenaça sinó una realitat

El canvi climàtic a Nigèria ja no és una amenaça, sinó una realitat que condiciona el dia a dia dels habitants. Sequeres que provoquen fam, inseguretat alimentària i conflictes entre comunitats, inundacions inesperades —les del 2022 van fer que gairebé un milió de persones s’hagués de desplaçar—, augment del nivell del mar i la conseqüent migració de la població o la desertificació extrema —la temperatura en el país ha pujat considerablement des de la dècada dels vuitanta— són alguns dels efectes que ja es poden observar al país africà. Nigèria, a més de ser el país amb més població d’Àfrica, amb uns 218 milions d’habitants, és un dels que estan patint més els embats de l’emergència climàtica. 

Tot i això, el país és el major productor de petroli del continent africà, i els combustibles fòssils representen el 60% dels ingressos del govern i el 90% dels ingressos en divises. Si bé l’agost passat Nigèria va posar en marxa el seu Pla de Transició Energètica per aconseguir l’objectiu de zero emissions netes per al 2060 —i el 2021 va promulgar una nova Llei de Canvi Climàtic—, la realitat és que el petroli i el gas encara juguen un paper primordial a l’economia nigeriana. De fet, el Pla de Transició Energètica preveu accions significatives a partir del 2030. És més: el govern ha declarat el període fins al 2030 com la ‘Dècada del Gas‘ i es preveuen accions per atraure la inversió, la qual cosa implicarà l’augment de la producció tant de gas com de petroli i l’expansió del mercat. L’actual guerra entre Rússia i Ucraïna i la conseqüent crisi energètica podria rellançar Nigèria en la reorganització de l’ordre energètic mundial que s’està produint. 

 

Entrevista a Adenike Oladosu

Com et converteixes en activista pel clima? En quin moment prens consciència de la gravetat del tema?

Vaig començar a ser activista abans de finalitzar la carrera universitària. Aleshores ja havia vist l’impacte que té la crisi climàtica a la meva terra: les fams, les sequeres, les inundacions, la desforestació o la pujada del nivell del mar, entre d’altres. Vaig fer una mica de recerca sobre el Llac Txad i vaig sentir moltes històries. Vaig parlar amb gent de diferents regions. Crec que si no es té coneixement dels problemes, si no es donen a conèixer, no es pot actuar; així que a través de la meva web donava a conèixer les històries. També tenia i tinc un canal de Youtube. L’activisme em permet donar a conèixer les històries; també preparo materials per als meus estudiants. Aquesta és part de la solució. 

Ets la impulsora d’Ilead Climate. En què consisteix?

Ilead Climate és un moviment panafricà que té com a objectiu cridar l’acció climàtica sobre els assumptes que concerneixen el continent africà. Treballem en quatre direccions. En primer lloc, treballem per la recuperació i sensibilització sobre els problemes del Llac Txad. En segon lloc, promovem la democràcia i l’educació ambiental entre els joves. En tercer lloc, desenvolupem una acció climàtica basada en l’ecofeminisme i, finalment, oferim solucions. Fins ara, hem pogut formar diferents comunitats i centenars de persones sobre els impactes de la crisi climàtica. També estem treballant en l’apoderament d’aquestes comunitats, especialment les dones. El nostre objectiu és enfortir l’accés als recursos i donar-los les eines necessàries per al desenvolupament.

Quin tipus de feina o projectes dueu a terme amb les dones?

Alguns dels nostres programes se centren en l’apoderament de les dones a partir dels recursos. Per exemple, els proporcionem fertilitzants orgànics o plantes autòctones perquè les cultivin. A l’Àfrica subsahariana, les dones no tenen control sobre la propietat de la terra; i això fa que no tinguin accés a una sèrie de recursos necessaris. Amb els nostres programes intentem tancar les bretxes existents alhora que lluitem contra el canvi climàtic, construïm resiliència, aconseguim la igualtat de gènere i enfortim el sistema alimentari. A l’Àfrica subsahariana, les dones aporten gairebé el 80% dels aliments que s’hi produeixen; i donar-los accés als recursos és fonamental per apoderar-les. També organitzem cursos i tallers relacionats amb el canvi climàtic i el medi ambient.

D’on aconseguiu el finançament?

De vegades de beques, de vegades d’organitzacions internacionals. També treballem en col·laboració amb entitats. Ara mateix estem desenvolupant un currículum per a un curs en línia sobre feminisme i ecofeminisme.

Et defineixes com a ecofeminista i el treball que fas amb Ilead Climate posa al centre aquest concepte. Per què és tan important que l’activisme pel canvi climàtic vagi acompanyat del feminisme?

