Maryam Al-Khawaja va començar el seu activisme amb només 24 anys arran de les protestes de la primavera àrab a Bahrain en 2011. Va adquirir un rol rellevant, principalment per la seva transmissió en directe a través de Twitter de les protestes i les violacions de drets humans que es cometien. Al març d’aquell any el Consell de Drets Humans de Nacions Unides la va convidar a participar a una taula rodona perquè donés a conèixer la situació dels drets humans a Bahrain. Precisament aquells dies van detenir al seu pare, Abdulhadi Al-Khawaja, destacat defensor de drets humans de Bahrain i un dels líders de la primavera àrab. Des de llavors Maryam s’ha vist forçada a viure exiliada a Dinamarca i continua el seu activisme des de l’estranger. Ha realitzat nombroses entrevistes per a Democracy Now, la BBC, Al Jazeera, Frontline Defenders i participa en fòrums com el US-Islamic World Forum.
Quin va ser el teu rol durant la primavera àrab a Bahrain el 2011?
Com a defensora dels drets humans i activista vaig tenir un rol molt actiu promovent les protestes en pro de la democràcia. També vaig fer seguiment de les protestes, vaig documentar les violacions dels drets humans i era un punt de connexió per a periodistes i ONG internacionals.
Quin impacte va tenir Twitter i les xarxes socials en la revolució de Bahrain?
Els activistes i manifestants van fer ús de les xarxes socials per a documentar els esdeveniments, comunicar i informar sobre la situació en terreny. Degut a la manca d’atenció mediàtica de la situació a Bahrain, les xarxes socials van ser crucials per traspassar les fronteres de Bahrain i informar de la situació a peu de carrer.
4 anys després de la revolta a Bahrain, s’han aconseguit canvis? La situació dels drets humans ha millorat o ha empitjorat?
Desafortunadament, la situació ha empitjorat. Cada vegada empresonen a més persones per motius polítics, la tortura és sistemàtica, i la impunitat és la norma. La diferència entre 2015 i 2011 és que el 2011 la repressió era caòtica i hi era per tot arreu, fet que va atreure l’atenció internacional. El 2015, es cometen les mateixes violacions i repressions, però ara estan institucionalitzades i són sistemàtiques.
Com vas esdevenir una activista tan jove?
Estava buscant feina després de llicenciar-me de la universitat, però degut a l’activisme del meu pare en drets humans, no podia trobar feina. Així que vaig començar un voluntariat en una ONG de drets humans. Poc temps després, vaig haver d’exiliar-me per les amenaces de segrest i vaig convertir-me en una defensora de drets humans a temps complert.
Quin tipus de reptes i amenaces has d’afrontar per ser activista de drets humans? I especialment per ser una activista dona i jove d’un país que viola constantment els drets humans?
He patit amenaces de tot tipus: violència, violació, fins i tot, amenaces de mort. He estat víctima de nombroses campanyes de difamació durant els últims 8 anys. Un policia em va assaltar, he passat 3 setmanes a la presó, actualment estic condemnada a 1 any in absentia i amb 11 casos pendents. Tinc nombrosos col·legues i familiars a la presó, molts dels quals són supervivents de tortures constants.
Com animaries al jovent perquè s’impliqués en l’activisme i la defensa dels drets humans?
Crec que reaccionar davant de la injustícia hauria de ser la norma i no l’excepció. Malauradament, posem en un pedestal i considerem herois a persones que simplement estan fent el que hauria de ser la reacció normal de tot ésser humà davant les injustícies. No ens esforcem per donarlos suport o protegir-los, simplement preferim apreciar de manera silenciosa la seva elecció de defensar els drets humans.