Perquè les dones es troben al centre del canvi climàtic i perquè històricament se’ns ha deixat de banda. La inestabilitat ambiental afecta més les dones i les nenes que els homes; i elles són les primeres afectades per la crisi climàtica. A Nigèria es veu molt clarament aquesta dinàmica. Per exemple, a mesura que es degrada el medi ambient, perdem coberta vegetal i l’aigua disponible es redueix. Al meu país, les dones són les encarregades que hi hagi aigua a la casa, per tant són elles les que han de sortir a buscar l’aigua per cuinar. Hi ha dones que arriben a caminar fins a 20 quilòmetres per aconseguir-la. Aquesta situació desempodera les dones. Per exemple, fa que les nenes abandonin l’escolarització per dur a terme aquesta tasca. No tindrem igualtat de gènere mentre no hi hagi justícia climàtica. 

A països com Nigèria, el canvi climàtic ja no és una amenaça, sinó que ha passat a ser una realitat. Desertificació generalitzada, inundacions, ciutats amenaçades per l’augment de la pujada del mar, desplaçament de gent… 

La realitat de la crisi climàtica, tant a Nigèria com a la resta del món, no és una, sinó múltiple. Cap d’aquestes crisis és més gran que una altra, a més a més, la majoria d’ocasions, se superposen. La manca d’aigua, especialment al nord del país, fa que els ramats no hagin de menjar. Això crea fam, inseguretat alimentària i conflictes entre les comunitats.

La ciutadania nigeriana està preocupada per l’emergència climàtica? Recentment, hi ha hagut eleccions parlamentàries, és un assumpte prioritari per al nou govern?

A Nigèria, com en altres països, cal més conscienciació. Es necessiten eines per fer la gent resilient i cal pau. Esperem molt de la nova administració, en matèria de canvi climàtic. Per part dels i les activistes, la feina s’està fent: s’estan creant canals, s’estan movent les xarxes socials, etc. Jo per part meva, continuo escrivint articles i la meva feina se centra, sobretot, al carrer. Vaig a escoles i intento crear consciència en els joves i les comunitats. Cal tenir consciència de la crisi en què estem. I sí, veig millores: cada cop hi ha més gent involucrada i hi ha més consciència que quan comencem.

Una de les missions d’Ilead Climate és treballar per una economia verda. Fa temps que hi ha el debat entre si els governs han d’apostar pel decreixement o per abraçar un nou capitalisme verd. Com ho veus tu?

Aposto pel decreixement i per una ‘neteja econòmica’, perquè el sistema actual no és sostenible. Tampoc no és sostenible continuar creixent; a més, s’està fent a partir de la destrucció de països. Només cal mirar la situació a Fiji. 

Ilead també aposta per una democràcia verda. En què consisteix?

Democràcia Verda significa intentar aconseguir un món en què no només incloem els drets humans. La democràcia no s’entén si no està relacionada amb els drets ambientals, perquè els drets humans hi estan directament relacionats. Van junts. No importa com tractem de protegir els drets humans: si no donem veu al medi ambient o no tenim drets ambientals, no tindrem drets humans.

Vas ser una de les participants de la COP 25 que es va celebrar a Madrid, el 2019. I ets una de les persones més crítiques amb aquestes trobades, concretament pel que fa al Fons per a Pèrdues i Danys [Loss and Damage Fund, en anglès]. Sols dir que a més de poc compromís per part dels estats, el punt no és prou concret. Quant a això, què esperes de la COP 28?

La COP 28 és en la qual finalment s’haurà de fer un pas endavant respecte al Fons per a Pèrdues i Danys. O es converteix en realitat, o que ho deixin anar. A la propera COP m’agradaria veure més accions, i les empreses de combustibles fòssils fora. No hi ha una adaptació al canvi climàtic amb elles al mig. Hem de triar. D’altra banda, espero que es deixin de manipular les conclusions. Cal prioritzar la gent abans que els beneficis econòmics, i cal treballar perquè es compleixin tots els objectius. Volem més inversió en innovació, sostenibilitat i recursos energètics alternatius. Tenim moltes demandes i moltes responsabilitats de cara a la propera COP.

Quin és el paper dels mitjans de comunicació en la crida a l’acció contra l’emergència climàtica?

Els mitjans juguen un paper molt important, però si hi inverteixen les empreses de combustibles fòssils, llavors tindrem un missatge parcial. Els mitjans saben que tenen un rol molt important en el tema de la justícia climàtica; però moltes vegades la realitat que mostren no és la correcta. Han de ser independents, i de vegades no ho són. De tota manera, continuen sent important perquè tenen molts lectors i seguidors i comunicant sobre els temes climàtics podrien tenir molta força, ja que arriben a moltíssima gent. Si volguessin, podrien ser els aliats principals de l’activisme de la justícia climàtica. 

Activistes relacionats i relacionades amb Adenike Oladosu

Nadia Ghulam

Afganistan
Defensant els drets humans des de Catalunya: drets de les dones.
Diana Damián

Diana Damián Palencia

Mèxic
Drets de les dones. Drets de les persones migrants i refugiades.

Martha Moreno Guati Rojo

Mèxic
Drets de les persones migrants i refugiades. Drets de les dones.

Dora Muñoz

Colòmbia
Drets dels pobles indígenes. Dret al mediambient.